Cal estar atents als detalls en aquest moment tan dens. Els comentava la setmana passada que la societat espanyola ha desenvolupat una fina capacitat auditiva que li permet captar els cruixits quan hi ha molt soroll. Anys i anys de soroll polític, especialment intens des del 2004, han entrenat l'orella del ciutadà mitjà. Dèiem dissabte passat que era perceptible un corrent d'inquietud social davant la sentència inhabilitadora contra el fiscal general de l'Estat, sentència el contingut exacte de la qual encara es desconeix, ja que encara no ha estat publicada. No exageràvem. Aquesta setmana hem tingut la prova que aquella ona d'inquietud també va ser captada des de les altures.
Atenció a la dada: tot just vint-i-quatre hores després de què el Govern proposessis a la senyora Teresa Peramato com a nova fiscal general de l'Estat, el Consell General del Poder Judicial va emetre per unanimitat un dictamen favorable al seu nomenament. Unanimitat en el CGPJ! Miracle! La senyora Peramato no presenta un perfil gaire distant del dimitit Álvaro García Ortiz, que al seu dia va ser objecte d'un dictamen desfavorable. Què ha passat? La cúpula del poder judicial ha volgut enviar un missatge de consens per no tensar més l'ambient. Espanya, entre el pacte i la fúria. Quan la fúria sembla trencar-ho tot, algú recorda la possibilitat de pactar. El CGJP ha estat prudent i la sentència continua sense publicar-se.
Aquesta setmana s'ha produït un altre cruixit. Tot va molt accelerat al front judicial. Ha causat molt impacte l'ingrés a presó de José Luis Ábalos i Koldo García, adornat amb declaracions de tots dos amb to de xantatge al Govern. Se senten desprotegits per l'Executiu i pel PSOE, i amenacen de parlar. Fingeixen amb això. Exciten als mitjans de comunicació. Dos homes que fa uns mesos eren repudiats i presentats com indesitjables delinqüents per la premsa conservadora de Madrid, són tractats ara com estrelles mediàtiques, en la mesura que poden complicar la vida a Pedro Sánchez. Poc o molt, encara no ho sabem.
Quin cruixit ha sentit aquesta setmana la societat? La situació política s'està tornant immanejable. El Peugeot va al desballestament. Tres de les persones que van donar un suport fonamental a Sánchez perquè pogués recuperar la secretaria general del PSOE en les primàries del 2017 –José Luís Ábalos, Sants Cerdán i Francisco Salazar–, es troben avui processades o apartades de la política. Cerdán va ser empresonat a finals de juny i acaba de sortir en llibertat provisional. Ábalos ha ingressat a la presó aquesta setmana. I Salazar es va veure arrossegat per una denúncia interna quan estava a punt de ser nomenat nou secretari d'Organització, en substitució de Cerdán. Com recordaran, aquest exalcalde de Montellano (Sevilla) va ser acusat des de les mateixes files socialistes d'haver tingut comportaments inadequats amb algunes de les seves col·laboradores i companyes del partit. Tots ells formaven part de l'equip del Peugeot, el cotxe amb què Sánchez va recórrer Espanya per obtenir el suport de la militància socialista. Ábalos va defensar la moció de censura contra Mariano Rajoy el maig del 2018, apel·lant al combat contra la corrupció. Avui es troba en una cel·la de Soto del Real acusat de cobrar comissions per afavorir una trama de venda de mascaretes durant l'epidèmia de covid, trama suposadament pilotada pel seu fidel escuder, Koldo Izaguirre, antic confident de la Guàrdia Civil.
Lee también
El PSOE pot argumentar que ha tallat caps al conèixer les presumptes irregularitats, ha actuat amb prestesa i cap acusació judicial no apunta directament Sánchez en aquests moments, però la dinàmica és abrasadora. El líder del PSOE intenta fer-li front amb la bandera de la resistència, tan grat a Espanya des dels temps de Sagunto i Numància. Sánchez és avui la biga principal de la política espanyola: hi ha una fortíssima tensió en contra seu i també una forta adhesió. Si la biga cedeix, l'esquerra espanyola pot patir una derrota de grans conseqüències. Això augmenta la pressió i cada setmana es converteix en un Vietnam. Fins quan?
Es pot governar sota pressió, es pot governar sota molta pressió fins i tot, sempre que es puguin prendre decisions executives, sempre que sigui possible dibuixar un camí. Si hi ha camí, el mite de la resistència pot funcionar. Però en aquests moments no està clar que quedi camí si no es poden aprovar els pressupostos generals de l'Estat del 2026. El mateix dia en què Ábalos i Koldo ingressaven a la presó, el Congrés rebutjava, en una primera votació, els objectius de dèficit per a l'any que ve, pas previ a la presentació dels pressupostos d'acord amb les normes de la Unió Europea. Van votar en contra PP, Vox i Junts, amb l'abstenció dels quatre diputats de Podemos i una diputada del grup valencià Compromís.
