La divisió del chavisme sense Maduro posa en risc una possible transició
Atac a Veneçuela
El Cidob acull un debat sobre el futur de Veneçuela després de la captura del seu líder
Diosdado Cabelloi Delcy Rodríguez, els líders del front militar i civil veneçolà
Si hi ha una paraula que defineix la situació a Veneçuela des del 3 de gener és incertesa , tant a l’escenari internacional com per als veneçolans que s’enfronten a la continuïtat del chavisme tutelat per
Donald Trump. Aquesta va ser una de les conclusions de la taula rodona organitzada pel centre d’investigació Cidob a Barcelona per analitzar la nova etapa de convulsió a l’Amèrica Llatina.
El sobtat Govern de Delcy Rodríguez fa un doble joc: davant el poble manté el discurs de resistir a la ingerència dels Estats Units i exigir la tornada de Nicolás
Maduro, mentre negocia unes concessions imposades per Washington, amb qui coopera per evitar represàlies.
El fet que Trump hagi descartat Corina Machado per a una transició va ensorrar els ànims de l’oposició
Davant aquest impredictible context s’obren dos fronts en el comandament del país caribeny. D’una banda, el front civil de la presidenta i el seu germà, que advoquen per continuar la negociació amb Washington per molt desigual que sigui. De l’altra, el front militar, al comandament de Diosdado Cabello, el comandant de l’ala dura del madurisme i amb una ordre de captura de la DEA com la que va justificar la intervenció dels Estats Units contra Maduro.
Sense un líder que actuï com a agent cohesionador, el chavisme s’enfronta a una de les principals preocupacions del poble veneçolà: una guerra civil –o, si no és el cas, un episodi de violència interna important– que acabi fragmentant el que Trump va començar erosionant.
Segons l’analista veneçolana Melissa Salmerón, la clau és en la reacció del chavisme armat davant una negociació per la transició democràtica. “Aquest canvi implicaria la desaparició del règim, i potser unir-se a Maduro a la presó”, subratlla Salmerón.
L’analista, a més, posa l’accent en un dels últims moviments del Govern de Rodríguez, que va substituir el líder de la guàrdia d’honor després de la intervenció dels Estats Units. “La destitució és normal amb el que ha passat. Però el seu reemplaçament per algú molt proper a Diosdado Cabello suggereix la pregunta de si cuidarà o vigilarà Delcy Rodríguez”, afirma la investigadora, una qüestió que sorgeix arran de les dinàmiques del Govern veneçolà i de la voluntat dels múltiples
actors de preservar la seva quota de poder.
Dins de Veneçuela, l’oposició no ha tingut marge per actuar i pronunciar una resposta clara. El temor de passar a l’acció davant una possible repressió per part de les forces de seguretat ha apartat qualsevol possibilitat d’una
reacció organitzada i, segons Salmerón, sembla que es manté en una mena d’espera marcada per
la desmoralització. “No sabem
exactament si es tracta d’un procés de reagrupament, però l’atenció està molt focalitzada en María Corina Machado, que no és l’única figura de l’oposició, tot i que sens dubte és qui ha acumulat més poder”, explica la investigadora.
El fet que l’opositora hagi estat descartada a curt termini per Trump ha agreujat l’atomització que ja hi havia entre els opositors, i els qui esperaven una transició han topat amb una reforma del mateix Govern.
Pel que fa a la intervenció de Trump a Veneçuela, els analistes coincideixen que la situació sota el règim de Maduro no justificava una intervenció per la força. “La història ens diu que una ingerència per imposar per la força un canvi de règim no té èxit”, afirma Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob. “Segurament el poble veneçolà necessita ajuda exterior per a una transició, però això no significa una operació militar”, valora l’experta.