Carney marca el camí davant els EUA
El nou ordre mundial
El primer ministre canadenc postula la unió de les potències intermèdies per “ser a la taula sense ser el menú”
El primer ministre delCanadà,Mark Carney, dimarts aDavos
Grenlàndia, i per extensió Dinamarca, no és l’únic país membre de l’OTAN i aliat històric dels Estats Units amenaçat per l’expansionisme de Donald Trump. Ni tan sols és l’únic amb accés al cobejat Àrtic, amb recursos minerals crítics com les terres rares, amb una posició geoestratègica per interceptar míssils russos i xinesos o amb poca població en relació amb la seva mida.
Fa una mica més d’un any, Trump va sorprendre el món quan va dir que el Canadà, el seu veí i aliat més proper, hauria de passar a ser el 51è estat dels Estats Units. El president no havia esmentat la idea en cap moment de la campanya electoral, igual com tampoc no va advertir el poble de la seva intenció d’atacar Veneçuela i “governar-la” després de capturar el seu dictador, ni la pretensió de fer passos semblants a Grenlàndia, el Panamà, Cuba, Colòmbia, Mèxic o també l’ Iran.
L’inquilí de la Casa Blanca reacciona al desafiament recordant que el Canadà deu l’existència al seu país
Però aquest és avui el món que Trump ens ha deixat. El primer ministre del Canadà, Mark Carney, va advertir dimarts sobre el paper que han de tenir les “potències intermèdies”, com Europa, davant l’abandonament de l’ordre multilateral i l’anomenat “món basat en normes”. En el discurs més aplaudit de la cimera de Davos, va avisar de la “ruptura de l’ordre mundial, del final d’una ficció agradable i del començament d’una realitat dura, en què la geopolítica de les grans potències no està sotmesa a límits ni a restriccions”.
Davant aquesta realitat, va cridar els seus aliats a unir forces: “Les potències intermèdies no són impotents. Tenim la capacitat de construir un nou ordre que incorpori els nostres valors, com el respecte als drets humans, el desenvolupament sostenible, la solidaritat, la sobirania i la integritat territorial dels diferents estats”. I va sentenciar: “Les potències intermèdies hem d’actuar juntes, perquè, si no som a la taula, som al menú”.
L’amenaça d’annexió del Canadà, així com la desavinença de Trump amb Justin Trudeau, el predecessor de Carney, va deteriorar enormement fa un any les relacions entre els dos països nord-americans, que amb Joe Biden havien gaudit d’un gran moment. Com a eina de pressió, Trump va aprovar aranzels per a les importacions del país amb el mateix argument que va fer servir contra Mèxic: que no han fet prou per controlar l’entrada d’immigrants i drogues com el fentanil. Sota aquesta excusa, estava condemnant el Canadà a un precipici econòmic, ja que prop del 75% de les seves exportacions van als EUA.
La primera reunió oficial de Carney, en la seva primera setmana en el poder, va ser amb Trump a la Casa Blanca, on es va mostrar capaç de gestionar la situació: li va dir que “el Canadà no està a la venda, i no ho estarà mai”, i va advocar per bastir ponts de cordialitat amb el president dels Estats Units.
La tensió entre els dos països s’ha relaxat des d’aleshores, però l’amenaça d’annexió del Canadà continua viva. Hores abans del discurs del primer ministre a Davos, Trump va publicar a la seva xarxa social una imatge en què apareixia un mapa del món en què el Canadà, Grenlàndia i Veneçuela estaven acolorits amb la bandera dels Estats Units.
Des de Davos, Carney va citar l’expresident txec Václav Havel per avisar que “el poder dels sense poder comença amb l’honestedat”, és a dir, el reconeixement de la seva realitat. Davant l’auge de superpotències no regides per l’ordre internacional, des d’Europa i el Canadà històricament “hem tendit a apaivagar, a evitar problemes i esperar que l’apaivagament porti seguretat”. “No passarà”, va sentenciar. Sense esmentar els EUA ni Trump pel seu nom en cap moment, tot el seu discurs va ser una referència velada a les accions del president.
Ahir, des de la mateixa estrada, Trump va respondre Carney durant el seu llarg discurs al
Fòrum Econòmic Mundial.
Visiblement enfadat pel seu gir estratègic, o pel fet que el seu discurs fos tan ovacionat, va revifar l’amenaça d’annexió, així com la possible ruptura de l’acord de lliure comerç entre els EUA, Mèxic i el Canadà: “Reben moltes coses de franc de la nostra part. Per cert, haurien d’estar agraïts, però no ho estan. Ahir vaig veure el seu primer ministre. No estava gaire agraït. Haurien d’estar-ho amb nosaltres. El Canadà existeix gràcies als
Estats Units. Recorda-ho, Mark, la pròxima vegada que facis declaracions”.