Trump captura Maduro

Feia quatre mesos que Donald Trump advertia de la possibilitat d’un atac directe en territori veneçolà, en el marc de la seva lluita contra el “narcoterrorisme”, i havia deixat clar que l’objectiu final era aconseguir un canvi de règim a Veneçuela. Finalment, després d’una trentena de bombardejos a presumptes narcollanxes al mar Carib i l’ oceà Pacífic, amb més d’un centenar d’execucions extrajudicials, l’operació va culminar ahir de matinada amb un atac a gran escala sobre Caracas i les principals instal·lacions militars al nord del país, així com amb l’entrada de les forces d’elit Delta de l’exèrcit, que van capturar al seu dormitori el dictador Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores.

Tots dos van aterrar ahir a Nova York, on seran jutjats per “narcoterrorisme”. Trump va assegurar que els Estats Units “governaran” Veneçuela fins que hi pugui haver una “transició segura” i estarà “molt involucrat” en la indústria petroliera del país, un dels objectius de fons de l’ofensiva. El president no va oferir detalls sobre com es controlarà el país llatinoamericà, ni va confirmar si tindrà soldats nord-americans desplegats a Caracas, tot i que va dir que ho farà “si cal”.

Trump va centrar gran part de la seva declaració, des de la residència de Mar-a- Lago, en els fruits que poden treure els EUA del petroli veneçolà i va justificar el segrest de Maduro per ser un líder “il·legítim”, però amb prou feines va parlar del narcotràfic, la justificació legal que dona la Casa Blanca. “ Vam construir la indústria petroliera veneçolana amb talent, i el règim socialista ens la va robar per la força”, va lamentar, prometent recuperar-ne el control, privatitzar-la i tornar-la a les petrolieres dels EUA.

“Aquesta operació es va fer en coordinació amb les forces de l’ordre”, va afirmar el mandatari, en un aclariment amb què va
justificar que no s’hagués notificat amb anterioritat al Congrés, l’organisme competent per aprovar actes de guerra, com pot
ser interpretat. Mentrestant, alguns congressistes, incloent-hi republicans, van qüestionarvamb duresa la base legal de l’atac, tant a escala domèstica com de dret internacional.

En la conferència de premsa, Trump va confirmar que Maduro i Flores seran jutjats a Nova York i va avançar que Washington “governarà el país fins que puguem fer una transició segura, adequada i prudent”. “No volem que hi entri una altra persona i tinguem la mateixa situació que hem tingut fins ara”, va assenyalar, entre amenaces d’executar una “segona onada” d’atacs si el règim bolivarià es manté en el poder.

La fiscal general, Pam Bondi, va confirmar que el president de
Veneçuela, que ja va ser imputat el 2020 al Districte Sud de Nova York, serà jutjat allà per càrrecs de “conspiració narcoterrorista, conspiració per importar cocaïna, possessió de metralladores i dispositius destructius i conspiració per posseir metralladores i dispositius destructius contra els Estats Units”.

En una entrevista amb Fox News, Trump va assegurar que Maduro i Flores eren en un vaixell militar i després van ser traslladats en un avió que els va portar fins a Nova York. El mandatari va revelar que el dictador va ser capturat amb la seva dona en una de les seves residències i “tret arrossegant-lo del seu dormitori”, en una escena que va observar amb membres del seu Govern –entre els quals no hi havia el vicepresident, J.D. Vance–, “com un programa de televisió”. Al migdia va publicar la primera fotografia de Maduro en captivitat, en què
se’l veia a bord del vaixell d’assalt amfibi dels Estats Units Iwo Jima , amb els ulls i les orelles tapats.

L’atac a gran escala, que segons van confirmar fonts governamentals a la CBS va ser autoritzat per Trump amb dies d’antelació, estava a punt per Nadal, però el Pentàgon va endarrerir l’operació perquè es va donar prioritat als bombardejos contra l’ Estat Islàmic a Nigèria i en espera de millors condicions meteorològiques per dur a terme un atac d’aquesta precisió i magnitud.

En l’operació, que va causar la mort de desenes de militars i va fer més de 90 ferits, hi van participar 150 aeronaus, que van partir de 20 bases militars diferents. Trump va presumir de la “maniobra”, que, segons va afirmar, “cap altra nació al món no hauria pogut aconseguir en un termini tan curt”. “Les capacitats militars veneçolanes van quedar impotents mentre els nostres militars van capturar amb èxit Maduro en plena nit”, va subratllar.

