Vicens Enrique-Tarancón és coordinador del Grup de Sanejament Porcí de Lleida, creat per ramaders, cooperatives i empreses. El seu laboratori treballa amb la Generalitat i el Ministeri d'Agricultura i rep mostres de granges de tot Espanya. Per la seva experiència en altres pestes porcines, creu que l'Administració no està preparada per afrontar els sacrificis de porcs, si la pesta porcina africana salta a una granja.
Vostè ha viscut la pesta porcina en dues ocasions, el 1997 i el 2001, clàssica en els dos casos. Què va pensar al conèixer l'arribada de l'africana?
Vaig pensar en els ramaders i en la gent que conec del sector. Perquè teníem una ruleta russa, ens juguem molt.
Agricultura no descarta que l'origen sigui d'un laboratori per tractar-se del cep Geòrgia 2007 que s'utilitza en infeccions experimentals. Quants laboratoris hi ha a Espanya autoritzats per treballar amb ceps de pesta porcina?
El Centre d'Investigació en Sanitat Animal (CISA) de Valdeolmos (Madrid) i l'IRTA CReSA de Bellaterra (Barcelona) sí que el fan; n'hi pot haver algun més.
És trist que Alemanya o Bèlgica hagin superat la pesta, que el sector hagi fet la seva feina i que la mala gestió de la fauna salvatge el posi en risc”
Es descarta la teoria de l'entrepà?
Mentre està en investigació, res a dir.
Les eines per erradicar-la han de ser les mateixes?
Sí. El vector continua sent la fauna silvestre. S'està causant mal a tot el sector porcí a Europa per uns porcs que vivien humanitzats a Cerdanyola del Vallés. És trist que Alemanya o Bèlgica hagin superat la pesta, que el sector hagi fet la seva feina i que la mala gestió de la fauna salvatge el posi en risc.
Com valora la gestió a la zona zero?
S'ha de treballar la zona zero, però cuidant la rereguarda. No pot arribar a Girona. Barcelona suposa el 20% de sacrifici d'Espanya. Amb Girona seria el 40%. Si se'ns escapa dels sis quilòmetres, perdrem molt prestigi. La imatge com a país i com a sector, si se'ns escapa dels sis quilòmetres, crec que seria gairebé més catastròfica que la pesta que tenim ara.
Enrique-Tarancón al laboratori
El GSP va analitzar dissabte passat les granges del radi de 20 quilòmetres i el mateix dia comunicava als ramaders que les seves granges no tenien el virus. Com va ser el procés?
Nosaltres tenim registrades totes les granges; divendres els avisem que aniríem a prendre mostres. Els nostres veterinaris van arribar, en cada cas, a un punt de trobada i els ramaders ens recollien amb els seus cotxes per evitar contaminacions. Hem de tractar cada granja com a possible focus, perquè no hi hagi contagis. També prenem mostres dels lixiviats en fosses de cadàvers. D'aquesta manera tenim una foto de la situació de dies enrere; podem dir que eren lliures de pesta.
El nou perímetre de seguretat augmenta el nombre de granges. Quan les analitzaran?
Lee también
N'hi ha 15 més, anirem dimarts. El nou perímetre afecta més explotacions perquè la Comissió Europea ha inclòs la superfície total de tots els municipis del radi de 20 quilòmetres, encara que la granja estigui a 27 quilòmetres.
Creu que s'han trobat molts animals morts?
Crec que no. N'hi ha pocs. Per les experiències que tenim d'altres països europeus, ens falten animals. Els senglars van en ramats. Quan es veuen imatges de senglars a Collserola o la zona de Bellaterra van un munt. Per lògica, hi ha d'haver més animals positius. Hem de buscar els animals morts perquè el virus continua efectiu a ossos i en la carcassa. Per comportament, els senglars solen hozar en un altre porc mort i el virus és molt contagiós. I hi ha massa senglars. Esperen que arribi la nit, saben obrir contenidors, saben que, als parcs, quan els nens acaben de jugar, les papereres tenen restes de menjar. No és normal veure'n tants a la porta de l'hospital Vall d'Hebron.
Haurem de sacrificar per protegir altres granges. Ja anem tard. No tenim sistema de sacrifici ràpid”
Quan arribarà el pic més alt?
El pic més alt des de l'aparició de la pesta porcina arriba a les 20 setmanes
Podem arribar a març. Aquest virus és molt resistent. Amb fred estarà més temps que a l'estiu; a 40 graus és més fàcil que desaparezca. Si surt un focus en una granja caldrà sacrificar tots els animals. Està preparada l'Administració?
Haurem de sacrificar per protegir altres granges. Ja anem tard. No tenim sistema de sacrifici ràpid. Existeixen camions restrainer de sacrifici per atordiment elèctric i no en tenim cap. Permeten que no hi hagi vessament de sang; els porcs entren caminant. L'utilitzem a Vic el 2001; l'hi lloguem als holandesos. Des del sector se li ha demanat a l'Administració múltiples vegades. Tenir-lo és com una assegurança de cotxe; si no has d'utilitzar-lo, millor. No s'ha plantejat com es faria la destrucció. Els animals haurien de portar-se a la planta d'incineració de Térmens (Lleida), tret que l'autoritat competent els enterri.
En els brots de pesta clàssica del 1997 a Lleida es van enterrar.
Sí. El 2001 no, perquè van ser poques granges i es van poder portar a planta. Ara tots els cadàvers de Catalunya i Aragó van a Térmens. Què faríem? Buidaríem les granges de l'entorn per evitar contagis? I què farem amb els cadàvers que ara paeix aquella planta?