Pedro Sánchez sol parlar amb freqüència del Govern de coalició progressista, arrogant-se un lideratge polític més enllà del PSOE. Alberto Núñez Feijóo comença a assumir una retòrica similar quan suma els resultats del seu partit a Extremadura i els de Vox (“supe-ren el 60% dels vots”). És a dir, ja no creu que això sigui sumar naps i cols, sinó que hi ha una sintonia programàtica i ideològica que fa que sigui natural l’ entesa. De fet, Feijóo va dir ahir amb claredat que el PP no imposa cap cordó sanitari a Vox. Al contrari. És l’estratègia que fa uns mesos va apuntar Artur Mas reclamant a Junts que deixés de criminalitzar Aliança Catalana si volen mantenir algunes alcaldies després de les municipals.
Feijóo va certificar el “col·lapse total del sanchisme”. El PP utilitza el terme sanchisme per deslligar el president del Govern del seu partit, però és un detall que adquireix rellevància quan afloren veus del PSOE crítiques amb Sánchez. Tot i que encara no tinguin força per desestabilitzar el secretari general, Feijóo concentra la seva artilleria en Sánchez i deixa la porta oberta als socialistes descontents. A Extremadura, el PP va captar un 19% de vots del PSOE.
Ara bé, el més destacable del balanç anual del líder del PP va ser el certificat d’aliat preferent concedit a Vox després de moltes batzegades en la relació entre les dues forces en els últims anys. Des d’aquell discurs de Pablo Casado al Congrés en què va plantar cara a Santiago Abascal fins a l’intent de Feijóo de passar de puntetes per la puixança de l’extrema dreta abans de les generals del 2023, una estratègia frustrada per Carlos Mazón quan va pactar a correcuita la seva investidura i va deixar al seu cap la difícil tasca de respondre diàriament què faria si es trobava en la mateixa tessitura.
Feijóo va arribar a la cúpula del PP com el baró que va aconseguir vorejar Vox a Galícia amb un tarannà diferent al d’Isabel Díaz Ayuso. A poc a poc, ha endurit el seu discurs per tamponar la sagnia cap a l’extrema dreta. Des de la cita extremenya situa Vox en el seu bàndol, com a aliat en una possible majoria. A l’ Aragó, el popular Jorge Azcón preferiria governar amb partits com Terol Existeix per esquivar Abascal. Segons Feijóo, el seu únic cordó sanitari és per a Bildu. El PNB i Junts van quedar als llimbs.
