El ritme de Rodoreda
Sabeu quan tens una idea d’anar a un lloc un dia concret i et penses que estaràs sola, que ets molt original i només se t’ha acudit a tu..., i va i resulta que està ple com un ou? Oi que us hi heu trobat? Em va passar fa uns dies al CCCB. Un diumenge a la tarda enmig de les festes m’imaginava que hi hauria quatre gats visitant l’exposició Rodoreda, un bosc i que podria ballar de sala en sala. Vaig rondinar i me’n vaig alegrar tot alhora. Que Rodoreda interessa era el resum evident. A més hi havia molt jovent. Feia molt de goig encara que anessis ensopegant amb gent aquí i allà o haguessis d’esperar el teu torn en alguns moments per veure els documents d’una vitrina, mirar un vídeo o llegir un fragment de La plaça del Diamant (“A casa vivíem sense paraules i les coses que jo duia per dintre em feien por perquè no sabia si eren meves...”), de Mirall trencat, de La mort i la primavera o de Jardí vora el mar...
La megaexposició me’n va recordar d’altres de fa anys al mateix CCCB que van ser molt celebrades, com ara les dedicades a Espriu, Calders, la literatura catalana a l’exili o Pessoa. Evidentment, Rodoreda com a matèria primera per treballar-hi és un tresor, però crec que gran part del mèrit és de la comissària Neus Penalba, de com ha teixit el tapís. No ha ordenat els materials cronològicament ni separant vida i obra, per exemple, sinó que ha dividit l’espai expositiu en grans àmbits a partir dels temes principals de l’obra de Rodoreda: Innocents, Desig, Quanta guerra!, Cases i carrers, Metamorfosis i Ànima, on a partir d’afinitats, ressons, referents, coincidències, relacions... La literatura de Mercè Rodoreda es revela radical i contemporània, dialoga, s’entrellaça o s’emmiralla en obres artístiques en diversos formats (llibres, pel·lícules, pintures, dibuixos, escultures...) I de diverses èpoques, d’autors com ara Rusiñol, Picasso, Perejaume, Dora Maar, Fina Miralles, De Chirico, Casas... Les fotografies de flors, en blanc i negre, de Laia Abril, Toni Catany o Man Ray. No us imagineu quina potència, les flors!
La literatura de Mercè Rodoreda es revela radical i contemporània, dialoga, s’entrellaça o s’emmiralla en un gavadal d'obres d'art a l'exposició 'Rodoreda, un bosc'
I una menció especial per al vincle Rodoreda-Pina Bausch, passant per Cranach, on veiem un fragment de dansa i llegim: “L’escriptora no veié mai cap coreografia de Pina Bausch, però un ritme semblant anima els cossos dels seus ballarins, posseïts per la fal·lera de l’aparellament, i la manera subversiva amb què Rodoreda narra el desig i el poder entre homes i dones”.
Com a cloenda, un pany de paret amb les traduccions de Rodoreda a més de quaranta llengües. Fins al 25 de maig tinc temps de tornar-hi per recuperar un munt de detalls. Potser no estareu sols, però no us la perdeu!