Els problemes per sufragar un lloguer a les grans ciutats d’ Espanya han disparat la mobilitat d’assalariats que opten per viure en llocs amb nivells de vida més assequibles. Així, gairebé 237.000 treballadors van canviar de territori el 2024, es va confirmar la tendència de l’any anterior i es va arribar a màxims de la sèrie històrica. Abans de la pandèmia, el 2019, els moviments amb prou feines arribaven als 166.000. Aquest tràfec laboral és especialment intens des de Madrid i Barcelona, que han vist com els últims anys perden cada vegada més assalariats que es desplacen a altres zones d’ Espanya.
L’Agència Tributària elabora cada any l’estadística Mobilitat del Mercat de Treball, que reflecteix els canvis de residència de treballadors a partir de dades tributàries. Una de les conclusions de la informació fiscal publicada aquesta setmana és que 30.295 assalariats van deixar la província de Barcelona el 2024 per traslladar-se a un altre lloc. L’any passat se’n van anar 30.291, per la qual cosa es confirma un èxode creixent. El 2019, abans del confinament, la xifra de sortides va ser de 18.046.
L’èxode laboral es concentra en homes i en edats compreses entre els 36 i els 55 anys
Aquestes dades, però, no impliquen que Barcelona hagi deixat de ser un lloc d’acollida de treballadors des d’altres punts d’ Espanya. Al contrari, la xifra d’arribades es manté relativament estable en el temps. El canvi és en el fet que ara mateix el saldo entre entrades i sortides és nul. Així, la província de Barcelona va tancar l’any passat amb un balanç positiu de tot just 180 persones (30.475 entrades i aquestes 30.295 sortides) i el 2023 va perdre 109 treballadors (amb 30.182 entrades i 30.291 sortides).
En canvi, el 2019, el saldo va ser un balanç positiu de 6.044 persones (24.090 entrades i 18.046 sortides), una diferència substancial. Les xifres impliquen que l’arribada de treballadors estrangers a Barcelona és la que està marcant l’increment de la força laboral, mentre que la mobilitat des d’altres punts d’ Espanya ofereix un saldo nul.
El balanç entre sortides i entrades a les dues principals ciutats és nul; la novetat és que es disparen les sortides
Els llocs de destinació dels treballadors que abandonen Barcelona són diversos. El transvasament més gran és cap a Madrid, on es van desplaçar durant l’exercici passat 5.094 persones. Aquesta xifra es manté constant, ja que el 2019 van ser 5.199, i el 2023, 4.717. On sí que hi ha una tendència clarament a l’alça és a les sortides de Barcelona cap a províncies limítrofes o properes. Així, entre el 2019 i el 2024, s’ha disparat el nombre de treballadors que passen de viure a Barcelona a viure a Tarragona (de 2.748 a 4.369) i a Girona (de 2.687 a 4.099). Altres destinacions dels exassalariats barcelonins són València, Aragó i Lleida.
A Madrid, la xifra de sortides de treballadors cap a altres llocs s’ha disparat clarament els últims anys. La comunitat central va perdre l’any passat 54.500 assalariats, que van marxar a una altra província. El 2023 van ser 52.308 i abans de la pandèmia l’èxode de Madrid era de 35.000 persones. El saldo net de moviments de treballadors a Madrid va ser per primera vegada pràcticament nul l’any passat. El 2024 es van registrar 55.271 entrades i 54.500 sortides (saldo de 771 assalariats), mentre que el 2024 van tenir lloc 56.669 entrades i 52.308 sortides (saldo de 4.391). Abans de la pandèmia, el saldo era molt superior, de més de 12.000 persones.
Augmenten els trasllats de treballadors de Barcelona cap a Tarragona, Girona, València i Aragó
L’estadística tributària també ofereix la fotografia de quin és el lloc de destinació dels assalariats de Madrid. Així, el 2024 el trasllat de treballadors de la capital espanyola no es va dirigir cap a províncies properes, com ara Toledo, Conca, Àvila o Valladolid. Aquest transvasament va decréixer. Tot i això, sí que van augmentar els transvasaments cap a l’ Aragó, Astúries, Galícia, Múrcia i, sobretot, la Comunitat Valenciana.
El treball a distància i la proliferació a l’alta velocitat també expliquen aquesta situació que crida l’atenció a Espanya. Ja no cal abandonar necessàriament províncies de l’ Espanya desaprofitada per poder desenvolupar una carrera professional, sinó que la força laboral s’està repartint per tot el territori estatal, cosa que s’indica a la tendència de les dades d’ Hisenda, assenyala l’economista Javier Santacruz. Per Raymond Torres, director de conjuntura de la Funcas, el problema principal és en l’encariment de l’habitatge, sens dubte. “El teletreball hi pot influir, però sembla que no pot explicar un salt tan important de trasllats en un sol any, el 2024”, assenyala.
Els assalariats de Madrid marxen a províncies més llunyanes comunicades per l’alta velocitat
Marcel Jansen, professor associat de la Universitat Autònoma de Madrid i investigador de la Fedea, també subratlla que l’epicentre del problema és en el lloguer. L’economista destaca un exemple que viu de prop: el de professors ajudants d’universitats a les grans ciutats que, com que són la baula laboral més feble del gremi i tenen un salari que s’acosta als 1.500 euros, no poden desenvolupar un projecte vital en una gran urbs. Per això es ressituen en universitats de llocs amb habitatge més assequible.
La majoria d’assalariats que es traslladen són homes. A més, els trasllats no es van concentrar en els més joves, sinó que és entre els 36 i 55 anys que es dispara la mobilitat. A aquestes edats, el saldo de sortides des de Madrid i Barcelona a altres territoris supera clarament el d’entrades.
