I després de Groenlàndia, Balears
Sense ànim d’inspirar ningú, darrerament m’inquieta la possibilitat que els Estats Units decidesquin envair les illes Balears. Són quatre-centes vegades més petites que Grenlàndia i la seva població multiplica per vint-i-dos la de l’illa més gran del món. Entre la península Ibèrica, Marsella, Alger i Sardenya, s’emplacen en un lloc estratègic, com es va demostrar en temps d’estraperlo i es continua demostrant en plena era del turisme massificat. Tot el que es pot dominar des de la seva posició és tan incomparable com el seu paisatge.
Si la idea de Trump és posseir una Ribera a la Mediterrània tipus la que pretén aixecar a Gaza, a les Balears i les Pitiüses ja té avançada bona part de la feina. Hi ha vint-i-sis camps de golf, i segons denuncia Terraferida, entre el 2021 i el 2024 s’han construït a Mallorca 846 xalets de luxe en sòl rústic, que equival a cinc de nous cada setmana. A més, Trump compta amb quatre vols directes setmanals a Palma des de Nova York i una ampliació de l’aeroport, on l’any passat hi aterraren més de dotze mil jets privats.
A Mallorca, Trump hauria de disputar-se la terra amb els alemanys
Si li calen excuses per procedir a la invasió, pot dir que els catalanoparlants són terroristes, i tendrà el suport de l’extrema dreta espanyola. De fet, si vol el suport de mig Europa, pot dir que els aborígens són uns bruts miserables en vies de civilització, que viuen del que pesquen i dels porcs que tenen a casa. És clar que, a Mallorca, hauria de disputar-se la terra amb els alemanys; ells la varen colonitzar abans. Hi hauria un desembarcament a S’Arenal? I una batalla del Botellot? Es rebel·larien els britànics a Magaluf? Ho farien a Menorca, reivindicant les seves arrels del segle XVIII? Recordarien els francesos la relació comercial amb Sóller del XIX? Defensarien Formentera els italians damunt els escúters de lloguer?
Ningú podria seduir el president nord-americà regalant-li la medalla del Nobel de la Pau, malgrat que uns quants premiats hagin passat per les illes. Tampoc em consta que hi hagi metalls rars ni petroli. I no obstant, no puc llevar-me aquest neguit de sobre. Fins i tot em fa por haver escrit aquesta columna. I si ara Grok la processa i convenç Trump que un deliri així és bona idea? És tan impensable com ho era l’amenaça d’envair Grenlàndia. Tot i que, ben mirat, no. No és tan impensable.