La compassió en la política
Costa d’acostumar-se a les maneres de Donald Trump. Menysprea el feble i ataca els fràgils. En la visita al Detroit Economic Club el va esbroncar un grup de treballadors, que li van recordar a crits les seves relacions amb el clan Epstein, el financer que es va suïcidar a Nova York estant en presó preventiva. Va estar en el centre d’un gran escàndol global d’abusos sexuals i tràfic de menors.
Trump es guia per tres principis que l’han portat a considerar-se no només el líder d’Occident sinó el gran estrateg global: atacar l’enemic, negar-ho sempre tot i, passi el que passi, declarar-se sempre guanyador. No s’equivoca mai.
Les seves imitacions són feridores i de vegades cruels. En el discurs a Detroit es va humiliar falsament amb una tos burleta de l’expresident Joe Biden, que té càncer de pròstata en una fase agressiva amb metàstasi. La sala no va riure i va respondre amb un silenci total davant una burla innecessària.
Encara que pugui semblar una ingenuïtat en l’àmbit de la política en temps de les xarxes socials, la compassió és una de les qualitats que fan grans els polítics. És quan un governant reconeix la dignitat humana, també de l’adversari, quan els separen posicionaments irreconciliables.
Les burles feridores de Trump cap a la malaltia de Biden no són humanes
La superioritat que Trump pensa que li dona el poder, la força i els diners el converteixen en un líder temut però no respectat. Se m’ocorren alguns exemples de polítics contemporanis que seran recordats pel seu vessant humanitari.
Nelson Mandela va passar 27 anys a la presó i quan va arribar al poder va evitar la revenja i va promoure la reconciliació nacional acceptant l’activitat pública dels seus antics carcellers. Va recórrer al perdó i a la compassió per evitar una guerra civil.
Angela Merkel va invocar la responsabilitat moral en la crisi dels refugiats del 2015 permetent l’entrada a Alemanya de més d’un milió de sirians que fugien de la guerra. Amb aquella decisió va començar el seu declivi polític. L’austeritat extrema del president uruguaià José Mújica humanitzava el dolor dels pobres. En qualsevol cas, ridiculitzar la malaltia, l’edat o un defecte de l’adversari és la cara més lletja de la política. Arribarà un dia en què Trump també experimentarà el pes insuportable de les seves limitacions.