Al relat sobre el naixement de Jesús de Natzaret, Maria i Josep no varen trobar allotjament a Betlem, on havien anat per empadronar-se, i ella va acabar donant a llum en un pessebre. Segons el Nou Testament, com que ignorava quin dels nadons era el Messies, el rei Herodes va ordenar matar tots els infants menors de dos anys. Els sants innocents seran els primers màrtirs cristians. Els textos religiosos cal llegir-los metafòricament. No hi ha documents sobre aquella matança de nadons, però tot apunta que Herodes I el Gran va ser despòtic i repressor, va eliminar els seus opositors i era tan patològicament gelós de la seva autoritat que manà assassinar la seva dona i dos dels seus fills perquè temia que confabulassin contra ell i intentassin suplantar-lo.
Herodes era cruel, i la Bíblia el retrata capaç d’executar éssers indefensos per mantenir el poder, mentre que, mitjançant la vulnerabilitat que acompanya Jesucrist des que neix en un estable, humanitza el fill de Déu. De fet, morirà a la creu per salvar la humanitat, després d’haver dedicat tota la vida a promulgar que cal ajudar els pobres i els necessitats. L’amor al proïsme és la raó de ser del cristianisme. Per això, el que veim aquests dies després del desallotjament de l’institut B9 de Badalona en dates nadalenques, quan fa fred i plou, és gairebé un senyal de l’Apocalipsi, metafòricament parlant.
Hi ha una tendència a identificar-se amb el poderós més que amb el vulnerable
El que no és metafòric és la deshumanització derivada dels discursos d’odi que es nodreixen de la manca de polítiques socials eficaces i agiten els qui asseguren tenir solucions que no faran més que agreujar el problema. Creix l’aporofòbia, la por i l’aversió als pobres. I tot i que la delinqüència baixa, el darrer any han augmentat un 30% els delictes contra les persones sense sostre, a les quals es criminalitza pel fet de no tenir res.
Lee tambiénLes famílies ben avingudes
Hi ha una tendència a identificar-se amb el poderós més que amb el vulnerable, malgrat que s’estigui més a prop del segon que del primer. Aquesta percepció és bàsica per mantenir les hegemonies. I aquella caritat d’“assegui un pobre a taula” antany pròpia d’aquestes dates, la solidaritat necessària en qualsevol sistema i la sensibilitat humanitària van donant pas a un menyspreu sense embuts, digne d’Herodes, que tracta com si fossin una amenaça els qui més ajuda necessiten.