Macron denuncia que Trump intenta“debilitar i subordinar Europa”
Els Estats Units assetgen Europa
Von der Leyen promet inversió de la UE en trencaglaços i seguretat de l’Àrtic
Macron, que pateix un problema en un ull, va fer servir ulleres de sol; aDavoses va expressar només en anglès, per tenir el màxim impacte
El fòrum de Davos es va convertir ahir en una caixa de ressonància planetària per a les crítiques a l’agressiu hegemonisme que vol imposar Donald Trump, el discurs del qual a la localitat suïssa avui s’espera amb expectació. Líders europeus, de la Xina i el Canadà van desafiar la política internacional del president nord-americà.
Emmanuel Macron va denunciar l’intent de l’actual Administració a Washington de “debilitar i subordinar Europa”. El president francès va advertir, amb gran inquietud, que “estem caient en un món sense lleis” en què “tornen a emergir les ambicions imperialistes” i “una nova estratègia colonial”.
El premier canadenc fa costat a Europa en la crisi de Grenlàndia i diu que el proteccionisme empobrirà el món
La intervenció de Macron tenia interès en el context de la crisi sobre Grenlàndia i les últimes amenaces de Trump d’elevar els aranzels als països que facin costat a Dinamarca i es resisteixin als plans annexionistes de Washington per a l’illa àrtica. França ha estat amenaçada, a més, amb aranzels addicionals del 200% per al seu vi i xampany.
Segons el president francès, l’actual presència militar de diversos aliats europeus a Nuuk “no és una amenaça per a ningú”, sinó el simple suport a Dinamarca. Macron sí que va evocar el possible ús de l’“instrument anticoerció” (dures mesures de retorsió mai utilitzades) de la UE per respondre als aranzels. Ell no té cap dubte que Europa haurà d’utilitzar les eines “més potents” si no se la respecta. Després, en el diàleg que va mantenir sobre l’escenari amb Laurence D. Fink, president i cofundador del grup inversor BlackRock, ho va reiterar. “S’ho pot imaginar? –va dir a Fink–. És una bogeria que hàgim d’utilitzar per primera vegada l’instrument anticoerció contra els Estats Units”.
El titular de l’ Elisi va renovar l’aposta de França i d’Europa pel multilateralisme i els valors de la carta de l’ONU. Va ser autocrític, però, amb la falta d’inversió i la pèrdua de competitivitat d’una Europa massa “il·lusa” davant mercats tancats o molt protegits.
“Europa pot ser lenta, però és previsible i es funda sobre l’ Estat de dret, cosa que és un avantatge en aquests temps”, va insistir el líder francès. “ Preferim l’ Estat de dret a la brutalitat”, va recalcar, subratllant que França vol aprofitar aquest any la presidència rotatòria del G-7 perquè sigui “un fòrum de diàleg franc” i per aportar “solucions col·lectives i cooperadores”.
Abans de Macron havia pres la paraula la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va anunciar “una inversió massiva” de la UE per ajudar l’economia local i la infraestructura de Grenlàndia. Al terreny de la defensa, va prometre que aprofitarien l’augment de la despesa per desenvolupar la capacitat europea en vaixells trencaglaços i “en altres equips vitals per a la seguretat de l’ Àrtic”. La presidenta de l’ Executiu comunitari va recordar que l’actual dinàmica d’enfrontament entre els aliats corre el risc d’“ajudar precisament els adversaris”. Segons Von der Leyen, els aranzels amb què amenaça Trump “són un error, especialment entre dos aliats de fa tant de temps”, i va fer referència a l’acord comercial entre la UE i els EUA de juliol. “En política, com en els negocis, un tracte és un tracte –va afegir–. I quan els amics es donen la mà, això ha de significar alguna cosa”. Amb tot, va considerar que Europa ha de reaccionar al “canvi sísmic” en positiu. “Els xocs geopolítics poden i han de servir com a oportunitat per a Europa”, va afirmar, i va fer memòria sobre el que va suposar el 1971 l’abandonament dels EUA del vincle entre el dòlar i l’or.
El vice primer ministre xinès, He Lifeng, va defensar l’estratègia econòmica i comercial del seu país. “A més de ser la factoria del món, volem ser el mercat mundial”, va dir, per reafirmar el seu desig d’obertura a productes estrangers. Lifeng va advocar pel multilateralisme i va criticar “el retorn a la llei de la jungla” en les relacions internacionals.
El premier canadenc, Mark Carney, en un discurs molt sofisticat en què va citar el desaparegut líder txec Václav Havel, va expressar la seva total oposició als aranzels nord-americans contra Europa per la qüestió de Grenlàndia i va proposar, davant “l’era de rivalitat entre les grans potències”, que les potències intermèdies com el Canadà cooperin entre si i mantinguin viva “l’arquitectura de resoldre els problemes col·lectius”. Carney va animar a no fer-se il·lusions. “Estem davant una ruptura, no una transició”, va admetre, i va pronosticar que “un món de fortaleses serà més pobre, més fràgil i menys sostenible”.