Zelenski anuncia una reunió a tres bandes per parlar de la fi de la guerra
Guerra a Europa
El líder ucraïnès critica amb duresa Europa per la inacció davant Putin i Trump
Zelenskies va reunir amb Trump ahir abans de pronunciar el seu discurs alFòrumdeDavos
Volodímir Zelenski va anunciar dijous a la tarda a Davos el començament d’una tanda de reunions a tres bandes entre Ucraïna, els Estats Units i Rússia per abordar el final de la guerra. La primera reunió hauria de començar avui divendres als Emirats Àrabs Units.
L’anunci del president ucraïnès va ser després d’una entrevista amb Donald Trump que va qualificar de positiva, si bé va reconèixer que el diàleg amb els nord-americans “no és simple”. Va admetre que els documents per firmar la pau amb Rússia estan gairebé a punt, a falta dels últims detalls, els més difícils. Zelenski va confirmar davant els mitjans que havia assolit un acord amb el president dels Estats Units sobre les garanties de seguretat nord-americanes després d’un alto el foc. Faltaria únicament l’afer territorial a pactar amb Rússia, la qüestió més difícil.
Hores abans, Zelenski havia aprofitat la tribuna planetària que li oferia el Fòrum de Davos ( Suïssa) per criticar amb especial virulència Europa per l’excessiva passivitat i inacció, no només davant un rival com Vladímir Putin, sinó davant un aliat com Donald Trump que també li planteja amenaces i la solidaritat efectiva del qual en cas de crisi greu va qüestionar.
El president ucraïnès, que va parlar en anglès, va estar molt dur i combatiu, i va posar una vegada i una altra en relleu la incapacitat d’Europa de dotar-se d’una defensa pròpia creïble, una advertència que havia formulat l’any anterior en els mateixos termes. “Europa necessita unes forces armades unides per defensar-se”, va emfatitzar, i va qualificar el Vell Continent de “calidoscopi fragmentat de potències petites i mitjanes”. “Europa necessita saber com defensar-se a si mateixa”, va repetir en diverses ocasions. Sobre Grenlàndia, va avisar: “Tots esperen que els Estats Units es refredin sobre aquest tema, però i si no ho fa?”
L’ucraïnès arrenca de Trump garanties de seguretat després de l’alto el foc, però no hi ha acord territorial
Tampoc no va ser suau Zelenski amb els Estats Units, ja que va posar en dubte que Washington, malgrat l’article 5 de l’OTAN, que obliga a la defensa mútua, repliqués a una eventual invasió russa de Lituània o a un atac contra Polònia. Segons el president ucraïnès, aquests dubtes “són a la ment de tots els líders a Europa”. És la primera vegada que fa una afirmació semblant. Els dubtes de Zelenski no se circumscriuen als EUA, també als membres europeus de l’OTAN. “Qui respondrà?”, es va interrogar.
El líder de Kíiv va recordar que aviat es compliran quatre anys de la pitjor contesa a Europa des de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, va denunciar que s’apliquen dos criteris. El president ucraïnès va constatar que l’exmandatari veneçolà Nicolás Maduro –sobre la captura del qual per forces especials dels Estats Units a Caracas va dir que hi havia opinions diferents, sense especificar la seva pròpia– es troba davant de la justícia a Nova York, però “Putin, em sap greu, no està davant la justícia”.
Tornant una vegada i una altra al paper dels europeus, el president ucraïnès els va instar a ser molt més agressius, per exemple en la crisi de Grenlàndia, no enviant-hi només desenes de soldats. Va deixar clar que aquest tipus de missatges és molt negatiu davant Rússia o la Xina, una mostra de debilitat. Segons ell, la resposta hauria de ser establir bases permanents a l’illa àrtica.
També va demanar que Europa intercepti vaixells de la flota fantasma russa –com ahir va fer França amb un vaixell a la Mediterrània, per cert– per impedir a Putin de continuar comptant amb recursos financers per sufragar la guerra. “El petroli ajuda a desestabilitzar Europa”, va prevenir, mentre demanava que els europeus confisquin el cru i el venguin. Zelenski va assegurar que Ucraïna, sobretot si fos a l’OTAN, podria enfonsar vaixells russos a prop de Grenlàndia, com ja fa al mar Negre, ja que ha desenvolupat una gran capacitat en la matèria.
El líder de Kíiv té dubtes que els EUA responguessin a un atac rus a Lituània o Polònia
Una de les queixes del president d’ Ucraïna es va dirigir a les empreses europees, dels Estats Units o de Taiwan que continuen venent, malgrat tot, components electrònics imprescindibles per fabricar els míssils russos que destrueixen infraestructures vitals i maten la població civil. Segons ell, sempre es dona l’excusa de la Xina, que en efecte ajuda Rússia, però no és l’única culpable de donar oxigen a Putin.
Zelenski va dir que, segons els seus càlculs, uns 35.000 soldats russos moren cada mes en aquest moment, davant els 14.000 de fa un any, i que Moscou recluta només fins a 43.000 nous soldats cada mes. Descomptats els ferits i els desertors, els russos estarien patint una autèntica sagnia difícil de sostenir en el temps, tret que Putin decretés una mobilització general. No va citar xifres sobre les baixes ucraïneses. Zelenski va explicar que, gràcies a les càmeres, veuen en temps real el que passa al front, la mort en directe de les seves tropes i de l’enemic.