La Paula, el nom fictici de la dona que dona el testimoni en aquesta pàgina, va passar gairebé tres decennis vinculada a CREA i en va sortir fa poc. La seva veu es fa inoïble quan explica a aquest diari un fet fundacional de la seva relació amb el catedràtic Ramón Flecha. Va passar quan ella tenia 20 anys. Bona estudiant, el professor es va fixar en ella a classe i li va oferir un contracte al juliol per col·laborar en projectes d’educació. El seu somni. Un cop acabat, estava pendent que la renovessin al setembre.
Flecha li va trucar per prendre un cafè. La va citar a la Verneda, a prop d’on ell vivia. Es va trobar amb ell i amb dos amics del professor que ella no coneixia. Eren els seus companys de pis. Tots passaven dels 40 anys. Va passar per alt la diferència d’edat. Potser perquè era jove, potser perquè li havien dit que CREA era una organització horitzontal, potser perquè era l’ambient intel·lectual a què aspirava pertànyer.
Al matí següent, Flecha li va demanar que li escrigués una carta descrivint l’experiència. “Soc la primera persona que t’ha dit que t’estima fent l’amor” “Tots aquests anys ha fet que totes li enviéssim e-mails en què diguéssim que és meravellós, que l’adorem”
La conversa va ser estranya. Saltava de la sociologia a preguntes sobre la seva vida íntima, amb quins nois havia estat. “Aquest estiu has de llegir Jürgen Habermas”, li van comminar. “Visc aquí al costat”, va intervenir Flecha. “Et deixaré els meus llibres”. Van pujar al pis, continua el relat la Paula. I, abans no se n’adonés, els dos amics van desaparèixer, van dir que se n’anaven a dormir. Ella va pensar que era tard i que no tenia ni idea de com tornar a casa. Era de fora de Barcelona i coneixia poc la ciutat. Vivia en un pis tota sola, lluny, una cosa que Flecha sabia. Esperava que el professor l’acompanyés a casa. Però la va portar a la seva habitació. “Et vull ensenyar uns discos”. Tot va passar molt ràpid. “Se’m va llançar a sobre. Zero esperat. Vaig quedar paralitzada. No recordo gaire més, però bé, va ser així”.
L’endemà al matí, quan Flecha la va acomiadar al metro de la Verneda, li va demanar que li escrigués una carta en què descrivís l’experiència. Hàbil amb les paraules, li va assenyalar el que havia d’escriure, canviant completament el sentit del que havia viscut: “Soc la primera persona que t’ha dit que t’estima fent l’amor”. “Tots aquests anys aquest home ha fet que totes li enviéssim e-mails en què diguéssim que és meravellós, que és guapíssim, que l’ adorem. Després d’una xerrada, d’una conferència. Sempre. I encara que no ho pensessis, ho escrivies perquè, si no, et renyaven”.
Moltes de les dones entrevistades, com la Paula, veuen ara aquella obsessió sota un nou prisma. No és només vanitat o necessitat de reconeixement, és la possibilitat que constitueixi una prova en un judici. “Tinc molta por que ell ensenyi un e-mail meu en què digui que l’estimo. I que no creguin el que em va passar”.
Fora de CREA, el contacte amb persones que han sortit del grup, així com l’acompanyament jurídic i psicològic, han estat claus perquè la Paula reconstrueixi la memòria i pugui reconèixer que no hi va haver consentiment lliure aquell dia, ni en tots els correus i compliments escrits.
Durant anys, Flecha no va tornar a intentar un contacte sexual amb la Paula, que es va dedicar intensament a la producció científica per al grup. “Jo no era de les preferides, no sé com dir-ho, de manera que havia de treballar més i més”. L’episodi va quedar enterrat. Però quan ella va anar al seu pis a dir-li que abandonava CREA, dècades després, Flecha va desenterrar el record humiliant. “Puc fer-te una pregunta íntima?”, li va dir mentre ella s’aixecava per anar-se’n. “Quin record tens d’aquella primera vegada?”.
Al comiat, Flecha va deixar caure un altre comentari. Li va parlar de la filla de 15 anys d’un altre membre de CREA i li va dedicar un compliment sobre el seu atractiu. Llavors es va girar cap a la Paula, que té una filla de la mateixa edat, i va preguntar: “I com està la teva filla? Com li va a l’institut?”.
“Tenim proves escrites que totes les acusacions de cada presumpta víctima són falses així com proves documentals sobre els factors que impulsen la campanya de difamació contra CREA i el fundador”, assegura un comunicat del grup d’investigació.
