Un 78,2% dels votants suïssos van rebutjar diumenge en un referèndum una proposta de crear un impost federal del 50% per a totes les herències i les donacions superiors als 50 milions de francs (53 milions d’euros). La mesura estava pensada per recaptar més fons per a la lluita contra el canvi climàtic.
La iniciativa, impulsada per l’ala juvenil del Partit Socialista suís, no va aconseguir el suport en cap dels cantons del país, segons l’escrutini final. El 43% de l’electorat va anar a votar.
El gravamen hauria afectat uns 2.500 contribuents, amb patrimonis de més de 53 milions d’euros
El Govern federal es va oposar a la iniciativa i va advertir que perjudicaria l’atractiu de Suïssa com a lloc estable per a alts patrimonis i capital internacional. La proposta es va redactar inicialment amb caràcter retroactiu –una clàusula que va provocar una forta reacció de grups empresarials i assessors fiscals– i després es va suavitzar. El Parlament també havia recomanat votar-hi en contra, per por que el gravamen animés les grans fortunes a sortir del país.
Actualment, no hi ha cap impost de successions i donacions a escala federal, tot i que sí en gairebé tots els cantons del país, amb percentatges que varien molt en funció del lloc però que sovint eximeixen els cònjuges i els descendents directes de pagar-los.
Es calculava que aquest nou impost, sense exempció per als cònjuges i els descendents ni per a les donacions a institucions públiques i organitzacions, hauria afectat uns 2.500 contribuents a Suïssa. Segons les dades de Swiss Info , l’1% més ric al país helvètic té actualment el 42% de la riquesa privada, davant el 30% de fa unes dècades; també representen el 40% de la recaptació d’impostos sobre la renda i la riquesa a Suïssa.
Malgrat que sobre el paper es preveia que amb això augmentessin els ingressos fiscals, segons diferents càlculs, entre els 4.000 i els 6.000 milions de francs anuals (entre 4.200 i 6.400 milions d’euros), la hisenda helvètica va advertir que a mitjà termini podria comportar pèrdues d’ingressos, si hi hagués una evasió de capitals. També alertava que “el nou impost podria dissuadir d’altres d’instal·lar-se a Suïssa”.
Els defensors de la iniciativa asseguraven que només les 300 fortunes més elevades del país sumen un patrimoni de gairebé 900.000 milions d’euros i que en un 80% dels casos procedeixen d’herències. A més a més, assenyalaven, “aquests milions heretats causen grans danys a través de jet privats o iots i amb la compra de poder i influència política”.
Frédéric Rochat, soci director del banc privat suís Lombard Odier, va dir a Financial Times que els suïssos “rebutgen el populisme bàsic que provoca soroll innecessari”. Benjamin Mühlemann, colíder dels Radical- Liberals, va dir diumenge que la campanya havia demostrat a la ciutadania que la iniciativa hauria pogut significar una “destrucció de la nostra economia i prosperitat”, a més d’una pèrdua de llocs de treball. Per la ministra de Finances, Karin Keller-Sutter, el nivell del 50% que hauria tingut la taxa era “pròxim a l’expropiació”.
El debat sobre l’impost de successions és recurrent en diversos països, l’últim a França. Segons la Fundació Jean-Jaurès, d’aquí al 2040 els francesos nascuts majoritàriament durant la postguerra llegaran nou bilions d’euros als descendents. Avui la riquesa heretada representa el 60% del patrimoni a França, davant el 35% als anys setanta.
