El primer quart de segle
Malgrat el temut efecte 2000, i contra tot pronòstic, el món no es va acabar. Va semblar que ho feia el setembre del 2001, quan veiérem en directe com s’esfondraven les Torres Bessones. El 2002, l’euro convertí l’espai Schengen en una gran ciutat amb barris pobres, assolellats i barats, i d’altres de rics, inaccessibles i freds. La canícula l’estiu del 2003 causà estralls a tot Europa. Hi va haver manifestacions massives contra la guerra de l’Iraq el 2004, i després de l’atemptat de Madrid aquell mes de març, es viralitzà per SMS el “pásalo”; hi hagué el tsunami a Tailàndia.
El 2005 hi hagué l’huracà Katrina, s’inundà Nova Orleans. El Mobile arribà a Barcelona el 2006, ciutat que patí una apagada de quatre dies el 2007, any que s’arxivà la causa de l’accident de metro a València. Facebook es popularitzava. L’octubre del 2008 esclatà la crisi borsària mundial, i el 2009 començà a notar-se la crisi immobiliària a Espanya. La selecció guanyà el Mundial de futbol el 2010, es consagrà la Sagrada Família i hi hagué un gran terratrèmol a Haití.
2018: el Brexit, las protestes de les ‘armilles grogues’ i el judici als líders del procés
L’11 de març del 2011, un tsunami provocà danys a la central nuclear de Fukushima, quatre dies després començava el moviment dels Indignats. L’11 de setembre del 2012, un milió i mig de persones es manifestaren a la Diada. Gairebé tothom ja tenia un smartphone el 2013, el 9 de novembre de 2014 se celebrà la consulta sobre la independència de Catalunya. El 2015 tots vàrem ser Charlie Hebdo. El 2016, Donald Trump presidí els Estats Units per primer cop. L’1 d’octubre de 2017 també feia la impressió que canviava el món.
El Brexit, l’emigració de Veneçuela, les protestes d’armilles grogues a França, la torrentada de Sant Llorenç des Cardassar i el judici als líders del procés marcaren el 2018. El 2019 ho farien les inundacions per la dana, i el 2020, la pandèmia. El 2021 va ser l’any de l’assalt al Capitoli i la borrasca Filomena; el 2022, el de la invasió de Rússia a Ucraïna a gran escala. El 2023, el genocidi devastà Gaza. L’any passat, dues-centes vint-i-nou persones moriren a les inundacions de València, i enguany hi va haver una apagada a tot el país.
Els primers vint-i-cinc anys del segle han passat tan de pressa que sembla que acabin de passar, o millor: que no han acabat de passar. Tot és molt present. Només és el començament.