Un llop inquieta els porquets propietaris de les galeries d’art. Porta el nom d’art digital i és vist com una raresa per uns galeristes que constantment fan front a altres llops que volten pel bosc del mercat de l’art: els impostos, les duanes, les possibles recessions econòmiques, les tendències del mercat. Com s’ho poden fer per aguantar les bufades d’aquest llop d’art digital poc conegut? Com integrar en aquests espais tradicionalment destinats a la pintura i a l’escultura una disciplina que sovint s’escapa de l’objecte estàtic? El mercat és molt complex i de vegades no es pot estar innovant o arriscant molt...
Però si l’art digital és art i és contemporani, no és adient veure’l com un llop. De fet, no ho és. Llavors, per què costa que entri a les galeries? L’expert i investigador especialitzat en arts i mitjans digitals Pau Waelder és qui fa aquest símil dels tres porquets i les reflexions anteriors. I és ell també qui assenyala els prejudicis o malentesos que provoquen aquesta visió de l’art digital: que tant el galerista com l’espectador –i a voltes l’artista– el conceben com una disciplina sempre espectacular, sempre innovadora i sovint efímera com una figura de sorra a la platja. I, a parer seu, això crea anticossos.
Ricard Robles: “Deixem de mirar de ser un ‘hub’, els més innovadors i grans, això és xerrameca de Silicon Valley”
Waelder ho va expressar ahir en una xerrada, titulada “Qui té por del llop?”, al Centre d’Art Santa Mònica, a Barcelona, en el marc del programa Focus Digital del think tank per a galeries Talking Galleries, que dirigeix el gestor cultural i expert en el mercat de l’art Llucià Homs. És la segona edició d’aquest programa de simposis específic sobre la confluència entre l’art, la ciència i la tecnologia que se celebra a Barcelona. El primer va ser el 2023, al Macba.
El programa d’ahir va incloure sis converses d’aproximadament una hora de durada. Es va parlar amb experts de tota índole, per exemple, dels reptes de la conservació i de la restauració d’obres, de les possibilitats de les arts digitals més enllà del sector cultural o del paper de les institucions en aquestes disciplines. Tot això sobre la base dels dos debats inicials, els del matí, que van protagonitzar, a més del mateix Llucià Homs, Ricard Robles, cofundador del Sónar, en conversa amb Cristina Salvador, de l’agència de comunicació Both, i Pau Waelder.
Per consolidar la presència de l’art digital tant a les galeries com a les col·leccions, perquè sigui tractat com a art en majúscules, potser cal connectar-lo amb talents de moltes altres disciplines artístiques. És un pensament que cabria perfectament en el que van exposar Robles i Salvador en aquest Talking Galleries.
Robles també va fer un símil, en el seu cas, culinari. És del parer que a Barcelona hi ha talent –descobert i per descobrir– i un bon grapat d’artistes en molts àmbits i microescenes. “Disposem d’una sèrie d’ingredients que estan repartits per diferents cuines i és un moment ideal per trobar el Ferran Adrià, el gran xef o els grans xefs per cuinar tota aquesta creativitat i convertir-la en un projecte que vagi una mica més enllà de parlar de la cultura i de la cultura digital com si fossin només coses boniques”.
Lee también
Així doncs, segons Robles, per fer la millor de les “paelles”, ningú del sector implicat en la cultura i en l’art no hauria de perdre el temps preocupant-se a convertir Barcelona “en un hub , en un ecosistema o ser els més innovadors o els més grans..., això és xerrameca de Silicon Valley..., sinó dedicar-lo a conèixer-nos entre nosaltres molt millor”.
Però no n’hi ha prou amb aquesta intercomunicació dels sectors culturals. Robles va convidar els mons empresarial, universitari, acadèmic i de recerca a obrir les portes perquè hi hagi “una circulació i una porositat” d’aquestes microescenes “i d’aquests talents que s’incuben en diferents llocs”, perquè “potser, movent-se d’un lloc a l’altre, es produeixen intercanvis i es fa màgia”. “Ens hem de trobar més”, va insistir.
Un 'think tank' d'abast internacional
El gestor cultural Llucià Homs condueix Talking Galleries des del 2011, quan el va fundar. Des de llavors, aquest think tank organitza activitats i simposis relacionats amb el món del galerisme, a més d’activitats de formació. Ha tingut presència a Madrid, Londres, Berlín, París, Seül o Nova York. En aquesta última ciutat va ser on es van fer les últimes dues jornades internacionals, el 2022 i el 2024. La celebrada ahir, amb el suport del Departament de Cultura, al Centre d’Art Santa Mònica, correspon a Focus Digital, un programa de confluència entre art, ciència i tecnologia. Va comptar amb una bona diversitat de participants. Així, a més de Ricard Robles o Pau Waelder, hi van ser des de la directora general d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura, Marisol López, fins a artistes com Yolanda Uriz i Albert Barqué, passant per la comissària de Sónar+D, Antonia Folguera, o Andreu Rodríguez, president de la New Art Foundation.
