“El Govern no descarta cap possibilitat sobre l’origen del brot de pesta porcina africana [ PPA], però tampoc no en confirma cap. Totes les hipòtesis estan obertes. Primer cal saber què ha passat”, va dir ahir durant la seva compareixença el president de la Generalitat, Salvador Illa, des del centre de comandament avançat a Torreferrussa.
Però guanya pes la hipòtesi que el virus s’ha escapat d’algun centre d’investigació o laboratori. Divendres un informe del Centre d’ Investigació en Sanitat Animal ( CISA-INIA) indicava que el genoma del virus detectat és semblant al que va circular a Geòrgia el 2007 i que sol fer-se servir en estudis experimentals i en l’avaluació de vacunes.
Això va posar el focus en l’IRTA-CReSA, laboratori d’investigació animal localitzat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, a tot just un quilòmetre d’on van aparèixer els dos primers exemplars de senglars morts.
I ahir Salvador Illa anunciava que, després d’una reunió al matí amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, com a màxim responsable de l’IRTA-CReSA, i amb el director general d’aquest centre, Josep Usall, se li havia encarregat a aquest centre la realització d’una auditoria i una revisió dels protocols de seguretat, no només de l’IRTA-CReSA, sinó de cinc centres “que treballen amb el virus d’aquesta malaltia en el radi de vint quilòmetres entorn del focus del brot”, va afirmar Salvador Illa.
Una afirmació sorprenent perquè, segons fonts científiques consultades, “només amb material del virus seria biològicament impossible que es produís la malaltia, així doncs, la recerca cal restringir-la als laboratoris que treballin amb virus vius, com l’IRTA-CReSA, que són els únics amb un nivell de bioseguretat de BSL-3”.
Guyana Guardian únicament ha pogut localitzar, a tot Espanya, tres centres més que investiguin amb virus de la PPA i comptin amb un nivell BSL-3: el Centre d’ Investigació en Sanitat Animal ( CISA-INIA/CSIC), a Valdeolmos (Madrid); el Laboratori Central de Veterinària d’ Algete (Madrid), i el Centre de Vigilància Sanitària Veterinària ( Visavet-UCM), a Madrid. Altres fonts (vegeu l’entrevista en pàgines següents) eleven aquests centres fins a set. Un podria ser el Centre de Regulació Genòmica, que és a Barcelona, i la farmacèutica Hipra, que treballa en una vacuna, però amb laboratoris i centres de Madrid. No hi ha informació de si tenen o no material del virus PPA aquí, i en qualsevol cas, seria a Girona. També la facultat de Veterinària de la UAB, però les seves instal·lacions no són de nivell BSL-3.
Els Agents Rurals ja col·loquen gàbies a la zona de 20 km i esperen que els senglars s’infectin i morin per si sols
Posteriorment, el Departament d’Agricultura precisava a aquest diari que “l’IRTA-CReSA és l’únic centre a Catalunya que lluita amb el virus de la PPA, però també hi ha altres institucions que impulsen línies d’investigació que hi poden estar vinculades” i que col·laboren amb el centre de Bellaterra. Aquests centres –els noms dels quals no han transcendit– serien els que s’auditarien amb el CReSA.
A preguntes dels periodistes, Illa va puntualitzar que en la reunió “el Govern de la Generalitat no ha demanat responsabilitats” a l’IRTA-CReSA pel brot.
Illa també va dir que aquestes auditories les durà a terme “un grup de treball amb els experts del màxim nivell” dels que disposi el CReSA perquè, amb “prudència” i d’una manera “exhaustiva”, en “el menor temps possible”, però “amb solvència i seguretat”, es pugui saber l’origen del brot. I va afegir que aquestes indagacions són independents de la investigació que s’ha encarregat als Mossos i al Seprona de la Guàrdia Civil, i que segueix el seu curs. Precisament, Mariano Domingo, que va ser director del CReSA fins al juny del 2012, va dir divendres en declaracions a 3Cat que per saber què ha passat cal “mirar-ho amb altres ulls, més amb científics que amb policies”.
Mentrestant, Jaume Torralba, cap de l’àrea regional de Barcelona dels Agents Rurals, explicava el vespre de divendres que l’estratègia per a la contenció del brot consisteix a deixar que la població de senglars de la zona afectada s’infecti i mori. Calculen que això es produirà en el 75% dels senglars del perímetre.
A més, han començat a col·locar gàbies trampa fora del perímetre dels sis qu ilòmetres i dins del de 20, perquè “la hipòtesi ara és que aparegui algun senglar infectat en aquesta segona corona perimetral”, va dir Torralba. Alhora, han demanat als responsables d’autopistes i carreteres que s’assegurin que la tanques i proteccions estiguin en bon estat, perquè cap animal no pugui travessar-les i escapar del setge dels Agents Rurals.
