Ensenyar és més que donar dades
Educar és més que transmetre informació a qui no la té. Això ja ho fa avui la IA millor que els professors i per això els alumnes han deixat d’anar a les classes de simple transmissió d’informació. Per això Innerarity proposa un magisteri que la transcendeixi amb carisma i “un punt fins i tot de genialitat”. Sòcrates va deplorar al seu dia la invenció de l’escriptura, perquè adotzenava l’exercici de la filosofia posant-la a l’abast de mediocres insulsos. Avui hi torna a haver els qui, de la mateixa manera, desconfien de les facilitats que dona la IA. Però també podem esperar que, com al final va aconseguir l’escriptura i després la impremta, aguditzi l’enginy dels intel·lectuals, democratitzi l’accés a la informació i ens permeti a tots reservar per crear energies que abans invertíem a documentar-nos.
Què ha aconsellat al Vaticà?
He participat a la Pontifícia Acadèmia de Ciències Socials per analitzar el futur de la intel·ligència artificial (IA). El papa Lleó XIV va batejar la nostra reunió amb el nom “ Digital rerum novarum”.
Per la Rerum novarum de Lleó XIII?
Perquè aquella encíclica va fundar la doctrina social de l’ Església i nosaltres hem volgut adaptar-la a la nova realitat tecnològica.
La Unesco també s’ha pronunciat sobre intel·ligència artificial.
Però Trump menysprea la Unesco i en aquest nou escenari l’Església catòlica pot jugar un paper interessant i rellevant.
Què aconsellava vostè al seu informe?
Em vaig centrar en les repercussions de la IA i va interessar. La meva pregunta és: per què els que creuen que la IA solucionarà els problemes de la humanitat són tan incrèduls en la capacitat de la democràcia per gestionar-los?
Parla de Musk, Altman, Peter Thiel i la resta de l’anomenada màfia PayPal MAGA?
Com més creuen en la tecnologia menys creuen en la democràcia. Tampoc no creuen en el futur del planeta ni en el destí comú dels humans. Estan convençuts que això s’enfonsarà i que fugiran a Mart, que s’implantaran xips i que tindrem avatars que duplicaran la nostra existència.
Per començar només la seva.
Volen privatitzar el futur.
Els nostres problemes col·lectius tenen solucions privades?
Estan convençuts que amb els seus diners
les poden trobar. I és un escenari perillós per a tothom, però temptador per als ultrarics. No admeten que tots compartim el destí del planeta.
Si escapes a Mart, és evident que no.
Amb diners davant la crisi climàtica el màxim que tu sol et pots pagar és aire condicionat perquè l’agonia no sigui tan desagradable. Però al final moriries amb tothom.
Per què creuen que ells se salvarien?
Per la mateixa raó que no creuen en la democràcia. La democràcia és un règim per a mortals. Serveix per prendre decisions col·lectives de què depèn el nostre futur.
Solen ser les menys dolentes.
Però en un règim d’immortalitat, que es podrien pagar només uns quants, no hi hauria democràcia. No hi hauria decisions col·lectives. Per això Xi Jinping i Putin van ser gravats parlant de la immortalitat.
No li van semblar molt ingenus?
La concebien de manera molt rudimentària com un simple recanvi d’ òrgans. És una concepció molt vulgar de la biomedicina.
En mans de qui estem?
Els mateixos milmilionaris tan crèduls en tecnologia no creuen en l’educació i desconfien de les millors universitats. Si tens un Trump ignorant i un Vance fanàtic potser distorsionin l’ordre mundial.
I perdin les eleccions.
Però les seves idees reaccionàries perduraran.
Per què?
Perquè abans de la IA teníem la globalització, la mcdonalització del món i el que ha provocat; la cursa per la IA és la seva fragmentació. Amb ella aconseguiran imposar-les.
Al final és la cursa per controlar la intel·ligència artificial que superi la humana?
Els xinesos i els nord-americans hi estan ficats, però potser la immensa inversió que fan no ho aconsegueixi. I si no ho aconsegueix, per què s’ha de seguir inflant la bombolla?
I mentre competeixen què fem?
Fa 30 anys que treballo per pensar i actualitzar la democràcia tal com la va pensar Rousseau: sense instruments sofisticats. Però avui cada cop més decisions es prenen amb procediments algorítmics que determinen el resultat dels debats a les xarxes socials.
Són debats o només soroll pels clics?
És el que m’amoïna: com es pot fer que algoritmes sofisticats siguin compatibles amb la democràcia i el nostre lliure albir.
Els filòsofs guanyaran els mags de l’algoritme? Què ofereixen els filòsofs?
Claredat conceptual. Què és intel·ligència? Què és control? Què és transparència?
La IA és impressionant, no intel·ligent.
La IA és intel·ligent, però no sàvia. Per això deixa sense feina el professor subministrador d’informació. Amb Google els professors ens vam començar a adonar que la nostra tasca com a simples proveïdors d’informació s’havia acabat. Els alumnes ja no van a les classes d’aquests professors.
Què proposa per no ser només això?
Fer un gran esforç com a professor per donar alguna cosa que Google no doni. El Chat GPT només recombina informació disponible. Només els professors podem generar alguna cosa nova, que no estigui escrita ni a les xarxes, amb carisma, amb un punt de genialitat.
Doncs, endavant.
El xat recombina dades del passat. No s’obre a l’imprevisible. Només el talent d’un bon professor pot ensenyar coses noves.
