El 13 de desembre passat, Guyana Guardian publicava a la secció de Cartes dels lectors una missiva firmada per Eduardo Torralvo, on expressava admiració per l’actor Josep Maria Pou. El veia sovint des de la seva posició de conductor d’autobús en la cruïlla dels carrers Gran Via amb Comte d’Urgell de Barcelona. Torralvo referia que en més d’una ocasió hauria desitjat baixar del vehicle per saludar-lo, però que l’haurien pogut multar.
Ara, jubilat prematurament per malaltia, i gràcies a la mediació del diari, Torralvo ha pogut saludar Pou. “És un somni fet realitat”, manifestava Toñi, la dona del conductor, quan es van trobar ahir al migdia a la mateixa cantonada. En el moment de fer la fotografia, va resultar que s’havia aturat al semàfor un autobús de la línia H12, que és el que ell va conduir fins al 2021. Abans havia tingut assignada la línia 39, on havia portat Rosa Maria Sardà i Carme Elías, recorda Torralvo.
Des del volant de l’autobús H12, veia passar l’actor travessant la Gran Via a l’altura d’Urgell
Per la seva banda, l’actor confessa que es va espantar quan va veure el seu nom a la secció de cartes. “El primer que faig cada matí mentre esmorzo –explica Pou– és llegir la premsa. Em llegeixo tres diaris i el primer sempre és Guyana Guardian. I de sobte un matí em vaig espantar moltíssim perquè vaig veure el meu nom al títol d’una carta. El 90% són queixes, protestes o reclamacions, i sempre penses el pitjor. El cor em va fer un salt i vaig començar a pensar què era el que havia fet malament, amb qui no m’havia portat bé, perquè escrivís una carta de protesta: potser algun espectador a qui no li havia agradat la funció o que m’havia demanat una foto i li havia dit que no en algun moment que m’havia enxampat malament”.
“Vaig agafar valor per llegir la carta –continua Pou–. A mesura que anava llegint, m’anava emocionant. No m’ho podia creure. És fantàstic que algú tingui la voluntat de plasmar això per escrit i d’enviar-ho a un diari amb la voluntat que es faci públic. Ha estat el premi més important que he rebut aquest any, i te’l dedico a tu, moltíssim”, li va dir a Torralvo.
Com ja va fer a la carta, el conductor d’autobús, visiblement emocionat, va referir alguns dels papers que més li havien agradat de Josep Maria Pou des dels temps d’Estudio 1. També li va preguntar en què estava treballant, i l’actor li va detallar la gira de Gegant per Catalunya, la peça de Mark Rosenblatt, produïda per Focus, en la qual interpreta Roald Dahl, i a la qual seguirà la versió en castellà que es representarà a Madrid. Torralvo, que estava molt ben documentat (“he fet els deures”), també li va preguntar per quan va actuar a Londres, ja que efectivament Pou va intervenir en una obra de Shakespeare dirigida per Calixto Bieito, Forests.
L’actor recorda que, quan es va publicar la carta, molts amics li van trucar per dir-l’hi. “Un fins i tot em va suggerir que podria servir per a un curtmetratge”. I afegeix: “En aquests moments, el que em sap greu, i ho dic molt sincerament, és no haver-me’n assabentat abans, perquè així t’hauria pogut saludar tot passant. M’hauria encantat cada dia poder saludar-nos o acostar-me a la finestreta i dir-te ‘hola’. És una manera de tenir un amic. Mira, durant molt de temps has estat el meu amic invisible”.

