Arriben les pastilles per aprimar-se i revolucionen la indústria alimentària
El negoci de l’aprimament
Els metges adverteixen del perill de frivolitzar amb una malaltia com l’obesitat
ElWegovy, un injectable indicat per perdre pes, ben aviat tindrà la versió en comprimit oral
Les versions en pastilla dels famosos tractaments per perdre pes –els fàrmacs agonistes de l’hormona GLP-1– estan a punt de veure la llum. Wegovy ( semaglutida) en píndola, de Novo Nordisk, ja té l’aprovació als EUA de l’agència reguladora de medicaments dels Estats Units ( FDA) i podria sortir al mercat el mes vinent. Un altre gegant farmacèutic, Eli Lilly, també té la
seva pastilla ( tirzepatida) a la rampa de sortida: pendent del vistiplau de l’ FDA, podria comercialitzar-se aquest 2026. Molts analistes auguren un increment de consumidors d’aquests productes. En especial, pel preu, molt més competitiu, i el canvi de presentació: avui, la majoria són en versió injectable, cosa que allunya potencials compradors poc propensos a les agulles. Qui sí que té clar que suposarà un canvi de paradigma és la indústria alimentària. Empreses com Conagra Brands o Nestlé ja estan promocionant productes compatibles amb GLP-1.
Experts i empreses de salut digital (molt instaurades als EUA i que venen fàrmacs directament al consumidor) vaticinen que les píndoles podrien oferir més flexibilitat per microdosificar quantitats del medicament i fins i tot permetre prendre una píndola uns dies i ometre-la d’altres. Això possibilitaria, segons aquestes mateixes fonts, consultades per Reuters, fer règims específics per a les vacances o la temporada de bany.
En conversa amb Guyana Guardian , el doctor Antonio Pérez, director de la unitat del servei d’endocrinologia i nutrició de l’hospital Sant Pau i president de la Fundació de la Societat Espanyola de Diabetis, no ho veu així. “El concepte important és que parlem d’una malaltia crònica i progressiva. Per tant, hem d’assumir que el tractament ha de ser crònic i progressiu”.
Les empreses de salut digital diuen que permetran fer règims específics; els sanitaris ho desaconsellen
Idèntic parer verbalitza la doctora Núria Vilarrasa, especialista en endocrinologia i nutrició de l’hospital de Bellvitge. “És un tractament farmacològic i té unes indicacions mèdiques específiques. Cal prendre’s seriosament l’obesitat, que és una malaltia, i no frivolitzar. No és un fàrmac per aprimar-se a l’estiu, això és fer-ne un mal ús. Aquests
medicaments han d’estar prescrits per un metge i cal fer-ne un seguiment”.
Pérez recorda que quan el fàrmac actua treu la gana, de la mateixa manera que si es deixa de prendre es recuperarà, per això es tornarà a recuperar el pes perdut. “En realitat, és un dels problemes que tenim amb aquests medicaments. Molta gent se’ls pren abans de l’estiu per perdre uns quilos i que el biquini els quedi més bé. Cal entendre com funciona el fàrmac i la malaltia que s’està tractant”.
Si, com és de preveure, aquestes píndoles es popularitzen i
tenen un preu més assequible que els injectables, les farmacèutiques centraran els esforços a arribar al consumidor directament, sense que hagi de ser mitjançant els sistemes sanitaris dels països. Almenys, en aquells, com els EUA, és possible vendre-les –també cal recepta– a través de plataformes en línia, com Amazon. A Espanya és factible obtenir-los de manera legal a la xarxa, òbviament amb recepta, però només en farmàcies en línia autoritzades.
Molts sanitaris no entenen per què aquests fàrmacs encara no estan finançats pels sistemes de salut
“Puc vendre el producte més barat i arribar a més persones a gran escala, en realitat no necessito un sistema de salut”, va subratllar el mes passat Dave Ricks, director executiu de Lilly.
Si l’arribada d’aquests fàrmacs en format injectable ja va suposar la gallina dels ous d’or per als grans laboratoris, què pot oferir la irrupció de les pastilles? Institucions financeres com l’ UBS Group AG estimen que el mercat global de l’obesitat arribarà a un valor de 150.000 milions de dòlars la pròxima dècada.
Només als EUA, gairebé tres quartes parts dels adults tenen sobrepès o obesitat. Tot i això, una enquesta recent mostra que només prop del 12% prenen actualment un medicament GLP-1. Les pastilles podrien augmentar considerablement aquest percentatge. En especial, pel seu preu, molt més econòmic que els injectables, almenys d’inici. Si un tractament mensual de Wegovy injectable pot oscil·lar als EUA, depenent de la dosi, entre els 1.000 i els 1.400 dòlars (a
Espanya és molt més barat: de 180 a 292 euros), el seu format en pastilla, almenys en les dosis inicials amb què es llançarà el producte, pot ascendir a 149 dòlars mensuals.
El mercat global per perdre pes pot arribar als 150.000 milions de dòlars de valor la pròxima dècada
La doctora Vilarrasa no entén que aquests fàrmacs no estiguin encara finançats pels sistemes de salut. Recorda que han demostrat beneficis més enllà de la pèrdua de pes i que són efectius per reduir significativament la mortalitat de pacients amb alt risc d’esdeveniments cardiovasculars majors. És veritat, no obstant això, que poden produir efectes secundaris, com ara símptomes gastrointestinals greus, casos rars de pancreatitis i fins i tot depressió. Els riscos a llarg termini encara estan per determinar.
Experts com el doctor Pérez afirmen que l’aparició de les pastilles no reemplaçarà les injeccions. “Hi ha persones que segur que preferiran l’injectable, que només cal administrar-se una vegada a la setmana, mentre que la pastilla és diària. I això ho tindran en compte aquelles que prenen altres píndoles per a altres malalties”.
Vilarrasa afegeix una segona raó. Avui, els injectables encara permeten una pèrdua de pes una mica superior. Hi haurà pacients que els necessitaran i d’altres que no requeriran perdre ni un 16% ni un 20% (la pèrdua que, segons els assajos clínics, permet la
semaglutida i la tirzepatida
respectivament) i que amb un 13% ja milloraran molt les complicacions de salut associades a l’obesitat.