El llogaret d’Astèrix ha desaparegut
Lletra petita
La paraula aldea és la que es fa servir en castellà per traduir el village francès que apareix al començament dels àlbums d’Astèrix. Aquest nom identifica l’enclavament que resisteix en un racó de la Gàl·lia contra la invasió romana, ara fa dos milers d’anys. La paraula aldea, que és d’origen àrab, fa referència a un poblet sense jurisdicció pròpia, que no seria el cas del llogaret d’Astèrix, on el cap imposa la llei democràtica que pacten entre tots, si cal a cops de puny, per no ser envaïts per les legions romanes.
El diccionari de l’IEC també recull aldea, tot i que marcada amb l’etiqueta ant., que indica que es tracta d’una paraula antiga que està en desús. És per això que el concepte global village, creat pel filòsof canadenc Marshall McLuhan el 1967, tot i que en castellà es va traduir com a aldea universal, en català es va optar per veïnatge universal. Per a aquesta aldea catalana antiga també es pot fer servir llogaret (o llogarret, totes dues opcions són vàlides).
La passió anivelladora de poca alçada tracta els lectors d’ignorants
Vaig aprendre la paraula llogaret gràcies a les traduccions dels còmics de l’heroi gal al català, substantiu que es fa servir en la pàgina de presentació del poble i els seus habitants. Val a dir que la traducció dels noms dels personatges d’Uderzo i Goscinny al català, com el del cap Copdegarròtix o el del bard Assegurançatòrix, són adaptacions reeixides del joc de paraules que amaguen en francès Abraracourcix i Assurancetourix.
En les primeres traduccions, també els noms dels dos protagonistes es van adaptar correctament sense accent gràfic (Asterix i Obelix), de manera que es mantenia el joc de paraules original: un d’ells era petit com un asterisc, i l’altre, gros com un obelisc. Però un bon dia van aparèixer amb uns accents oberts d’intensitat (Astèrix i Obèlix), que rebenten el joc de paraules.
Una cosa semblant ha passat amb aquell entranyable llogaret, que el DIEC defineix simplement com a “població petita” i que tan evocador m’ha semblat sempre. Ara resulta que hi ha noves edicions que han substituït llogaret per poblet. És el mateix? Sí i no. Des d’un punt de vista semàntic, un llogaret i un poblet són el mateix. Però des d’un punt de vista literari, i per tant poètic, la primera paraula està connotada, mentre que la segona és un diminutiu de poble i prou.
Per què es produeixen aquests fenòmens? Doncs perquè hi ha qui tracta els lectors d’ignorants, no fos cas que s’entrebanquessin llegint aquesta paraula tan elevada i, de passada, l’aprenguessin. Doncs no, els ignorants són aquests anivelladors de poca alçada, que desconeixen que la lectura serveix per a això: per conèixer noves paraules i tots els matisos que contenen.
