El moment polític espanyol és ben curiós. Externament la seva economia és celebrada com la més dinàmica d’Europa, i el seu Govern, elogiat per la fermesa davant l’assalt trumpista. Internament, però, vivim un procés de polarització angoixós. Amb un president Sánchez assetjat fins i tot pel president de la Conferència Episcopal (com es pot ser tan imprudent?).
A mi, els casos de la seva dona o del fiscal general em semblen generats artificialment i escassos de contingut, indigne el de la seva dona. Sobre els de masclisme, em costa creure que n’hi hagi més al PSOE que al PP. És més probable que la vigilància feminista sigui més intensa al PSOE que al PP. Sobre els econòmics, la cosa és seriosa i no pinta bé. La pregunta ara és: si la corrupció econòmica es demostra més que anecdòtica, li correspondria al PSOE, en bona llei, pagar el mateix preu pels pecats comesos que en el seu moment li tocà al PP pels seus? És a dir, perdre el Govern. Doncs no em precipitaria a concloure-ho perquè la política és menys absoluta que la moral i en el nostre cas el guanyador, que seria el PP, també porta una legislatura molt tacada: la gestió de la dana va ser vergonyosa.
Fem prospectiva. Si ara anem a eleccions, és probable un gran triomf de Vox que condicioni fortament un govern de Feijóo. Potser Abascal de vicepresident. I amb una intensificació de la polarització, en què la moneda de canvi del PP per pactar amb Vox serà Catalunya, Euskadi i el model autonòmic. És evident que no ens convé i que necessitem temps per intentar preparar un futur menys lúgubre. Tres eixos són els rellevants.
Votar Vox és votar Trump; és a dir, votar contra la Unió Europea i l’europeisme
En primer lloc, cal que un Govern Sánchez reconfigurat sàpiga transmetre, per sobre de la cacofonia de les xarxes, que la bona política no és cosa de gladiadors, sinó d’estadistes, i que en aquesta dimensió exhibeixi tot el que ha fet i li reconeixen a l’exterior. També fora bo que els partits de la investidura hi ajudessin. L’art de governar sense pressupostos s’ha refinat molt. Per aguantar un any sense autodestruir-se seria suficient la contenció verbal i arribar a alguns, pocs, acords legislatius. Per cert, Rufián l’encerta quan ens diu que a l’esquerra del PSOE només hi cap una opció electoral.
En segon lloc, cal contenir Vox. La clau és Europa. Votar Vox és votar Trump. És a dir, votar contra la Unió Europea i l’europeisme. És votar ser vassalls dels Estats Units en la repartició del món que projecta Trump. Per Vox, com per Orbán, ser nacionalista espanyol exclou ser europeista. Però segur que molts del seus votants potencials no són antieuropeus. Millor que votin el PP, que en aquest punt ho té més clar. També, des d’Europa s’està actuant per ordenar la immigració, cosa que pot contribuir a desinflar una mica les veles de l’extrema dreta. En aquest tema la gran divisòria rau entre ser pro o antiimmigració. Jo soc pro, però crec que, efectivament, ha de ser ordenada. M’agradaria pensar que el que acaba d’aprovar la Unió Europea – amb Espanya en desacord– no pretén omplir camps de concentració, sinó eliminar l’incentiu de jugar-se la vida al Mediterrani.
Lee tambiénJordi Pujol (*)
En tercer lloc, cal empènyer cap a una política menys polaritzada. La propera investidura no hauria de ser un xoc de blocs. Si, per exemple, un govern Feijóo és inevitable, és millor que la investidura no la degui directament a Vox, sinó que l’oposició la faciliti amb abstencions. Un cop investit serà com ara: el Govern durarà quatre anys i les lleis les haurà de negociar amb els uns i els altres, però no serà presoner de Vox. No serà un govern fort, però per què voldríem un govern fort amb Vox? És millor que, com l’actual, hagi de fer la viu-viu. Si la viu-viu la practica també l’oposició, el resultat serà una política més centrada. Pot funcionar? Caldrà que els intransigents no dominin ni el PP ni l’oposició. Que els perifèrics del PP s’imposin a la doble A –Aznar i Ayuso– de Madrid. O que el PSOE s’abstingui, encara que tingui més escons que el PP. Difícil, però als que calculen que la millor manera de desinflar l’extrema dreta és deixar-la governar –com ha succeït als Països Baixos– els diria que és una consideració legítima, però que recordin el que deien des de la banda franquista en temps de la revolució d’abril a Portugal: aneu amb compte, perquè a Portugal no maten el toro.