El festival Temporada Alta arriba al final d’aquesta edició apostant pels creadors joves catalans. Bàrbara Mestanza amb Tallar-se un peu amb una motoserra, La Moukles & Sentís amb Abecedari i Francesc Cuéllar amb Honestedat són tres estrenes absolutes (només amb un bolo d’escalfament la tercera), que es veuran a Girona i Salt el 5, el 6 i el 7 de desembre, respectivament.
Coincidint amb el cinquè aniversari de l’estrena de Sucia, la dramaturga, actriu i cantant Bàrbara Mestanza s’allunya de l’autoficció per crear una reflexió al voltant de la cultura de la cancel·lació, que presenta al Teatre de Salt. “L’autoficció em va semblar una bona manera d’atacar els traumes –explica–, però m’ha passat una cosa sana i natural que és que, després de cinc anys parlant de Sucia, ja no en puc parlar més. Tenia ganes de passar-m’ho bé i penso que les obres feministes no han de ser sempre tràgiques. Tenia ganes de divertir-me, jugar amb la forma”.
Les T de Teatre estrenaran ‘Avui no ploraré’ i Lluís Homar l’espiritual ‘Bach-Dostoievski-Messiaen’
“Tallar-se un peu amb una motoserra té un punt de partida realista: què passaria si després d’haver assenyalat un agressor s’intentés suïcidar?, què passaria si el que has fet forma part d’una justícia necessària, però la teva acció ha provocat una mort?” I recorda d’on va sorgir la idea: “Ve d’una anècdota d’un documental on estan tallant arbres. A un home li mossega una serp el peu, l’home s’ho mira i s’acaba tallant el peu. Per mi és una metàfora del que passa a la nostra societat, que quan una cosa no ens agrada perquè fa pudoreta la tallem, ens amputem”.
Dissabte són La Moukhles & Sentís els que, al cap de dos anys de l’estrena de Nodi: de gossos i malditos, hi tornen amb Abecedari, a la sala La Planeta. Miriam Moukhles revela que l’obra “parteix de dos desitjos: de l’entrevista amb forma d’abecedari que es va fer pública quan va morir el filòsof Gilles Deleuze, que es va suïcidar dos mesos després de l’entrevista; i la segona és el llegat que deixen les persones que s’han mort i no s’han pogut explicar”.
Amb Joan Sentís representen dos estudiants de filosofia, un que està obsessionat amb aquest abecedari i l’altra que no hi creu tant. A l’escenari els acompanya Cris Martínez, mentre que Pau Matas hi ha col·laborat en la dramatúrgia i en la mirada externa. Aquestes dues estrenes es podran veure a la sala Beckett de Barcelona, la primera a partir del 14 de gener, i la segona a partir del 25 de març.
I diumenge, al Teatre de Salt, serà el torn del dramaturg i director Francesc Cuéllar, que hi estrena Honestedat, amb Míriam Iscla i Dafnis Balduz. “Parteix de la pel·lícula Jusqu’ici, tout va, però la meitat és nou –manifesta Cuéllar, que al cinema feia d’autor, director i actor–. L’actriu no vol fer l’escena del nu, perquè li sembla que no és una escena honesta, i això s’extrapola a les relacions humanes”.
“L’obra pretén aprofundir en el concepte d’honestedat entre dues persones que s’estimen i com això pot desestabilitzar la relació: amor i ego, voluntat i ideals, intentar ser coherent i no fer-se mal”. I conclou: “Molt en el fons, hi ha una crítica a la meva generació, perquè encapçalem molts ideals i lluites, però quan s’hi ha de posar el cos, els ideals trontollen”.
El festival gironí es completa aquest cap de setmana amb dues estrenes absolutes més: les T de Teatre hi presenten l’espectacle Avui no ploraré, de Nelson Valente, al teatre Municipal; i l’actor Lluís Homar amb els músics Emili Brugalla i Vesko Stambolov estrenaran Bach–Dostoievski–Messiaen, a l’Auditori de Girona.


