Trump llança la Junta de Pau amb una mínima presència europea
Nou ordre mundial
El president vol col·laborar amb l’ONU, però lamenta la seva inoperància
Trump ahir amb una de les taques a la mà que fan parlar
Donald Trump, omnipresent i hiperactiu les poc més de 24 hores d’estada a la localitat suïssa de Davos, va llançar oficialment ahir la Junta de Pau. Aquest peculiar artefacte diplomàtic de creació pròpia i futur incert va néixer amb una mínima presència europea i la vaga promesa de col·laborar amb l’ONU, tot i que el president nord-americà la va criticar perquè considera que és inoperant.
Només el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el seu homòleg búlgar, Rosen Zhelyazkov, van participar, entre els líders europeus, en la cerimònia de signatura de l’acta fundacional que es va celebrar al marge del Fòrum de Davos. A l’acte li va faltar encant, amb aplaudiments de compromís. Al costat de Trump s’hi asseien el president argentí, Javier Milei; l’azerbaidjanès, Ilham Alíev, i l’indonesi, Prabowo Subianto, com també els ministres d’Exteriors de l’ Aràbia Saudita, Turquia, el Marroc i els Emirats Àrabs Units.
Trump assenyala Espanya com a únic aliat de l’OTAN que es nega a invertir el 5% del PIB en defensa
Trump va provar de contrarestar l’escepticisme amb què s’ha rebut la seva iniciativa, arran de la sospita que vulgui eclipsar les Nacions Unides. Malgrat que va mostrar el desig de treballar amb l’ONU i va destacar el “potencial enorme” que té, va matisar que l’organització no ha sabut treure profit de les seves possibilitats. Va posar com a exemple que no ha parlat mai amb l’ONU després d’haver posat fi a vuit guerres, un dels èxits de què presumeix en la segona etapa a la Casa Blanca.
La Junta de Pau ( Board of Peace, en anglès) té una connotació empresarial, com si fos el consell d’administració d’una companyia. De fet, hi ha un component comercial evident. Aquesta entitat ha nascut amb l’objectiu de consolidar la pacificació i la reconstrucció de Gaza, tot i que l’ambició és estendre’s a altres zones per servir com un complement –o substitut– de l’ONU per a la resolució de conflictes, amb un lideratge sense ambigüitats dels Estats Units i de Trump en particular.
Els primers ministres hongarès i búlgar són els únics socis de la UE en la cerimònia de firma
El líder nord-americà va vaticinar que la Junta de Pau tindrà “molt èxit”. Va esmentar, com a exemple del que es pot aconseguir, buscar una solució al contenciós entre Egipte i Etiòpia a propòsit d’una presa gegantina en construcció que amenaça de deixar el Nil sense prou cabal quan arriba al país de les piràmides.
El gendre de Trump, Jared Kushner, va explicar els plans de reconstrucció a Gaza, amb alguns gràfics i fotos de projectes immobiliaris en tota la franja, que inclourien, només per a la nova Rafah, la ciutat del sud, més de 100.000 habitatges permanents, més de 180 instal·lacions culturals, religioses o de formació professional i més de 200 centres educatius. Kushner va transmetre un missatge molt optimista i va augurar que l’activitat de reconstrucció crearà plena ocupació entre els gazians, sempre que –i aquest és el quid de la qüestió– hi hagi bon govern i seguretat. Segons va explicar el gendre de Trump, les obres es faran en fases, començant pel sud i pujant cap al nord, fins a acabar a la ciutat de Gaza, la principal de l’enclavament.
Jared Kushner mostra els plans de reconstrucció de Gaza i promet que hi haurà plena ocupació
Trump no va poder evitar, com dimecres durant el discurs davant del fòrum, presumir dels seus èxits econòmics i diplomàtics. Malgrat que sortia el guió de la Junta de Pau, el president nord-americà va insistir en la baixada de la inflació, el creixement econòmic i la destrucció de la capacitat nuclear de l’ Iran. També va aventurar que es pot ser a prop de la pau a Ucraïna.
Quan es va referir a com ha aconseguit que els europeus de l’OTAN inverteixin més en defensa, Trump va indicar, com fa uns mesos, que només Espanya es resisteix a dedicar el 5% del PIB a defensa. “No sé què passa amb Espanya –va dir–. Haurem de parlar amb Espanya. Sembla que volen viatjar de franc (una expressió equivalent al fet que són uns aprofitats)”.
Amoïnat pel seu llegat, amb la Junta de Pau, Trump pot provar d’emular altres presidents nord-americans que en el passat van imprimir el seu segell a l’ordre internacional creant institucions noves. Va ser el cas de Woodrow Wilson, després de la Primera Guerra Mundial, que va impulsar la Societat de Nacions –precedent de l’ONU, tot i que després el Senat dels EUA es va negar a entrar-hi–, i de Franklin D. Roosevelt, amb el projecte de crear l’ONU sobre les cendres de la Segona Guerra Mundial.