‘Valentina’ porta al Teatre Lliure el pes que viuen els fills d’immigrants
Estrena teatral
Guiela crea la faula d’una nena que fa d’intèrpret de la mare malalta
Una escena de 'Valentina', de la directora francesa Caroline Guiela Nguyen, al Teatre Lliure
La directora del Teatre Nacional d’Estrasburg, Caroline Guiela Nguyen, presenta una faula sobre la responsabilitat que recau en els fills dels immigrants quan els pares no parlen l’idioma del país d’acollida. L’autora personifica aquesta història en una nena romanesa i la seva mare, greument malalta, que va a França per sotmetre’s a un tractament mèdic. La nena, Valentina, es veu obligada a fer d’intèrpret entre els metges i la seva mare, una responsabilitat excessiva, que la nena assumeix com bonament pot. Valentina arriba a la sala gran del Teatre Lliure aquests divendres, dissabte i diumenge.
Com ja ha fet amb obres anteriors com Saigon, que es va poder veure al Teatre Lliure fa set anys, l’autora i directora sol treballar amb el món de la interpretació entre llengües, perquè li ve de mena: “La meva mare parla vietnamita i el meu pare, àrab”. Guiela Nguyen explica d’on sorgeix Valentina : “La meva mare va decidir no parlar-me en vietnamita i això va dificultar que l’entengués. A Estrasburg, seu del Parlament Europeu i ciutat amb molts intèrprets, hi conec moltes persones que parlen altres llengües. Una de les situacions on molta gent necessita intèrpret és als hospitals. Quan no s’entenen, demanen als fills que els facin d’intèrpret. I a partir d’això vaig pensar de fer-ne un conte”.
“L’espectacle té format de faula, perquè volia arribar als infants de 10 anys i perquè volia un miracle, que la mare no morís”
“Durant aquests sis anys, he tingut una filla i he perdut la meva mare, a qui vaig acompanyar a l’hospital –recorda la dramaturga–. Per això vaig voler fer una història de ficció adreçada a totes dues, i em va sortir aquesta faula d’una dona que deixa el seu país i el seu home i se’n va a França amb la filla per ser tractada d’una malaltia al cor. Com que no s’entenen, el metge li diu que, si no ve amb un intèrpret, ell no l’atendrà. Ella ha de decidir entre el seu cor i la seva filla de 9 anys. I decideix el cor, on també té la filla. Aquesta nena sentirà i dirà paraules que no hauria de dir mai i a més haurà de tenir cura de la seva mare”.
“Un intèrpret parla en primera persona, quan diu jo és el jo de qui parla. La nena fa servir aquest jo, però de vegades també és el seu. Ella parla en romanès i en francès, però no acaba de traduir ben bé el que diu el metge”. La nena que actua a l’escenari és Cara Parvu. “No havia treballat mai amb infants i ha estat molt interessant, perquè la Cara ja va haver d’interpretar la seva mare a l’escola quan van venir a França. L’espectacle té format de faula, perquè volia arribar als infants de 10 anys i perquè volia un miracle, volia que la mare no morís”, explica.
Lee también
“El que escric és ficció i em presento com a autora, perquè no faig teatre documental –continua–. Ara bé, en el procés d’escriptura em passo moltes hores explorant el que és real, que m’alimenta, però jo el que faig és un conte. Tanmateix tota la gent que ens han vingut a veure em diuen que senten molta proximitat amb aquesta història. Volia que aquesta comunitat romanesa d’Estrasburg també participés d’aquesta llengua, que és propera al francès, al català i al castellà”.
L’escenografia de Valentina és un mur daurat, que està inspirat en les esglésies ortodoxes. “L’acte d’interpretar em sembla molt proper al teatre, perquè es tracta de traduir la paraula de l’altre. Et trobes al centre del discurs, però alhora has de desaparèixer”, conclou la dramaturga i directora.