El primer informe indica un trencament de la via abans del pas de l’Iryo descarrilat
Crisi ferroviària
La CIAF no descarta cap hipòtesi sobre la causa de la fractura del raïl
1.Osques presents a la roda dreta de l’eix 13 del tren d’Iryo(cotxe 4 del tren)
El primer informe oficial sobre l’accident ferroviari a Adamuz ( Còrdova) diumenge passat apunta al trencament previ d’una soldadura de la via com a causa del descarrilament de l’ Iryo contra el qual va xocar segons després un Alvia que anava en sentit contrari. L’informe, signat per la Comissió d’ Investigació d’ Accidents Ferroviaris ( CIAF), afirma que les osques trobades als primers vagons de l’ Iryo –i tres trens més que van passar pel mateix punt fins a una hora abans– són “presumiblement coincidents” amb la secció de carril trencat de la zona zero del sinistre que va posar fi a la vida de 45 persones.
L’organisme col·legiat presidit per Ignacio Barrón de Angoitia adverteix que les hipòtesis plantejades al document cal que siguin considerades “provisionals i pendents de verificació”, que es farà a través de proves addicionals que es preveu practicar en les pròximes fases.
La inspecció que van dur a terme els investigadors del tren va detectar, tal com va avançar dimecres passat el ministre de Transports, Óscar Puente, osques a la banda de rodatge de les rodes del costat dret dels cotxes 2, 3, 4 i 5 de l’ Iryo accidentat. Als tres primers combois aquestes rascades tenen “un patró uniforme” compatible amb un impacte al cap del raïl.
Interrompuda la continuïtat del carril, asseguren els tècnics, la part anterior al trencament rebria inicialment el pes total de la roda, i s’abaixaria lleument. I com que la part del raïl posterior al trencament no estaria actuant solidàriament amb la part anterior, “es produiria momentàniament un
esglaó entre els dos costats
de la fractura, que picaria la llanta de la roda”, assenyala l’informe.
La CIAF posa el focus en el fet que les rascades siguin presents només a les rodes dels eixos senars, que és compatible amb la hipòtesi que la primera roda de cada bogi rebés l’impacte del cap del carril fracturat. Produït aquest primer impacte, el carril també es
deforma i s’abaixa: per l’impacte, però també perquè passa a suportar el pes de la primera roda.
La comissió, que ara enviarà mostres del raïl al laboratori, té en marxa set investigacions més
A velocitats de l’ordre de 200 km/h la segona roda passa tan aviat –unes 3 centèsimes de segon després– que el carril impactat no té temps a recuperar la deformació, i per tant no pica la segona roda del bogi com sí que ho ha fet amb la primera. En qualsevol cas, adverteix la CIAF, aquesta hipòtesi haurà de ser corroborada pels càlculs i les anàlisis detallades posteriors.
Els tècnics han observat que les osques presents al vagó 5 tenen un patró diferent de les de la resta dels cotxes, però coincident entre si. Consisteixen en una marca a la zona exterior de la banda de rodatge, compatible amb un impacte contra el cap de raïl en una posició de discontinuïtat amb la zona prèvia a la fractura.
Aquestes rascades al comboi 5 i que el cotxe 6 fos el primer a descarrilar és compatible per la CIAF amb la possibilitat què el carril s’estigués bolcant cap a l’exterior durant el pas del cotxe 5, “de manera que el cotxe 6 va descarrilar a causa d’una falta completa de continuïtat en el rodolament”.
Sobre el terreny es va observar que el raïl, després del punt de trencament, va acabar bolcat cap a l’exterior, amb marques d’haver estat trepitjat per una roda lateralment, un cop tombat.
Els pròxims passos de la investigació de la CIAF impliquen la tramesa de les mostres de carril a un laboratori metal·logràfic per determinar les causes del trencament, i no es descarta cap hipòtesi. Una vegada es determinin les causes del trencament se’n podran
derivar noves línies d’investigació.
La CIAF, a més dels recents expedients d’ Adamuz i Gelida, té en marxa sis investigacions més per col·lisions d’obstacles o descarrilaments a Madrid, Màlaga, Navarra i Salamanca. La més antiga d’aquestes investigacions data de finals del 2023.