Més que de “reposició” de la premiada obra El día del Watusi, l’adaptació teatral de la novel·la de Francisco Casavella que va fer Iván Morales l’abril del 2024, al Teatre Lliure s’estimen més parlar de “remuntatge”. La raó és molt fàcil: hi ha hagut canvis significatius.
El primer, el lloc: de la sala de Gràcia, amb dos centenars de localitats, passa a la sala Fabià Puigserver, a Montjuïc, amb 400 butaques. “Aquí l’obra agafa una espectacularitat, que fa que la missa watusiana encara sigui més sagrada”, manifesta l’adaptador i director. La grada s’ha col·locat al llarg de la sala i a una sola banda, en una disposició que segurament és inèdita, apunta el director del Lliure, Julio Manrique.
A la sala Fabià Puigserver l’obra agafa una espectacularitat, que fa que la missa watusiana encara sigui més sagrada
El segon, l’adaptació, que Morales ha retocat, afegint-hi alguna frase que ha trobat que hi havia de ser, però retallant per una altra banda, de manera que la durada serà similar: quatre hores i vint, amb les pauses. Així com tota la il·luminació, que demana aquest espai més gran, i altres detalls tècnics.
El tercer, el repartiment, començant pel protagonista, que fa un any i mig va interpretar Enric Auquer i que ara fa Guillem Balart. Els papers que llavors feia Balart, com ara Pepito, els fa Artur Busquets. N’hi ha d’altres que han passat d’un intèrpret a un altre, com el cas de Raquel Ferri, que en fa un que ret homenatge a la cultura pop dels vuitanta.
Repartiment modificat
El canvi més radical és el de Xavier Sáez per Anna Alarcón, que a més ha après a tocar el baix
Però el canvi més radical és el de Xavier Sáez per Anna Alarcón, que a més ha après a tocar el baix. “Així tot es radicalitza encara més, amb edats i gèneres entre intèrprets i personatges, de manera que aquesta cerca del Watusi és més sagrada i més joiosa”, explica Morales, que confessa: “Soc qui soc pel Xavi i per l’Anna”. Amb tots dos ha treballat unes quantes vegades, com en la mítica Sé de un lugar.
Balart va demanar quatre dies per pensar-s’ho quan Morales li va proposar de fer el protagonista. “L’obra és un homenatge a tots aquells caiguts i caigudes de la transició, aquells que els Jocs Olímpics es va menjar –declara l’actor–. Són gent que intenta sobreviure dia rere dia en uns temps convulsos”. I confessa “certa por a poder sostenir totes les funcions energèticament”, perquè “és construir una vida de quinze anys en quatre hores de funció; i això només ho permet el teatre”. I Morales puntualitza: “Llegir la novel·la suposa 45 hores”.
Lee también
En aquest segon muntatge, el director explica que han tingut temps per treballar altres coses: “De fet, el temps d’assaig era el mateix, però n’hem guanyat perquè ja sabíem el que estàvem fent”. I aquest guany l’han invertit en treball de camp: “Hem quedat amb amics i amigues de Casavella, i hem anat a misses evangelistes a l’Hospitalet, amb el pastor Omo, que és un exercici escènic brutal”.
Fins al 14 de desembre, queden molt poques entrades per veure aquesta meravella teatral, “l’oda personal, heterodoxa i canalla de Francisco Casavella a la ciutat de Barcelona”, segons el programa de mà. Alarcón conclou: “Alguna cosa s’invoca quan es fa la funció, perquè després passen coses”.
