Tres dones que han nascut en continents diferents però que comparteixen el mateix anhel de llibertat són les protagonistes de la novel·la La trena , de Laetitia Colombani, que ha venut més d’un milió d’exemplars al seu país i més de mig milió en les versions del llibre en català i castellà.
La directora, actriu i guionista francesa explica en aquest llibre la història de les seves vides; la Smita, una dona dàlit que lluita per canviar el futur de la seva filla, en una Índia que encara condemna aquestes castes a l’analfabetisme; la Giulia, una jove siciliana que ha decidit seguir la tradició del negoci familiar i que inesperadament ha de fer front a la fallida; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama.
L’adaptació teatral va néixer gràcies a la complicitat de Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco
“Totes tres lluiten contra allò que s’espera d’elles i afronten l’adversitat amb determinació, per tal d’aconseguir el que es proposen. D’alguna manera la lluita contra el que el destí els havia reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió les unirà”, explica la sinopsi de l’adaptació teatral que dirigeix Clara Segura Crespo.
Perquè portar la triple història de La trena a l’escenari va ser una idea de la companyia La Perla 29, que la produeix i que ha comptat amb la complicitat del teatre Goya, on en aquesta ocasió, gràcies a l’èxit de crítica i públic, fa temporada per tercera vegada. Fins al 14 de desembre encara hi ha temps de gaudir d’aquest espectacle, tot i que hi ha dies que ja s’han venut totes les entrades.
La proposta de convertir en teatre la novel·la supervendes va néixer de la complicitat entre tres actrius: Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco, “les noies de Mossbank Road”, com s’anomenen elles mateixes arran de l’obra que van fer plegades a La Villarroel. La novel·la de Colombani la van llegir durant la pandèmia i se’ls va ocórrer fer-ne l’adaptació teatral. Genebat i Marco van posar fil a l’agulla, comptant amb el vistiplau de l’autora, i Segura en va assumir la direcció. A l’escenari també hi actua Aida Oset, per representar entre totes la trentena de papers a què han reduït tots els personatges de la novel·la.
Lee también
“Fa especial il·lusió la quantitat d’equip femení que tenim”, va declarar Segura pocs dies abans de l’estrena absoluta, el setembre del 2022. “Si ho diem és perquè encara és necessari dir-ho. L’obra interpel·la les dones, però també els homes. A l’escenari suggerim més que no expliquem perquè, com a la novel·la, l’espectador acabi tancant la seva història, la seva visió personal”.
Sobre l’adaptació, Genebat va explicar: “No és fàcil posar en escena aquesta novel·la. Hem mantingut l’estructura de capítols i l’ordre que n’ha fet l’autora i, tot i que volíem ser molt fidels, ho hem hagut d’anar deixant perquè la teatralitat guanyés. L’obra té una cadena d’ànimes invisible. Amb la solidaritat invisible de les dones a tot el món potser el món aniria una mica millor”. I Marco va afegir: “La Clara ha fet una cosa supersònica, a dins i a fora de l’escenari”.
L’autora francesa també va voler dedicar la seva novel·la: “A les que estimen, crien, esperen, cauen mil vegades i es tornen a aixecar. Que es dobleguen però no sucumbeixen. Conec les seves lluites, comparteixo les seves llàgrimes i les seves alegries. Cadascuna d’elles és una mica jo”.
