A l'alegre sol de l'emblema antinuclear per antonomàsia, el “Nuclear? No, gràcies”, dissenyat a Dinamarca en el 1975 i propietat d'una fundació sense ànim de lucre, se li està pansint el somriure. Dissenyat per aparèixer amb un educat però ferm no a l'energia nuclear, està comprovant com, després una època en què les renovables arraconaven progressivament la nuclear en un racó, l'àtom torna i amb força.
Els vents bufen a favor del manteniment i fins i tot del potenciamiento d'aquesta energia; descaradament al món i a Europa amb plantejaments ja no només de prorrogar la vida de les centrals nuclears, sinó fins i tot de construir noves, més modernes; i amb més timidesa a Espanya, on el debat se centra, de moment, en una pròrroga de tres anys d'una central. Les tensions geopolítiques, la necessitat d'una autonomia energètica i les limitacions de les renovables, estan impulsant un revival de l'energia atòmica, malgrat els dos accidents que van marcar la història, Txernòbil en el 1986 i Fukushima el 2011, i del problema irresolt dels residus que estan fins a gairebé l'eternitat.
Tal com estan les coses, el més probable és que en el futur immediat les renovables continuïn en ascens, perquè han demostrat la seva rendibilitat, superant les seves limitacions per les hores de prodcción i les oposicions locals a la instal·lació dels seus parcs; que la retirada dels combustibles fòssils alenteixi el seu ritme, vegeu si no, les concessions que està fent la Comissió Europea en els terminis de fabricació del motor de combustió dels automòbils; i també que les nuclears experimentin un gran resurrecció.
La versió espanyola de la campanya internacional contra l'energia nuclear, vigent des d'hace cinc dècades
L'últim informe de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) señala que l'energia nuclear trencarà amb l'estancament dels últims temps i creixerà almenys un terç en la pròxima decada al món. Els senyals que està en bona forma arriben de tot arreu. Fins i tot a la mateixa Alemanya, el país europeu que primer i de forma més radical, va segellar el tancament de les seves centrals nuclears, el debat ha tornat. Allà paguen, és cert, la seva total dependència del gas rus, al qual es van subscriure sense límit per motius exclusivament econòmics i amb molta miopia geoestratègica que les conseqüències de la guerra d'Ucraïna els ha fet esclatar a la cara.
A la seva veïna França, paladí de l'àtom, amb un 70% d'electricitat procedent de l'energia nuclear, no se l'ha d'animar. No ha deixat de creure mai en aquesta font energètica i, sempre que pot, presumeix de tenir l'energia més barata. Ara França està desfermada i ja es planteja construir 14 reactors de nova generació. Si viatgem més al nord, el debat a Dinamarca és significatiu perquè, en un país que no ha tingut mai una central nuclear en servei, ara es planteja aixecar el veto a aquesta energia que ha estat vetada en els últims 40 anys.
El verd continua vigent en el discurs social, però el “Drill, baby, drill” i el retardismo guanyen terreny
La mateixa Unió Europea, quan l'energia nuclear estava més sota sospita, va col·locar aquesta energia entre les que es consideren sostenibles mediambientalment, el que li dona l'etiqueta verda i facilita que rebi inversió financera. Un pas que Europa va fer per la pressió francesa i també perquè s'utilitza com una palanca accessòria per assolir l'objectiu de la neutralitat climàtica. És el que es va plantejar en el 2022, quan aquests objectius estaven realment gravats a la pedra. Ara van apareixent escletxes en aquests propòsits, per anar descafeïnant la seva aplicació.
El verd continua vigent en el discurs social, però ja no amb la mateixa força, i el negacionisme o la seva derivada light, el retardismo, sumen adeptes. Als Estats Units, Trump ha desenterrat el provocador “Drill, baby, drill” que els van republicar van utilitzar el 2008; i a Europa el fantasma de les armilles grogues condiciona qualsevol decisió en la lluita contra el canvi climàtic. Aquella protesta popular francesa que va detonar l'anunci d'una pujada del preu del dièsel ha passat a convertir-se en el símbol dels riscos de rebel·lions ciutadanes davant decisions que, encara que amb preteses bones intencions sobre la sostenibilitat, penalitzin àmplies capes de població.
El cert és que ja se'n va un pas més enllà, ja no és només qüestió de debatre els pal·liatius que acompanyin les mesures per frenar el canvi climàtic; ja es posa en qüestió el mateix objectiu. Els missatges (donis) qualificant al canvi climàtic com a invent woke o producte de la ideologia esquerrana van calant en aquests temps en què la falsedat i les fake news campen al seu aire.
En el cas espanyol, l'apagada del 28 d'abril d'aquest any va donar argument addicional als defensors de l'energia nuclear, ja que és una energia que dona estabilitat al sistema. Una apagada que ha forçat un reforç addicional del funcionament del sistema elèctric que fins a data d'avui ja ens ha costat 486 milions, el paga el consumidor, i que continuarà en vigor fins que no s'aclareixin els motius pels quals va fallar la planta fotovoltaica que va donar origen a aquella apagada.
Després de molts mesos d'apuntar la seva intenció de demanar un ajornament del tancament de la central d'Almaraz, les elèctriques van introduir la petició formal de retard de tres anys, fins al 2030, el 30 d'octubre. És un procés que ara està en tràmit, pendent de rebre l'autorització del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), que pot posar condicions, per després esperar el pronunciament del Govern.
Si es prorroga la vida d'Almaraz, què es farà amb la resta de centrales?
Lògicament, tal iniciativa, ha despertat els municipis catalans d'Ascó, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant que, si ja s'havien resignat al tancament de les seves centrals, ara veuen una oportunitat de mantenir-les obertes uns anys més. Juguen a més amb la carta que més de la meitat de l'electricitat a Catalunya és d'origen nuclear, atesa la resistència local que han trobat la instal·lació de parcs d'energia eòlica i solar, que ha aconseguit parar o endarrerir molts projectes.
El cert és que Espanya és el país de les renovables, i això ens permet també disposar d'una electricitat a un preu més baix que els nostres veïns europeus. És un dels avantatges de la indústria espanyola, que guanya competitivitat amb aquests baixos costos energètics, però, no s'ha d'oblidar que la nuclear continua sent un puntal. Ha suposat el 18,9% del consum a Espanya en el que portem d'any, des de gener a novembre del 2025, segons les dades de Xarxa Elèctrica. Al paisatge espanyol regnen les renovables, amb un 21,4% del total subministrada per l'eòlica i un 19,3% de la solar, però la nuclear continua sent un bastió important, i ara, a més, a l'alça.
Ara el que està en debat és l'extensió per un termini de tres anys d'una central nuclear, Almaraz, però si es da franquea aquesta porta és segur que hi haurà pressió per anar més allá. El Partit Popular per exemple ja reclama l'abolició de tot el calendario de tancament, el que estableix els terminis per a ir clausurando totes les centrals que continuen operatives a Espanya.
