Les “inquietuds i dubtes” que des del punt de vista arquitectònic i urbanístic genera el projecte del Museu Carmen Thyssen en l'antic cinema Comedia va ser aquest dijous objecte d'una sessió de debat en el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), en la que es van abocar opinions duríssimes (es va arribar a parlar d'“animalada”) i va concloure amb la petició l'alcalde Jaume Collboni de què es paralitzi el procés i s'obri un procés participatiu. “És un projecte que ens preocupa i la nostra obligació com arquitectes és donar a conèixer la nostra opinió a l'alcalde i a la ciutadania”, va assenyalar el degà Guim Costa, que després d'escoltar les ponències i a petició dels presents, va afegir a l'escrit inicial la reclamació d'un estudi econòmic i un altre sobre el retorn a la ciutat que justifiqui la modificació del Pla General Metropolità, que actualment estudia les al·legacions presentades.
Els arquitectes celebren que es reprengui la iniciativa d'ubicar la col·lecció Carmen Thyssen a Barcelona, que ja s'havia intentat en altres ocasions en llocs com el Monestir de Pedralbes o un dels pavellons de Fira de Barcelona, davant el MNAC, però creuen que la proposta arquitectònica, en aquest cas en una cantonada tan emblemàtica com la de Gran Via amb passeig de Gràcia, ha de tenir “voluntat de permanència”, entre altres coses perquè “marcarà la imatge de la nostra ciutat”. Malgrat que estaven convidats a la sessió de debat, no van assistir ni els autors de la proposta de reforma, l'equip OUA, ni els promotors, el fons d'inversió Stoneweg. També van declinar la seva participació els tècnics municipals d'urbanisme i arquitectura. Que actualment estudien les al·legacions presentades a la modificació del Pla General Metropolità que permetrà una remodelació completa de l'interior del Palau Marcet, elevant la seva cota màxima d'altura i augmentant en un 25% el seu sostre disponible. “És una pena que no hagin pogut venir a explicar l'estat actual de la tramitació del projecte” i, sobretot, “la justificació del seu interès públic per la ciudad, cultural, social i econòmic”.
Tita Cervera i la seva filla Carmen Thyssen, dijous, en la seva visita al cinema Comedia.
La justificació de l'interès públic per a la ciutat del projecte va ser una de les qüestions recurrents tant per part dels ponents com en el debat y torn de paraules final. Un dels més crítics fue Sebastià Jornet, president de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya, que va analitzar el document aprovat al seu dia per l'Ajuntament de Barcelona. Per a Jornet no només és qüestionable que el projecte dupliqui el volum edificat existent, sinó que resulta insòlit que reservi 2.750 m2 per a usos comercials i de restaurant. “No conec cap museu amb 2.500 metres quadrats de botiga, però aquí està escrit”, va assenyalar. I es va preguntar quin és el benefici real per a la ciutat que justifiqui la modificació del PGM.
Lee también
Les objeccions al projecte tenen a veure també amb la seva ubicació, “en l'epicentre de màxima pressió turística de la ciutat”, en paraules de Jaume Artigues, arquitecte i dirigent de l'associació de veïns de la Dreta de l'Eixample. “S'està donant un tracte de favor. La ciutat està donant més sostre a un fons d'inversió. Quin és la justificació?”, ha qüestionat, preguntant-se qui guanya més amb el projecte, si els promotors o una zona que concentra ja el 45% dels llits turístics de la ciutat i que des dels anys setanta ha perdut més de 30.000 residents. Segons la seva opinió, la modificació del pla únicament estaria justificada si la ciutat obtingués una mica a canvi, com zones verdes o pati de poma.
Imatge virtual del projecte amb la nova volumetria
La sessió de debat es va celebrar a penes unes hores després que Carmen Thyssen visités simbòlicament el cinema Comèdia, al pati de butaques del qual alumnes de nou escoles de la ciutat van realitzar una intervenció artística i confirmés que les obres començaran el 2026. Els arquitectes no el tenen tan clar. Les crítiques van escalar de to en el torn de preguntes final, obrint nous dubtes, com la inexistència d'un projecte museístic detallat que justifiqui l'interès públic, es va parlar d'operació “especulativa” i de falta d'un estudi econòmic i financer, per la qual cosa es va demanar que es tornés a començar de zero, que es deixi sense efecte la modificació del PGM i que s'obri un veritable procés participatiu.
“Un debat -segons l'escrit enviat a Collboni- que contribueixi a avaluar les possibles respostes a nivell arquitectònic, formal, patrimonial i d'ús. I així definir de manera conjunta, amb la ciutadania, entitats, administracions, propietat i arquitectes, el millor projecte per a aquest punt tan emblemàtic de Barcelona. La voluntat és que aquest procés marqui una nova manera de fer ciutat, on prevalgui l'interès general i es tingui en compte la identitat del lloc amb una especial sensibilidad. El emplaçament i la temàtica requereixen el concurs d'idees. Ens posem a disposició de l'alcalde per tot el que requereixi de la nostra professió”. Firmat: el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
