Aquí el més fàcil hauria estat ficar-se en el terreny Anotop At. Hauria estat el més fàcil perquè el lapsus de Feijóo ha passat per ser l'autèntic hit d'X de la setmana passada. I ha dut molta cua. Que si el líder del PP vestit de faraó egipci, que si un rap a l'estil Millán Salcedo, o a l'estil John Scatman —llagrimeta de nostàlgic dels noranta—; que si el nou moble d'Ikea; que si el Pijus Magnificus dels Monty Python... I tota la infinitat de mems que neixen com bolets quan alguna cosa fa saltar la banca.
Però de tant en tant cal posar-se un xic seriós amb això de les xarxes, que sempre saltem de broma en broma i no anem al moll de l'os. Divendres passat sortia la notícia que la Generalitat i el Govern central han acordat que l'Administració catalana pugui monitorar els discursos d'odi a les xarxes a través de l'app Alertodio. Així, l'Executiu central cedeix a l'autonòmic una eina que, a partir d'unes paraules clau, li permet detectar i, si és el cas, forçar les plataformes perquè abordin les denúncies i retirin el contingut perniciós. És la mateixa app que ha permès a l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia detectar 740.000 continguts racistes i xenòfobs d'ençà que va començar l'any.
Si el consum de xarxes socials cau, hi haurà menys odi, difamació i desinformació?
Censura!, alertaven alguns en aquestes mateixes xarxes que permeten que la llibertat d'expressió es converteixi en llibertat de difamació, vexació i desinformació massiva. Òbviament són proclames que no pretenen fer una defensa de la paraula lliure —ells mateixos et censurarien si poguessin—, sinó continuar accentuant la dicotomia entre la “dictadura del que és políticament correcte” i el “salvi's qui pugui” del nou experiment social a què aspiren. Pura guerra cultural, vaja.
Però sense caure en aquest discurs, és natural ser un xic escèptic. I és que això de la censura és molt complicat: les mesures de l'Administració sempre tenen un recorregut dubtós, potser perquè el que es vol evitar és un impossible. Allò de posar portes al camp. I menys encara si tens els amos de la moguda digital en contra i disposats a convertir les seves plataformes en àgores del més roí.
És natural ser escèptic davant els esforços de les administracions de controlar el llenguatge d'odi a les xarxes socials
A més, per molt que es vulgui monitorar la xarxa, sempre hi ha escletxes. Ens agradi o no. Per exemple, està l'Algospeak. Aquest és el nom que se li ha donat, sobretot a Tiktok, al fenomen de crear un llenguatge “alternatiu” per eludir el que s'entén com a censura automàtica, és a dir, una suposada tendència de l'algoritme a ocultar certes paraules per espinoses (una cosa que les plataformes neguen). És un codi, més o menys secret, però que ja s'està estudiant a Harvard. Poca broma.
La vigilància també pot tenir efectes no desitjats. Qui no recorda com els delictes d'odi, inicialment pensats per protegir col·lectius vulnerables, es van acabar convertint en l'excusa per emparar policies o jutges, tot ells, com sabem, grups desvalguts -sí, és sarcasme- davant crítiques més o menys mordaces, moltes d'elles sí, emparades amb la llibertat d'expressió?
Lee también
S'han de posar límits? S'ha de fer. Cal anar amb compte? Cal ser conscient que tota barrera que s'interposi és fràgil i, a més, es pot tornar en contra. Ni camp lliure a l'odi ni obrir portes a l'autoritarisme. A veure si al final no podrem fer acudits d'Anotop At!
Però potser sí que hi ha una alternativa i l'estan marcant els joves. Un estudi recent del Financial Times assenyala que l'auge de les xarxes socials va tenir lloc el 2022 i que, des d'aleshores, el seu consum va a la baixa. Sabedors que avui no són socials sinó un algoritme infinit d'entreteniment, les noves generacions no només han deixat de compartir les seves vides o donar la seva opinió de qualsevol cosa, sinó que s'hi passen menys hores en general. A tot estirar, una mica de consum apàtic i ja en tenen prou. Així doncs… morta la cuca, es morirà el verí?
