Laporta nega tracte de favor

Joan Laporta va declarar ahir davant la jutgessa del cas Negreira per primera vegada des que va esclatar l’escàndol. En tot just una hora d’interrogatori, el president va defensar la legalitat dels pagaments fets al vicepresident del Comitè Tècnic d’ Àrbitres ( CTA) durant la seva primera etapa al capdavant del club i va negar que el Barça hagués rebut un tracte de favor per part dels àrbitres. “En absolut ens han beneficiat els àrbitres”, va afirmar amb rotun­ditat.

La seva declaració es va alinear amb el que van exposar Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu en la declaració judicial com a imputats, en què van insistir que l’equip va guanyar títols perquè “era el millor”, no per ajudes arbitrals. “Érem un exemple al món”, va subratllar ahir Laporta.

La situació del president, a diferència dels seus predecessors, és més còmoda, ja que ell no té la condició d’investigat i no haurà de respondre penalment si el procés arriba a judici perquè la seva actuació ha prescrit. L’anterior jutge d’instrucció, Joaquín Aguirre, va intentar imputar-lo per suborn, però l’ Audiència de Barcelona la va revocar i Laporta va quedar fora del procés judicial.

Tot i això, el president va fer pinya ahir amb Rosell i Bartomeu i va defensar tota la contractació de Negreira amb la mateixa rotunditat que va utilitzar en la roda de premsa de l’octubre del 2023 en què va donar explicacions públiques sobre el cas. En aquella ocasió va aparèixer a l’auditori blaugrana envoltat de caixes plenes d’informes arbitrals elaborats per Negreira fill per tal de desmentir que els pagaments fossin a canvi de favors arbitrals, sinó que s’havien materialitzat en documents tangibles.

La justícia investiga el FC Barcelona com a institució, Rosell, Bartomeu i els ex executius del club Òscar Grau i Albert Soler per la comissió de presumptes delictes d’administració deslleial, blanqueig i corrupció esportiva, amb sospites que haurien pogut alterar la competició mitjançant pagaments a Enríquez Negreira. La Fiscalia i les acusacions sospiten que per justificar els pagaments es feien factures per serveis d’un suposat assessorament arbitral inexistent.

Laporta ha rebutjat la tesi acusatòria i va insistir que els serveis van existir i es van traduir en aquells informes. Va recordar que el club va lliurar a la causa 629 informes elaborats per Javier Enríquez, fill de Negreira, sobre l’estil d’arbitratge de diferents àrbitres, i va explicar que no va poder aportar més perquè els documents es destrueixen al cap d’uns anys. Va afegir que, quan va arribar a la presidència del club el 2003, va heretar la contractació d’aquell servei i que la direcció esportiva li va recomanar mantenir-lo perquè era útil. “No vaig parlar mai amb Negreira ni amb el seu fill”, va manifestar.

Abans de Laporta també van declarar, per videoconferència, els exentrenadors blaugrana Luis Enrique i Ernesto Valverde. El propòsit de la seva citació era respondre sobre si havien vist o utilitzat els informes arbitrals elaborats per Negreira durant la seva etapa com a tècnics. Tots dos van negar haver-los vist però van insistir que els seus equips no van guanyar gràcies als àrbitres sinó pel bon joc que van desplegar. Valverde va afegir que, fins i tot en cas d’haver conegut l’existència d’a­quells informes, no els hauria utilitzat i va apuntar, a més,
que altres clubs elaboren anàlisis arbitrals —com l’Athletic de Bilbao, la seva entitat actual—, però tampoc no hi recorre.

La instrucció judicial continua avançant lentament. Fins ara ja han declarat Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu,
Òscar Grau, Albert Soler, Javier Enríquez i José Maria Enríquez Negreira. Aquest últim va adduir que pateix alzheimer i no en recorda res. Després d’a­questes declaracions, el FC Barcelona estudia la possibilitat de citar a declarar l’exentrenador del filial Gerard López, que públicament va explicar que ell sí que coneixia els informes arbitrals que elaborava el fill de Negreira i que eren molt útils.