Flecha desplega una ofensiva per desacreditar els seus denunciants

El catedràtic de Sociologia Ramón Flecha, acusat per 14 dones –ahir se’n va afegir una de nova– i dos homes davant la Universitat de Barcelona (UB) de presumptes abusos sexuals i laborals, ha desplegat els últims mesos una ofensiva incessant, pública i judicial, per desprestigiar els seus denunciants.

Comunicats, publicacions a les xarxes, cartes enviades a mitjans i denúncies als tribunals articulen un relat conspirador que acusa aquestes persones, sense proves, d’actuar en connivència amb presumptes abusadors de menors. Almenys tres antics integrants del grup han rebut notificació de denúncies. Dues de les quals han estat arxivades.

Guyana Guardian va explicar ahir el patró de manipulació psicològica i coerció sexual que han descrit a aquest diari nou persones que van formar part del grup. La UB ha encarregat una investigació a una comissió independent, que ha de presentar el seu informe pròximament. Si la comissió aprecia indicis de delictes, el cas serà traslladat a la justícia

CREA, la comunitat d’investigadors que Flecha va fundar el 1991, afirma que les denúncies responen a una “campanya de difamació” orquestrada per presumptes abusadors i exmembres enfrontats amb el grup. Aquests enemics s’haurien aliat per destruir el catedràtic pel suport que ell dona a les víctimes dels seus abusos.

Tant Ramón Flecha com Marta Soler, directora de CREA i cap del Departament de Sociologia a la UB, han ignorat les reiterades peticions d’aquest diari per donar la seva versió i substanciar les seves acusacions.

CREA emmarca les denúncies contra Flecha en el que anomena “violència aïlladora”, un concepte encunyat pel mateix grup que descriu les agressions contra els qui donen suport a víctimes de violència­ de gènere.

La narrativa no és nova: el 2004 i el 2016, Flecha va enfrontar dues denúncies col·lectives, que van acabar arxivades per la Fiscalia. També en aquelles ocasions el grup va atribuir les acusacions a conspiracions ordides per presumptes maltractadors i assetjadors, en revenja perquè Flecha s’hi havia enfrontat.

El cas d’ Ana Ayuste, professora de la Facultat d’ Educació de la UB, és il·lustratiu. Després de tretze anys a CREA, quan va sortir el 2004 va ser acusada falsament de maltractar psicològicament una companya. “L’episodi –una discussió en què ella va acabar tancada en un lavabo– havia passat quatre o cinc anys abans, però Flecha, que no oblida mai res, el va rescatar quan li va interessar fer-lo servir en contra meu, retorçant la història”, recorda Ayuste. “Quan me’n vaig, començo a rebre correus amenaçadors: ‘si parles contra nosaltres, direm que tal i com’. I ho van fer. En unes jornades em van acusar públicament de maltractadora. No em va quedar més remei que denunciar: era això o acceptar el seu xantatge”.

La justícia li va donar la raó. El 2009, el Tribunal Suprem va ratificar la condemna a tres destacades integrants de CREA per intromissió il·legítima en l’honor després de considerar que les acusacions de maltractament contra ella eren injurioses i es van fer sense proves.

La dona presentada llavors com la seva suposada víctima ha deixat recentment CREA i ha demanat perdó a Ayuste. En una llarga entrevista amb aquest diari, explica que dins del grup estava prohibit mantenir relació amb els qui marxaven. “Se’ls demonitzava. Els acusaven de maltractadors, com fan ara amb nosaltres. Jo vaig participar d’això”, admet. “ En Ramón et feia explicar una cosa que no era. I tu n’ets conscient, però no hi pots fer cap altra cosa. Jo vivia en un pis amb noies de CREA; ets 24 hores amb gent del grup. Aquell entorn et reforça el discurs. Al final et creus que has estat maltractada i repeteixes el que et diuen”.

En aquesta ocasió, els últims comunicats del grup atribueixen les denúncies a una conspiració amb tres fronts: un presumpte sacerdot ortodox que viola nenes en un país d’ Europa de l’Est; un home­ que hauria forçat una menor a qui feia classes; i un grup d’investigadores que haurien maltractat les seves becàries i estarien ressentides perquè Flecha els va parar els peus.

