Postal absurda de Praga
Ho confesso: he pecat. He contribuït amb la meva presència a la massificació turística d’una capital europea. Amb tothom que parlo ja hi ha estat, sembla que només faltava jo. No n’he tingut prou amb la Fira de Santa Llúcia i he anat a visitar els mercats de Nadal de Praga. He vist coses boniques, esclar, però també d’absurdes. Em centraré en aquestes últimes, la postal preciosa la deixarem per a un altre dia.
A la Biblioteca Municipal de Praga hi ha una instal·lació titulada Idiom, de l’artista eslovac Matej Krén, que representa una torre infinita de llibres. Feta amb vuit mil volums, fa un efecte òptic d’infinitud. Una imatge molt instagramable. Llegeixo que s’ha fet viral. La gent feia cua al carrer per veure la torre de llibres més d’una hora a un o dos graus (sobre zero, això sí). Des de la porta s’intuïa l’escultura. Em vaig posar de puntetes i en vaig tenir prou amb la imatge de lluny. Una hora de cua a aquelles temperatures no venia gaire de gust. Potser valia més agafar un bon llibre i refugiar-se en un cafè modernista. Em vaig preguntar si aquells turistes delerosos de veure la torre de llibres a la ciutat de Kafka, amb la samarreta de Kafka sota l’anorac, també devien mostrar tanta devoció per entrar a les biblioteques dels seus països. La veritat és que a la cua ningú no llegia per fer l’espera més passadora.
Al pont de Carles una arpista toca per a la concurrència; el cartell diu: “Paypal tips”
Travesso el pont de Carles i una arpista toca per a la concurrència. El cartellet diu: “Paypal tips”. Una mica més enllà, un home sense llar demana caritat en posició de penitent. Agenollat a terra, res no li esmorteeix la duresa de les llambordes. Amaga la cara entre els braços estirats endavant. Un jove li allarga el mòbil al seu amic i li diu que li faci una foto. L’altre li fa un gest de “vols dir?”, però li acaba fent la foto just quan el xaval salta per damunt de l’indigent arrupit a terra.
Una dependenta d’una botiga que havia sortit a fumar escridassa l’energumen. No entenc el txec, però la ràbia que la noia escup a cada frase fa que se li entengui tot. Què passa pel cap d’algú que gaudeix humiliant una persona indefensa? I sobretot que en quedi testimoni, que no falti la foto per penjar-la a les xarxes. L’adjectiu kafkià en aquest cas quedaria molt i molt curt. L’esperit de Nadal ni l’ha ensumat.
