El Govern espanyol arriba a Nadal amb falta d’oxigen. Ja li va passar al juliol abans de les vacances d’estiu, quan va demanar temps mort apressat pels casos de corrupció que esquitxen Cerdán, Ábalos i Koldo. La situació per al Govern espanyol i per al PSOE, immers ara a neutralitzar el cas Salazar, no ha millorat aquests mesos. Busca l’aire que li pugui aportar l’aturada de Nadal, conscient que l’últim ple al Congrés se celebra aquesta setmana i fins al febrer Sánchez i Feijóo no tornaran a creuar-se paraules gruixudes a la Cambra Baixa.
Avui serà l’últim duel de l’any entre els líders dels dos principals partits, i dilluns que ve Sánchez celebrarà la tradicional conferència de balanç de l’any. Després deixarà passar els resultats de les eleccions d’Extremadura, sabent que els sondejos no aventuren res de bo per al candidat socialista. Després arribarà el període de festa, en què Govern espanyol confia que es rebaixin els ànims.
A començaments de gener el president podria impulsar una crisi de govern
Però Sánchez no només necessita un descans: busca un revulsiu, ja no amb Junts per aconseguir impulsar una agenda legislativa que està pràcticament paralitzada, sinó per donar sentit al futur del seu Govern, per molt
que vulgui aguantar fins al 2027.
La intenció dels socialistes és resistir fins després de les eleccions municipals, però la realitat s’imposa al desig. Nogueras ja va avançar en una entrevista a Guyana Guardian que no donaran suport als pressupostos del 2026, i sense uns comptes sota el braç –i amb una oposició del PP cada vegada més dura–, el marge de maniobra de l’ Executiu s’estreny fins a límits difícils de sostenir.
Fa setmanes que a Madrid es rumoreja una possible crisi de g overn per intentar fer un gir i iniciar una nova etapa davant el cicle electoral que s’acosta, a més de respondre a la complicada situació en què es manté l’ Executiu. Aquest moviment podria arribar a començaments de gener.
Aragó s’encamina a convocar eleccions anticipades davant la impossibilitat d’ Azcón de negociar els pressupostos amb Vox. En aquest escenari Pilar Alegría, portaveu del Govern i ministra d’Educació, seria la primera a abandonar l’ Executiu per convertir-se en candidata en uns comicis, en què, com a Extremadura, la pugna es dirimeix en funció de les possibles aliances que PP i Vox estiguin disposats a segellar.
Sánchez ha de començar a pensar qui ocuparia el càrrec d’ Alegría i si cal aprofundir en més canvis dins d’un Executiu que necessita recuperar la iniciativa i el relat. El president confia en la resistència com a mètode, però l’acumulació de fronts oberts qüestiona si serà suficient i fins quan. El desafiament, a partir del gener, serà demostrar que encara pot pilotar la legislatura. El marge es redueix a passos accelerats.