No està clar que quedi camí si no es poden aprovar els pressupostos generals de l'Estat del 2026
El Govern ha anunciat que tornarà a sotmetre el camí de dèficit a votació. Després de la baixa d'Ábalos, en cas d'abstenció de Junts, el vot decisiu correspondria a l'única diputada de Coalició Canària, el clavó canari. La composició d'una majoria parlamentària és hoy casi impossible. Així ho subratllava ahir Aitor Esteban, president del Partit Nacionalista Basc. I convé subratllar l'adverbi gairebé. En les properes setmanes sabrem quina és la seva mida real. No hi ha majoria parlamentària, però tampoc no hi ha una majoria disposada a donar suport a una moció de censura. En escacs una situació d'aquell tipus rep el nom de rei ofegat: la peça principal no està en escac, però tampoc no pot moure's. En escacs són taules, però en política sempre es guanya o es perd.
El president pot quedar totalment ofegat i el cap de l'oposició té dificultats per nedar. Alberto Núñez Feijóo no s'atreveix a presentar una moció de censura que segurament perdria en aquests moments. No s'atreveix a perdre aritmèticament aquella moció, per intentar guanyar-la políticament (Felipe González davant Adolfo Suárez el 1980). Però tampoc no es pot quedar de braços plegats, en un moment en què la seva popularitat entre els mateixos votants del PP no supera el 36%. I comença a ser superat per Santiago Abascal en les preferències espontànies dels enquestats. Ja que Feijóo no pot quedar-se quiet, ha fet dues coses: convocar una manifestació per a diumenge vinent a Madrid i viatjar a Barcelona per demanar el suport de la patronal catalana, Foment del Treball. Podia haver mantingut una reunió discreta amb Josep Sánchez Llibre, però ahir hi va haver declaracions a la premsa a la històrica seu patronal de la Via Laietana.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo
Què ha anat a fer Núñez Feijóo a Barcelona? En primer lloc ha volgut deixar clar que en cas de presentar-se una moció de censura amb l'objectiu de convocar eleccions, el candidat seria ell, i no una altra persona. Dèiem al principi que els detalls són importants i aquest ho és. Des de fa setmanes circula per Madrid, ciutat en la qual cada dia es desperten cent conspiracions i només dues queden vives a mitjanit, el rumor d'un cavaller blanc per encapçalar aquella moció de censura i convocar eleccions, un cavaller blanc que pogués ser votat per Junts. Un cavaller blanc que també tingués el suport de Foment. Feijóo va voler deixar clar que en cas de fer el pas, seria ell el que encapçalaria aquella moció. I per fer el pas, va demanar a Foment que faci pressió sobre Junts i fins i tot sobre Esquerra Republicana. Feijóo sap que un sector important de les classes mitjanes catalanes que van donar el seu suport al procés están virant a la dreta sota l'atracció de la nova formació titulada Aliança Catalana. En el PP han estudiat les enquestes i volen aprofitar aquella força cinètica, una considerable massa social catalana movent-se cap a la dreta, per fer fora Sánchez mitjançant una censura parlamentària.
Atenció a un altre detall. Dijous, el dia abans de la visita de Feijóo a Barcelona, un grup d'operaris retirava de la façana de la seu del PP al carrer Génova de Madrid, una sèrie de fotografies gegants que han decorat durant mesos les vidrieres exteriors de l'edifici, fotografies de les grans manifestacions convocades per la derecha española contra la llei d'Amnistia el 2023 i el 2024. Ahir al matí, aquelles imatges ja no estaven a les vidrieres de l'encreuament entre els carrers Génova i Zurbano, sent substituïdes per un rètol que diu: “Presa partit”. (“Presa partit per Espanya” va ser el lema del 21è congrés nacional del PP celebrat el mes de juliol passat a Sevilla).
Lee tambiénEl secreto del templo de Debod
Manifestació a Madrid diumenge, amb previsió de pluges (80%) al butlletí meteorològic. Lloc escollit: l'esplanada de l'antiga Caserna de la Muntanya on es troba el temple de Debod. Anotop a Debod. Permetin-me la ironia. Aquesta setmana, Alberto Núñez Feijóo ha creat un misteriós personatge en el Congrés. Anotop At. Hi ha hagut molta broma al respecte. Semblava fruit d'una simpàtica ensopegada en la sessió del control dels dimecres, però si no fixem bé –els detalls importen– Anotop bé podria ser el nom d'un faraó de l'antic Egipte. Potser el misteriós Anotop va tenir alguna cosa a veure amb el temple de Debod, que les autoritats egípcies van regalar a Espanya el 1968 en agraïment per l'ajuda prestada al govern de Gamal Abdel Nasser per salvar el patrimoni arqueològic que quedava afectat per la gegantina presa d'Assuan. Abans que se l'empassessin les aigües, el temple de Debod va anar desmuntant, pedra a pedra, i enviat a Espanya el 1968. Va ser reconstruït, peça a peça, a l'esplanada que ocupava l'antiga Caserna de la Muntanya, escenari d'un duríssim enfrontament entre franquistes i republicans durant la Guerra Civil. Orientat a la posta del Sol, el temple de Debot data del segle II a.C. I retia culte al déu Amon, principal deïtat dels tebans.
El desembre del 2023, el PP ja va convocar una manifestació contra le llei de l'Amnistia davant el vell temple Egipte. “Puigdemont a presó”, corejava la gent. Diumenge proposaran a Puigdemont que una els seus vots a PP i Vox per fer fora Sánchez. Sempre entre el pacte i la fúria, Espanya és un país únic.
