Robots que suplanten actors a la nova comèdia de Gabriel Calderón

Diu Gabriel Calderón que, quan estudiava teatre a l’Uruguai, li costava de discernir com havia de dir la interjecció “Ay” amb què comença La vida es sueño. I aquesta obra de Calderón de la Barca és la que interpreten ara a l’escenari uns robots en un possible futur no gaire llunyà. D’aquell “¡Ay, mísero de mí, ay, infelice!” Neix Ai! La misèria ens farà feliços, la nova peça de Gabriel Calderón, coproduïda per Temporada Alta, on es veurà al Teatre de Salt de dijous a dissabte, i pel Teatre Lliure, que la mostrarà a la seu de Gràcia a partir del 4 de desembre, després de l’enorme èxit que al 2020 va tenir l’uruguaià amb Història d’un senglar.

Davant l’allau de canvis que comporta la intel·ligència artificial, Calderón ha volgut fer una obra sobre la suplantació. I ficcionar sobre el teatre, un reducte que, a parer seu, ara per ara n’està quedant al marge. En canvi a l’obra, quatre exactors treballen de regidors en l’obra de Calderón de la Barca mentre uns robots la representen. Els actors que fan d’exactors són Pere Arquillué, Laura Conejero, Joan Carreras i Daniela Brown. Un dia, un dels robots es nega a sortir a escena i un dels humans ha d’interpretar el paper sense saber-se el text.

“El teatre és un mestre en la suplantació –declara el dramaturg i director uruguaià–. Després de milers d’anys de suplantar les persones als escenaris, ara em semblava divertit suplantar els propis actors. I Calderón de la Barca ja havia escrit sobre el futur, la realitat i la irrealitat”.

Els intèrprets coincideixen en la generositat de l’autor a l’hora de muntar aquest espectacle, del qual el dramaturg parla d’una autoria en plural, perquè els actors hi han dit la seva en el procés de creació.

“La IA em fascina, tot i que no la faig servir –continua Calderón–. Em fascina la capacitat de dialogar amb la màquina, que no es cansa de parlar amb nosaltres i ens pot explicar les mateixes coses les vegades que calgui. Jo aprenc molt lent, i la IA aprèn malament molt ràpid”.

Sobre la preparació de l’espectacle, Carreras explica: “Treballem moltes comèdies diferents dins de la peça; són cançons d’una persona enamorada del teatre”. Brown considera que l’obra “està plena d’humor, però, per sota, hi ha reflexió i coses fosques: primer rius, però es va enrarint”.

“És com una nina russa –considera Arquillué–, perquè parla del teatre dins del teatre dins del teatre”. I Carreras conclou: “Tindrem tot un món virtualitzat, i el teatre continuarà sent un oasi, perquè el teatre és la paraula, el directe, la comunió de la gent”.