Cotxes, rellotges i... Pisos de marca
Duc males notícies per als que creuen que n’hi ha prou amb lluir una bossa de mà de 10.000 euros o un rellotge de 50.000 per convertir-se, a ulls de beneits i ignorants, en un potentat. L’ostentació d’aquests accessoris de marca aviat serà cosa de pobres. El signe extern a l’alça ara és el pis de preu prohibitiu en un bloc de marca, amb vistes vertiginoses. En aquest subsector del luxe els preus de les unitats poden arribar als centenars de milions i només estan a l’abast dels autèntics potentats. Somiatruites i aspirants abstenir-se.
Un promotor immobiliari de Dubai hi construeix ara les Bugatti Residences, en una torre de formes sinuoses, amb 42 plantes i 82 apartaments de preus milionaris. Bugatti, firma de cotxes fundada el 1909 a Alsàcia, va fer història gràcies als seus bòlids molt bonics, com els del Tipus 35, que als anys vint del segle XX van dominar les curses; o, als anys trenta, amb grans turismes com el 57SC Atlantic, de línia art déco. Després, havent passat per fallides, vendes i revendes, Bugatti es va consolidar ja en aquest segle com a fabricant d’ automòbils de fins a 1.800 cavalls de potència, llampants, caríssims... I menys elegants que els seus antecessors. Tot i així, la marca es va fer un forat al sector del luxe, i ara s’associa a l’immobiliari, a veure si li rendeix.
Firmes del sector del luxe presten el seu nom a promocions immobiliàries de preus astronòmics
Bugatti no és el primer fabricant de cotxes que ho fa. El 2017 es va inaugurar a Miami la Porsche Design Tower, de 56 plantes, on diuen que hi tenen pisos celebritats com Messi o Maluma. La seva principal particularitat és un ascensor vidrat que permet pujar el cotxe a casa i aparcar-lo a la sala d’estar. Ideal, oi? A més a més de Porsche, Aston Martin també va inaugurar una torre a Miami. Bentley i Mercedes Benz ja han anunciat les seves.
Els pisos són béns immobles. Els cotxes són béns mobles. A què treu cap aquesta associació? Doncs al fet que els segons aporten amb la seva marca un factor de notorietat, prestigi i cert luxe ja consolidats. ( Només de vegades, esclar: no està prevista la construcció d’una torre Dacia, posem per cas). Com també l’aporten marques de joieria o de moda. La rellotgera suïssa Jacob & Co s’ha aliat amb un promotor de Dubai per aixecar una torre de 557 metres d’alçària. I marques com Fendi, Dolce & Gabbana o Lagerfeld han relacionat el seu segell amb promocions immobiliàries a Marbella, no debades Espanya és líder europeu del sector, segons Sotheby’s.
La idea de casar una marca de fama amb una promoció luxosa data del segle XX. Llavors era cosa de cadenes hoteleres. Ara entren en el negoci marques alienes a l’hostaleria, però fortes al sector del luxe. L’immobiliari amb marca prestada va com un coet.
Espero no deprimir amb aquestes notícies a somiatruites i aspirants, ara ja conscients del que costa de fer-se passar per ric de debò. Ho intentaré amb tres dades. Primer: aquests pisos luxosos tenen els seus inconvenients. Els promotors solen anunciar, a tall de ganxo, que algunes celebritats ja n’han comprat un. Diuen, per exemple, que el futbolista Neymar jr. Ha pagat 54 milions pel seu àtic a la Bugatti Tower. La qual cosa no sembla que sigui un gran atractiu per als veïns: les gresques de Neymar i els seus Toiss (el grup de gorrers que li riuen les gràcies i el segueixen a tot arreu) són sorolloses.
Segon: les vistes oceàniques de Miami tenen la seva cara fosca: les torres sobre la sorra s’enfonsen. Concretament, entre dos i vuit centímetres en deu anys, segons un estudi recent. Res de greu per a demà, però tampoc tranquil·litzador a mitjà o llarg termini.
Tercer: el luxe i el glamur ja no són el que eren, com deuen saber els lectors de l’¡Hola! Cada dia s’allunyen més del que es definia com a bon gust, classe o chic. Ara els seus ambaixadors són gent sense tot això, com Kim Kardashian o els astres de la pilota, als quals es paguen sumes que els diplomàtics de debò ni ensumen. Així va el món. Així, i amb un explosiu dèficit d’habitatge assequible, que no serveix per gallejar, ni és exclusiu, luxós o merament còmode, però sí indispensable perquè somiatruites i aspirants duguin una existència digna.