Aura, mestres en inclusió
Reptes de la discapacitat intel·lectual
La fundació d'Elsa Peretti permet ampliar l'aulari d'Aura on es formen joves amb discapacitat intel·lectual
Fundació Aura
Al pis de dalt de la fundació Aura, centre acadèmic situat a Pàdua (Barcelona), un grup de dones s’entreté amb les seves feines. Formen part del grup de les “jubilades”, dones entrades en edat a qui els agrada cosir. La imatge contrasta amb la idea d’inaugurar l’ampliació d’una acadèmia de formació per a joves amb discapacitat intel·lectual. “És que nosaltres ens dediquem a les persones amb discapacitat al llarg de la vida, no importa l’edat”, explica Maria Cabré, directora de la fundació. Quan un entra aquí forma part de la família Aura per sempre, afirma Cabré. Aquestes dones en són un exemple. Ve- nen a cosir, a veure’s i a xerrar una mica.
El nou espai de l’acadèmia es troba al pis de baix. Són aules polivalents dotades de realitat virtual. Porta el nom d’ Elsa Peretti, la model i dissenyadora de joies per a Tiffany que va viure i va morir a Catalunya. Va ordenar que part de la seva fortuna fos dedicada a projectes d’iniciativa cultural o social. “Tothom hauria de poder expressar els seus talents”, va deixar dit Peretti al marmessor, Stefano Palumbo, segons recorda ell mateix, patró de la Fundació Nando i Elsa Peretti. Discretament, la fundació destina part dels beneficis de cada joia que ven Tiffany de la col·lecció de Peretti a projectes catalans.
La fundació busca oportunitats de treball per a nois amb discapacitat intel·lectual
A les aules Elsa Peretti s’impartiran classes en funció de les necessitats dels alumnes, però amb l’objectiu que construeixin un projecte de vida personal i laboral. “Els ajudem en tot, des de trobar feina a treure’s el carnet de conduir”.
La missió final és la inclusió laboral d’aquest col·lectiu, que a partir dels 21 anys es troba amb “el desert formatiu i laboral”. Joves, animats, però que s’han de quedar inactius a casa perquè tenen enormes dificultats perquè els admetin en una escola o perquè una empresa els accepti el currículum. La fundació actua de pont entre els seus desitjos i la realitat.
Abans d’integrar-se en una feina, Aura prepara el jove i l’empresa que el contractarà perquè el match funcioni, explica Cabré, i és la clau de l’èxit per la qual cada vegada hi ha més empreses involucrades en Aura. El Corte Inglés, Banc Sabadell, Zúric Seguros, Almirall, hospital Bellvitge, l’hotel Alma, KPMG, la Casa de Carlota... Escoles, universitats, fundacions, entitats socials. Molts dels joves que atenen a les botigues boutique de Nespresso, de Nestlé, han estat formats i acompanyat per Aura. “Les empreses creuen cada vegada més en la inclusió i hi aposten”. Algunes, decididament. A l’hotel Arts, un grup de 20 alumnes rota per diferents àrees. Passen per diferents departaments (consergeria, administració, sala, emmagatzematge), cosa que els permet conèixer millor els seus interessos. L’orientació d’aquests joves és difícil perquè no exploren els seus gustos i aptituds. “Quan els preguntes en què els agradaria treballar no ho saben”.
Alguns es deixen portar per la imaginació: “Vull ser Messi”, asseguren. La feina és ajustar les expectatives a la realitat. “Ser del Barça, per exemple, sembla una quimera, però la realitat és que molts treballen al club, que és molt inclusiu. A més, vuit joves d’Aura participen en el Barça Genuine, format per nois amb discapacitat intel·lectual”.
Aura va néixer el 1989 gràcies a dues professores d’educació especial, Glòria Canals i Montserrat Domènech, que van destinar dedicació i recursos econòmics a aquesta iniciativa. Va ser el primer projecte amb la metodologia americana “ ocupació amb suport” a Espanya. Amb el temps, la fundació suïssa Invest for Children va conèixer el projecte i va aportar fons que van professionalitzar la fundació. Les famílies aporten una quota segons les seves possibilitats.
Actualment, Aura atén 500 persones de diferents perfils amb l’únic requisit de la discapacitat intel·lectual. Els més joves tenen entre 16 i 21 anys i cursen formacions oficials ( PFI, IFE, TVA, cicle de grau mitjà). En aquesta etapa els ofereixen acompanyament en el procés de transició a la vida adulta. El gruix del col·lectiu té entre 25 i 35 anys. Reben formacions variades conformes a les expectatives laborals. O, si ja treballen, milloren les competències per al càrrec laboral.
Paral·lelament, entren al programa de vida independent gràcies al qual els ajuden a viure en pisos compartits. Tots els membres d’Aura estan ocupats, tret de 74 persones que esperen una feina i, naturalment, les cosidores i la resta de jubilats (uns 20). La taxa de permanència al lloc labo- ral és molt alta. “El nostre suport és des de sempre i per sempre. Volem que la relació entre l’empresa i el treballador funcioni per a totes dues parts, de manera que no desapareixem ni per a una part ni per a l’altra”. Hi intervenen si sorgeixen dificultats a l’hora d’aprendre una tasca o en la relació amb un nou company. “A ells els dic que aquesta casa és com el salvens o el mare que criden els nens quan juguen, un espai segur on anar, passi el temps que passi”.