Las Claves
- L'historiador Daniel Venteo analitza la transformació de la Via Laietana i la seva vinculació històrica amb la Cambra de la Propietat
Aquells que van néixer durant les dècades dels setanta i vuitanta van dedicar molt de temps al Lèmmings, un títol recreatiu on s'avançava de nivell edificant passarel·les, graons i galeries, tot i que sovint calia immolar petits personatges treballadors. D'una forma similar, Barcelona, un cop enderrocats els murs que sotmetien la gent a una salut fràgil, va iniciar la seva expansió seguint el projecte d'eixamplament que Ildefons Cerdà va proposar l'any 1859, basat en anàlisis rellevants que advocaven per oxigenar el nucli històric. La creació de Via Laietana representa clarament el canvi que s'estava gestant. A banda de l'impacte de suprimir vies, espais públics i 270 edificis per enllaçar l'Eixample amb la zona portuària, aquest procés va ocórrer simultàniament al gran creixement financer de la metròpoli. També va coincidir amb els inicis de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, constituïda el 1901.
Lee tambiénJoan Ràfols: “Estoy de acuerdo con los 200.000 pisos de Illa, pero el inversor necesita confianza”
Ambdós recorreguts essencials es fusionen en un volum publicat recentment sota l'autoria de l'historiador Daniel Venteo. Amb el nom de Via Laietana, més de cent anys d'història compartida, complementa la minuciosa narració cronològica amb imatges (diverses mai vistes), arxius i plànols, evidenciant amb distinció i subtilesa que l'àmbit institucional no hauria progressat sense el suport particular. Serveixi de mostra el suport econòmic del projecte, que va ser assumit pel Banc Hispà Colonial. Les tasques van començar oficialment el 10 de març del 1908, una data que es recorda mitjançant una instantània de la presència d'Alfons XIII.
Les feines de construcció a la Via Laietana, cap a l'any 1912, amb la perforació per al metro.
L'immoble inicial a ser enderrocat fou el del número 71 del carrer Ample, que pertanyia al marquès de Monistrol. S'iniciarien aleshores temps d'una activitat edificadora excepcional a Barcelona. Hi havia tanta urgència que la Cambra de la Propietat Urbana va protestar obertament per les expropiacions. Com s'exposa al volum, en un text editat a la seva capçalera el 1910, s'avisava que “la paralització de les millores a les finques i la seva depreciació dels lloguers han sumit a la ruïna molts petits propietaris, que veuen com els seus ingressos desapareixen sense que les indemnitzacions compensin justament les seves pèrdues”. Un escrit amb 115 anys d'història que, d'alguna forma, posseeix un rerefons actual molt recognoscible.
Advertència
Pels volts de 1910, l'organització va advertir el Consistori que les expropiacions no resultaven equitatives per als amos perjudicats per les obres.
Aquesta obra no representa únicament un elogi a l'evolució. Constitueix igualment un tribut a cada edifici i espai de la Barcelona que la Via Laietana va acabar eliminant. La manufactura de taps de suro, pertanyent a la Banca Arnús (un dels aliats del doctor Andreu a la Societat Anònima del Tibidabo), el carrer del Consolat, el carrer Donzelles, que en aquell temps era la via més angosta de la capital i on treballaven fusters, electricistes i pelleters, o la Casa Padellàs, moguda peça per peça fins al conjunt que actualment allotja el Museu d'Història de Barcelona. Dins d'aquesta visió monumental del paisatge, el treball de Venteo al·ludeix a la “reinvenció del que posteriorment es coneixeria com el barri Gòtic”. Per exemple, la imatge del frontal de la catedral captada el 1887, una construcció senzilla que no guarda relació amb la façana neogòtica projectada per Josep Oriol Mestres.
Lee tambiénVisita a les sis promocions de Barcelona que han complert amb l'obligació de destinar el 30% a habitatge assequible.
L'efecte d'aquella primerenca expansió urbana va transformar Via Laietana en el nucli d'una zona econòmica inèdita a la qual l'obra reserva igualment una secció. Al món anglosaxó es coneixeria com the plau to be, l'espai on és imprescindible estar. Bancs, asseguradores, organismes i societats van traslladar les seves oficines centrals a aquest eix recent, poblat de construccions majestuoses que evocaven els bulevards de Chicago o Nova York. Professionals com Sagnier, Florensa (el de major producció), Goday, Ferrater, Fossas o Guàrdia i Viari van iniciar la construcció de blocs per a marques o institucions prestigioses; finques que actualment, malgrat haver canviat de funció sovint, conserven plenament l'essència distingida de la via.
L'immoble del carrer Ample que va ser el primer a ser desmantellat per obrir pas a la nova Via Laietana
Una d'aquestes finques és la que al número 22 acull des de fa un segle la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Durant el primer quart del segle XX, l'organització va habitar diversos edificis llogats. Des de la seu inicial al carrer Escuders fins al local de Riera de Sant Joan, en ple procés d'urbanització de la Via Laietana. El terreny de la finca que ocupa actualment es va atorgar a la institució en una subhasta el març del 1921 per un cost de 478.602,20 pessetes, tal com explica Venteo al seu volum. El disseny el va subscriure l'arquitecte Francesc Ferriol i Carreras. L'immoble resultant, malgrat tot, té poca similitud amb la seva aparença contemporània. En la postguerra, l'arquitecte Manuel de Solà-Morales va liderar una ampliació inicial que va ser finalitzada en els anys 80 per Santiago Miravitlles.
Cent anys després d'aquell debut, tant la Via Laietana com la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona s'han transformat mantenint el seu esperit original. Aquesta via segueix sent un dels eixos fonamentals de Ciutat Vella, punt de trànsit i reunió per a residents i botiguers (i actualment visitants, òbviament), mentre que l'entitat ubicada al seu número 22 segueix intentant protegir el dret a la propietat urbana per tal que el sector de l'habitatge funcioni amb la màxima eficàcia.