El futur de Veneçuela és ara incert. Segons la Constitució, si el president és absent durant el primer any del mandat – Maduro va jurar el càrrec per tercera vegada el gener del 2025 després d’uns discutits comicis–, s’han de celebrar eleccions en un termini de 30 dies. La vicepresidenta assumiria el càrrec de manera interina fins que s’elegeixi un nou president.

Si el Govern es manté i compleix la Constitució, la vicepresidenta Delcy Rodríguez serà la presidenta interina. Tot i això, ahir va remarcar que a Veneçuela hi ha “un únic president”, i és Maduro­. Després de l’atac, va exigir “el respecte al dret internacional” i va cridar a “una unió nacional de totes les forces vives de Veneçuela­”. “Que cap Govern extern no vingui a manar el poble de Bolívar”, va afegir: “ Veneçuela no és colònia de ningú”.

El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, una de les veus més prominents de la Casa Blanca contra els governs socialistes de Llatinoamèrica, va confirmar que havia “conversat llargament” amb Rodríguez, que, segons­ va dir, col·laborarà amb la transició. En la mateixa roda de premsa, Donald Trump va afirmar que encara no havia parlat amb la líder opositora, María Corina Machado, recent guanyadora del premi Nobel de la Pau que ell tant anhela. En un sorprenent distanciament, va expressar dubtes sobre la seva capacitat de governar Veneçuela, ja que “no té el suport ni el respecte suficient dins del país”.

L’atac a gran escala, amb l’entrada de soldats d’elit dels Estats Units a Veneçuela, recorda l’anomenada operació Causa Justa, produïda entre desembre del 1989 i gener del 1990, quan el
president George H.W. Bush va ordenar la invasió de Panamà i va capturar el dictador Manuel Antonio Noriega, que també va ser portat als EUA, on el van jutjar per narcotràfic i va ser condemnat a 40 anys de presó. La captura es va produir també un 3 de gener, fa 36 anys.

Els atacs aeris a Caracas van arribar després de mesos d’amenaces per part de Trump, que, en una suposada operació contra el narcotràfic, l’ operació Llança del Sud, des de l’agost bombardeja vaixells que circulen pel mar Carib i l’oceà Pacífic. Els últims quatre mesos, el Pentàgon ha concentrat tropes, avions i vaixells de guerra –incloent-hi el seu portaavions més gran, el USS Gerald Ford – a prop de Veneçuela a un nivell mai vist al Carib i ha desintegrat una vintena d’embarcacions, en les quals ha executat extrajudicialment 105 persones.

A mesura que avançava l’operació, Trump va deixar clar en els seus actes i declaracions que l’objectiu de fons era un canvi de règim. El Departament d’ Estat va titllar Maduro de cap d’un “ Estat narcoterrorista” i el va acusar de liderar colles que introdueixen drogues als EUA, com el Tren d’ Aragua o el càrtel de Los Soles. La setmana passada, la CIA va dirigir un atac amb drons contra un moll en el qual, segons va afirmar Trump, els càrtels veneçolans carregaven la droga.

Els EUA van publicar el mes passat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que serveix per entendre els últims esdeveniments. S’hi defineix el retorn a la doctrina Monroe com un pilar de la geopolítica de Trump. Això implica dividir el món entre esferes d’influència on, per Washington, és essencial dominar el continent americà i mantenir-lo allunyat d’interferència exterior. En aquest cas, el canvi de règim a Veneçuela suposarà una pèrdua per a la Xina i Rússia. Trump va amenaçar ahir Mèxic, Colòmbia i Cuba, els governs d’esquerres dels quals també mantenen vincles amb els dos països.

Maduro –que unes hores abans de la captura es va reunir amb un enviat del líder xinès Xi Jinping– es va mostrar obert a negociar un acord amb els EUA per combatre el narcotràfic i va denunciar que Washington volia forçar un canvi de Govern per guanyar accés a les reserves de petroli. De matinada, va ser segrestat.

Trump va prometre en campanya que no s’implicaria en
afers exteriors per centrar-se en la seva doctrina geopolítica: “Els EUA primer”. Tot i això, durant el primer any des que ha tornat al poder ha participat en més de 600 bombardejos en almenys set països, segons el centre de monitoratge ACLED: Veneçuela, l’Iran, l’ Iraq, el Iemen, Síria, Somàlia i Nigèria.