25 anys d'eternitat: quan el romànic de La Vall de Boí es va convertir en universal
Turisme
L'any 2000, la Unesco va reconèixer com a patrimoni mundial a l'icònic conjunt del romànic llombard de les nou esglésies de La Vall
Visita guiada davant el campanar de Sant Climent de Taüll
Durant la nit del 30 de novembre del 2000, La Vall de Boí, L'Alta Ribagorça i tota la demarcació de Lleida estaven pendents del que estava a punt d'ocórrer a l'altra punta del món. A la ciutat australiana de Cairns, els màxims responsables de la Unesco havien de pronunciar-se sobre la candidatura del romànic de La Vall de Boí per ser patrimoni mundial.
Detall de les pintures murals a Sant Joan de Boí
L'expedient 988 es va resoldre favorablement i la data es va convertir en un punt i a part en la història contemporània de La Vall. La candidatura havia estat impulsada anys enrere per la Diputació de Lleida, amb el seu llavors president, Josep Pont, al capdavant, mentre que l'Ajuntament de La Vall de Boí, que en aquell temps liderava l'alcalde Joan Perelada, es va encarregar de presentar-la a la Unesco. Les dues institucions havien confiat des del primer moment en aquest patrimoni i en les seves possibilitats de convertir-se en patrimoni mundial.
Recorregut pel pòrtic romànic de Sant Feliu de Barruera
Les nou esglésies reconegudes en l'esmentada declaració són Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia de Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Construïdes entre els segles XI i XII, totes van ser encarregades pels senyors d'Erill i formen un conjunt icònic del romànic llombard, considerat l'estil arquitectònic de referència per als nobles de l'època.
Aquest 30 de novembre, la Unesco va valorar dues característiques primordials del romànic de La Vall: per una part, ser un testimoni dels intercanvis culturals ocorreguts a tot el continent europeu durant l'edat mitjana, amb el valor afegit que van travessar el Pirineu; i, d'altra banda, representar un exemple d'art romànic que s'ha mantingut gairebé intacte en un entorn natural i urbanístic poc alterat, una mica fonamental per a la comprensió de l'arquitectura medieval a l'emplaçament primigeni.
Obtenir el segell de la Unesco, l'any 2000, va marcar un abans i un després en La Vall de Boí, que va veure multiplicat el turisme cultural
El fet que les pintures murals originals que s'havien conservat fins a principis del segle XX es trobessin en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona, no va resultar un hàndicap per a la resolució final. En definitiva, el reconeixement internacional segurament va ser el revulsiu necessari perquè, el 2013, s'instal·lés el mapatge de les pintures de Sant Climent de Taüll, que permet contemplar l'emblemàtic Crist en Majestat al seu emplaçament genuí.
Vista de l'entorn natural des de Santa Maria de Cardet
El turisme cultural en La Vall de Boí es va multiplicar ràpidament des de l'obtenció d'aquest reconeixement. De fet, la xifra anual de visitants s'ha quadruplicat en aquests 25 anys. Això demostra que el segell de la Unesco és el segell de prestigi en l'àmbit del patrimoni cultural i resulta un marc inestimable per a la conservació, promoció, estudi i projecció del conjunt monumental de La Vall. I a més, ha permès atreure turistes interessats en conèixer un municipi i una població local que cuida el seu patrimoni i també la seva història.