La toxicitat de les xarxes socials mereix més espai mediàtic del que realment ocupa. S’agraeix, per exemple, que La Sexta programés el cap de setmana passat la redifusió de La fábrica del terror a Salvados, ja emès a l’octubre. Documents com aquest i d’altres igualment crítics (des del documental La trampa del clic fins a llibres apassionants com ara The chaos machine, de Max Fisher) haurien de ser divulgats en bucle fins que l’últim humà del planeta tingui clar que la gratuïtat d’internet l’estem pagant a sang i foc.
Que el biaix algorítmic actual contribueix no tan sols al brutal increment de suïcidis d’adolescents sinó també a l’agudització de l’extremisme polític. O que els moderadors de contingut de xarxes socials fan una tasca que els xucla l’ànima i els fa perdre la fe en la humanitat per poc sensibles que siguin.
El que passa a les xarxes socials té conseqüències al món real
Al programa de Salvados, Arturo Béjar, exenginyer de Meta, explica la seva experiència amb Zuckerberg, on va poder constatar que són conscients del mal que fan, però han escollit fer veure que no ho saben. Béjar no és un ressentit ni un il·luminat, la llista d’exenginyers de les Gafam que també expliquen això creix cada dia. En el mateix programa, les entrevistes a dos moderadors de contingut són tan esgarrifoses com totes les que he llegit abans o com el que em va explicar l’any passat un exalumne meu que va treballar dos anys de moderador a Barcelona.
Insisteixo en la necessitat de pedagogia mediàtica perquè, a banda de l’interès que va despertar la sèrie Adolescencia, no sembla que la preocupació que sentim davant la desídia de les corporacions digitals sigui proporcional al mal que fan. Potser ens sentim impotents davant del fenomen perquè el considerem (erròniament) ineluctable. Potser no fem servir les xarxes per a res i pensem que els danys que provoquen no ens afecten. Però n’hi ha prou amb apropar-se al tema per adonar-se que ningú sortirà indemne d’aquesta galeria dels horrors. Perquè el que passa a l’entorn digital té conseqüències al món real.
Lee tambiénEls irresponsables
Si creix la nostra conscienciació, potser encara som a temps d’aconseguir unes xarxes socials més saludables o, com a mínim, menys sinistres. Només així podrem resistir els atacs d’aquesta nova barbàrie disfressada de llibertat d’expressió.