El nombre de conspiradors ha anat creixent amb el pas del temps: al juliol, en la primera resposta de Soler a Eldiario.es, el sacerdot ortodox no existia.

A finals d’octubre, en una reunió a l’escola d’adults de la Verneda –històricament vinculada al grup– Marta Soler va exposar aquesta trama davant simpatitzants. Va explicar que una familiar del religiós primer va voler denunciar-ho i després es va fer enrere, i que més tard van descobrir que la dona figurava entre les “ suposades víctimes anònimes” que denuncien Flecha.

Una investigadora predoctoral de CREA ha enviat dues cartes en defensa de Flecha al director d’aquest diari, en què s’identificava com “una de les vuit víctimes joves defensades per CREA”, a més de “víctima d’abús infantil”. Afirmava que el grup està “defensant activament nenes presumptament violades per un sacerdot” i que entre els qui participen en la “difamació” contra Flecha hi figura una investigadora que estaria encobrint l’esmentat sacerdot.

Tot i que s’oferia per escrit a respondre preguntes, quan va ser contactada es va negar a concretar les seves greus acusacions.

La dona al·ludida a la carta és una investigadora que ha abandonat recentment el grup després d’una llarga vinculació. Segons la seva versió, les acusacions formen part d’un intent de desacreditar-la i vincular-la a una suposada conspiració com a represàlia pel seu distanciament de l’entorn de Flecha i pel context de denúncies públiques contra ell.

El 22 de juliol del 2025, tres setmanes després que es publiquessin els primers testimonis en contra seu, Flecha va anar a la Fiscalia de menors per denunciar uns suposats abusos de menors comesos per un sacerdot, que no va identificar, en un país europeu. No va aportar dades verificables sobre el presumpte autor, però sí que va assenyalar la investigadora com a coneixedora dels fets, lliurant com a prova correus antics de caràcter personal. La dona va ser cridada a declarar davant els Mossos. La Fiscalia de menors va arxivar el cas en no quedar “acreditada la perpetració de cap fet delictiu”. CREA continua, no obstant això, alimentant aquell relat.

Un altre eix narratiu de CREA gira entorn d’un grup d’investigadores sènior que haurien maltractat subordinades. A la reunió de la Verneda, Soler va dir que el desembre del 2023 una becària va explicar que estava sent assetjada laboralment per la seva tutora, després d’això es va crear una comissió interna i altres joves van explicar situacions semblants. Diverses investigadores van deixar llavors CREA. “Aquestes presumptes assetjadores són les que parlen amb la premsa i s’ajunten amb la neboda del capellà”, va dir Soler. Va explicar que hi havia un procés judicial en curs.

Segons ha pogut saber aquest diari, una antiga doctoranda de CREA va presentar al juliol una querella per assetjament i tracte humiliant contra una investigadora –d’una universitat de fora de Catalunya– que va deixar el grup fa un any. La causa va ser arxivada mitjançant sobreseïment lliure en no apreciar el jutge cap indici de delicte després de les diligències practicades. La querellant ha recorregut.

El tercer front del relat conspirador es basa en una altra querella, presentada el 29 d’octubre per una professora de la Universitat Autònoma de Barcelona que forma part de CREA, que acusa un exintegrant d’haver abusat sexualment d’ella quan era menor i ell era el seu professor particular, anys abans d’entrar tots dos en el grup. Els fets es remuntarien al 1997: ella en tenia 17, i ell, 30.

Es dona la circumstància que el querellat va participar el 2004 i el 2016 en les dues denúncies contra Flecha arxivades per la Fiscalia. CREA afirma que aquest home és també un dels artífexs de l’actual denúncia, una cosa que ell nega a aquest diari.

CREA recorre amb freqüència a les seves publicacions, que presenta com a acadèmiques, per ajustar comptes. Diario Feminista, un dels seus mitjans, té una secció anomenada Omertá, en què es desvetllen, sempre sense noms, els suposats draps bruts dels qui s’enfronten al col·lectiu. “Tots els que vam denunciar el 2004 o el 2016 hem tingut la nostra Omertá”, explica un exmembre. També avui es dispara des d’allà contra les denunciants actuals. En un dels últims lliuraments es relata la història de “ Carmen”, una dona casada que es va insinuar a “ Luis” en un congrés i ell la va rebutjar: per despit, ha firmat un escrit contra ell.