Es busca baró dissident del PP
En paral·lel
“Xantatge”, “suborn”, “corrupció”. Les crítiques dels barons del PP al nou model de finançament autonòmic són tan homogènies com heterogenis els seus interessos a l’hora de reivindicar un altre càlcul dels recursos per a les seves comunitats. A falta de proposta alternativa, Alberto Núñez Feijóo ha evitat fissures a les seves files davant l’oferta del Govern espanyol, i pretén contraposar la imatge d’unitat de les autonomies del PP amb els escassos suports del pacte de Pedro Sánchez i ERC.
Els exabruptes no esborren les incompatibilitats dels interessos territorials, però alimenten un discurs que arrela en una societat desafecta amb les institucions. El discurs del greuge –Catalunya ens roba!– contra el nou model no respon als números, sinó a la supervivència política. La Moncloa està en joc, però Sánchez vol resistir fins al 2027, i els barons no volen perdre el seu futur.
PP i PSOE poden defensar junts l’excepcionalitat financera basca mentre se’ls ennuega el cafè per a tothom si procedeix de Catalunya. Euskadi és des d’ahir la primera comunitat a gestionar la prestació contributiva de l’ atur i el subsidi d’atur, i no hi ha protestes per unes concessions que amanseixen el PNB al Congrés i el mantenen en la majoria de la investidura de Sánchez.
La pregunta que s’imposa és si entre l’oposició tancada dels presidents del PP hi haurà algun dissident que trenqui el relat de Feijóo perquè més val milions en mà que perspectives volant. Els consellers d’ Hisenda de les comunitats populars no es van aixecar de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, com sí que van fer quan se’ls va presentar el pla per al quitament dels deutes del FLA. I, si el Govern espanyol aconsegueix prou suports perquè la reforma del sistema tiri endavant, a la direcció popular no poden assegurar que algunes de les seves comunitats no s’afegeixin al sistema. Més encara si amb la bilateralitat obligada –al Congrés es vota una llei de finançament per cada comunitat– sumen recursos o inversions extres.
El PP reafirmarà la seva unitat, com el 2024 al palauet dels ducs de Pastrana buscant semblances amb la Moncloa. Llavors es va demanar als barons que no busquessin pactes bilaterals sobre finançament, però no es va passar de la declaració d’intencions sobre el model. Tampoc no hi haurà números per exhibir. El sudoku popular és diabòlic.
Amb els càlculs d’ Hisenda, els negociadors d’ERC creuen que hi pot haver partit a la Comunitat Valenciana, i l’augment de recursos és ja arma preelectoral de María Jesús Montero a Andalusia. Juan Manuel Moreno Bonilla demanava 4.000 milions extres, i Hisenda n’ha posat sobre la taula més de 4.800.
L’adhesió al sistema és voluntària, i per aquí furga Montero. Els desmarcatges no serien insòlits. L’any 1997, Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa van rebutjar afegir-se al model que va sorgir del pacte del Majestic firmat per José María Aznar i Jordi Pujol. No obstant això, van tornar a integrar-se als mecanismes el 2002, després que es completés la descentralització de les competències de sanitat i la seva integració en el sistema de finançament.
Junts pot renunciara més recursos per a Catalunya? I els presidents populars?
Cada concessió de Sánchez a l’independentisme va acompanyada d’una invitació a la igualtat. El quitament del deute del FLA, el traspàs de Rodalies, l’ingrés mínim vital i, ara, el finançament s’han socialitzat a la resta de comunitats. El singular és la voluntat d’autogovern; la resta són falses proclames a favor d’una igualtat i solidaritat que paradoxalment pretén liderar Madrid. Segons els càlculs de la Fedea, el nou model redueix la distància entre la comunitat més ben finançada i més mal finançada, de 26,2 a 18,1 punts.
El rebuig “constructiu” de Junts garanteix mantenir la negociació oberta, a pesar del PP. ERC i el PSC estan disposats a cedir algun “triomf” als postconvergents per sumar els seus vots. ERC donaria suport a l’esmena a la totalitat de Junts reivindicant el concert per a Catalunya, i la publicació de les balances fiscals i la incorporació de la variable del cost de la vida en el còmput de les competències no homogènies podria ser una via. Junts pot renunciar a més recursos? I els barons del PP?
