Tot i la mandra (ho confesso) que em produeix la sorollosa política de Madrid, plena de jutges tan brillants com fantasiosos, de polítics alhora maquiavèl·lics i transparents, de periodistes acostumats a viure a la trinxera per defensar (o conquerir) estatus, tot i la mandra, repeteixo, que produeix la sobreescalfada fàbrica de tensió madrilenya, em sembla que l’episodi del fiscal general, que ha enfrontat tres poders (el nucli judicial entorn de Marchena, el resistencial govern de Sánchez i el fulgurant govern regional d’Ayuso) s’explica més bé gràcies a l’observació de la psicologia dels principals actors de l’episodi, que a la sentència del Suprem.
L’episodi del fiscal general està relacionat amb les pulsions humanes de tres personatges. En primer lloc, la (molt ben dissimulada) còlera de Marchena després que el Govern Sánchez impulsés l’amnistia que deixava en fora de joc els barrocs arguments de la sentència del procés i posava en risc els jutges espanyols davant d’Estrasburg. En segon lloc l’addicció als tripijocs de Miguel Ángel Rodríguez (MAR), exfactòtum d’Aznar, avui Pigmalió d’Ayuso, la desmesura del qual un dia li passarà factura (i serà cara). De moment, però, està aconseguint dos premis per cada una de les seves apostes: afeblir el fràgil Govern Sànchez i, alhora, enfortir el perfil d’Ayuso per eclipsar un Feijóo cada dia més borrós.
En temps d’extrema debilitat, els errors i relliscades es paguen molt més cars
El tercer personatge és el càndid fiscal general. Potser no va ser el primer a filtrar que el nòvio de la presidenta Ayuso reconeixia dos delictes fiscals i proposava un acord per evitar la presó. Però, en redactar una nota de premsa per desmentir la versió falsa fabricada per MAR sobre les negociacions entre la Fiscalia i la parella d’Ayuso, el fiscal ensenyava ingènuament les seves cartes. No solament intervenia en un tema menor en si mateix, per bé que d’alta rellevància política, sinó que, en la informació que oferia aquesta nota (en paral·lel a un correu electrònic) hi havia un detall judicialment restringit. Un detall petitíssim, que, però, no constava en les informacions prèvies revelades pels periodistes: la filtració del correu de l’advocat del nòvio d’Ayuso. En resum: la nota del fiscal va permetre l’instructor d’acusar-lo de filtrar informació restringida. Suposo que la sentència confirmarà l’argument.
Per què el fiscal general va redactar aquesta nota? La versió del nòvio d’Ayuso, fabricada per MAR, era falsa i s’hauria sabut ben aviat. Calia ser tan impacient? El va trair la pressió del moment? Sigui per impaciència, nerviosisme o, potser, per ganes de quedar bé amb el Govern que l’havia nomenat, el fiscal va acabar cometent un error petit, una relliscadeta que revelava les seves ganes d’intervenir en la guerra política entre Ayuso y Sánchez. És obscena l’actitud de MAR (“No soc notari”). És obscena la pretensió de Marchena d’intervenir en la batalla política forçant els arguments jurídics amb formidables barroquismes (com ja es va esdevenir amb la sentència del procés que convertia desobediència civil en violència). Però no és menys obscè l’aprofitament que va fer el fiscal general del seu càrrec per intentar afavorir la causa de qui el va nomenar. Caçador caçat.
Hi ha tres maneres de veure la condemna del fiscal general. La primera és l’aplaudiment: indica que s’està a favor d’aquesta jugada, en què l’astúcia de la dreta madrilenya, la ingenuïtat del fiscal general i la freda determinació del nucli del Suprem han permès establir una nova fita en la desconstrucció del mapa polític actual. La segona és aprofitar tàcticament el lament per la sentència per tal d’alimentar l’enèsima versió del “¡No pasarán!”. La tercera és recordar que la tàctica resistencial de Sánchez ja no dona per més, perquè, com que no respon a un ciment estratègic, s’està desintegrant a causa dels errors humans de molts dels seus protagonistes.
Lee tambiénNo se’n va anar mai, de fet
Liderat intel·lectualment pels jutges del Suprem, s’acosta un bloc dretà que segurament acabarà prescindint de molts líders dels partits de dreta actual. Aquest bloc intentarà reformular la Constitució en un sentit molt més vertical i unitarista. Els estan asfaltant el camí molts dels que deien que construïen l’aliança plurinacional. En temps d’extrema debilitat, els errors i relliscades es paguen molt més cars.