Ja sabem gràcies a les xarxes que els pandes “ho tindrien molt malament per sobreviure al món real”: si alguna vegada li han donat un like o s'han entretingut amb el vídeo d'un panda caient d'una branca mentre fa la migdiada o donant-se una patacada contra un arbre lliscant per la neu, l'algoritme els haurà premiat amb uns centenars més. Són entretinguts i no fan pensar. Aquesta escriventa se'n va fer tan addicta que gairebé es va haver d'esborrar el compte.
En una dura competició amb els pandes torpons trobem els gatets, ara nadalencs. Als propietaris voluntariosos que vesteixen els seus mixs del Pare Noel se suma la IA: nadales protagonitzades per felins muntats en trineus, tiberis amb desenes de comensals felins, xemeneies d'on pengen mitjons amb bigotis... Charles Dickens revisitat en forma de gat.
Nico va venir del carrer; li va donar a aquesta escriventa molt més del que mai podrà explicar
Hi ha altres vídeos, esclar. I molt menys agradables. Animals abandonats a la seva sort per ser massa vells, massa joves, massa malalts, massa cars, massa difícils de transportar... Tots els massa pels quals el que un dia va semblar una bona idea regalar resulta que ja no ho és.
Les xarxes són el que les persones fem amb elles, el millor i el pitjor. A X trobem falsedats i butlles, també es denuncien casos de maltractament animal, es creen o s'animen consciències, es posen en contacte persones que tenen una aspiració comuna: ajudar els més febles dels febles, els que no poden queixar-se ni protestar per res.
Les xarxes són plenes d'animalets humanitzats, però també dels abandonats i maltractats per éssers deshumanitzats
Persones meravelloses que donen el que tenen i el que no tenen, grups que es creen per rescatar un gos o un gat que s'han quedat sols a casa perquè els amos han marxat, de vegades durant mesos, per avisar les autoritats, per sufragar entre tots les despeses de l'operació d'un gat que han estomacat i han deixat amb les carns obertes, el gos a què li han tret un ull per diversió.
Solen ser gent sense massa recursos, aquestes persones amants dels animals, però amb una àmplia reserva d'humanitat i encara més valor per mirar l'horror a la cara. Perquè aquí, entre els seus vídeos, sí que trobem el costat més fosc, infame, d'éssers que es diuen humans. No, ells no ho farien mai.
Aquí es troben campanyes per abolir una cosa tan cruel com la vivisecció, per mantenir refugis amb els animals que van escapar de ser deixalles, per protestar per l'execució de gossos de carrer a nombrosos països, per adoptar mascotes víctimes de la guerra a llocs com Ucraïna. La plaça global de la denúncia de la maldat sí que funciona.
Lee tambiénSantos Cerdán i els 365 Dies d'Or
Per descomptat que hi ha comptes i persones de les quals no et pots fiar, com n'hi ha en qualsevol lloc on els humans estiguem involucrats. La gran majoria són casos reals.
Casos propers d'abandonament i maltractament que dolen especialment per ser propers. Aquest hauria de ser el moment per acostar-se a aquests comptes, els dels qui no miren cap a una altra banda. Els que miren Zeus, Jerry, Damián, Hobo, Mini, Marina, Toby, Zoe, posats al carrer després d'haver tingut una família i una llar.
Comptes i casos que deixen molt clar que quan s'obre les portes a un integrant no humà de la família, aquest compromís ha de ser per sempre. No són un regal de Nadal.
També hi ha vídeos celebratoris, de l'abans i el després del salvament, la nova vida d'un gat, un gos, una mascota rescatada de les escombraries o la carretera, el nostre autèntic conte de Nadal, sense IA ni trineus, ni nadales ni cascavells. De tot allò que l'amor pot fer, que, parafrasejant el Talmud jueu, qui salva una vida salva tothom, i qui salva una vida no humana, salva la nostra humanitat.
