La reforma dels jutjats comença amb falta de jutges i menys funcionaris
Justicia
La Generalitat crea 207 places per cobrir les vacants i les baixes
La secció mercantil de Barcelona està plenament adaptada a la llei d’eficiència
Qualsevol ciutadà que hagi anat els últims dies a la Ciutat de la Justícia haurà topat amb un nou plafó de benvinguda: Tribunal d’ Instància de Barcelona. La nova senyalització dona compte de la profunda transformació que experimenten els jutjats de Barcelona per adaptar-se a la nova llei d’eficiència, que a la capital catalana va
entrar en vigor el 31 de desembre.
La reforma de l’anomenada llei Bolaños es va posar en marxa l’any passat a tot Espanya i desembarca a Barcelona en l’última fase del desplegament, juntament amb altres partits judicials de grans ciutats com Girona, Lleida i Tarragona.
Durant els primers 24 dies, el ministeri, la conselleria i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en fan una valoració positiva, si bé són conscients que la transformació comença amb falta de personal i de jutges. “És una reforma de gran envergadura. El tribunal d’instància no és prémer un interruptor i que els terminis es redueixin”, adverteix el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. “Calen més recursos humans, sobretot jutges, i temps per fer-ho aterrar”, afegeix. Espadaler assumeix que falten jutges, però creu que “aviat podria donar notícies positives en aquest sentit”.
El 20% dels treballadors canvien d’àrea de treball, fet que provocarà retards en la tramitació
El canvi més visible és en la nomenclatura. Els jutjats passen a anomenar-se seccions , i els jutjats són una plaça de la secció. Per exemple, el jutjat civil número 4 passa a dir-se secció civil del tribunal d’ instància de Barcelona, plaça número 4. Però més enllà del nom, la reforma comporta un profund redisseny organitzatiu. Els funcionaris ja no depenen d’un jutjat concret, sinó que es concentren en una oficina judicial dividida en tres àrees –tramitació, execució i serveis comuns– que auxilia el jutge de la seva secció segons les necessitats.
Per dur a terme tota la reformulació, ha calgut redistribuir el personal, adaptar els programes informàtics, habilitar nous espais als edificis, modificar els plafons informatius i oferir formació a la plantilla, que en alguns casos ha canviat de lloc de treball. La Generalitat, el TSJC i el ministeri han tingut més de 70 reunions per planificar una adaptació que ha afectat 7.543 funcionaris. El 20% dels treballadors han canviat d’àrea de treball, fet que implica un temps de rodatge per adaptar-se a les seves noves obligacions i que provocarà retards en la tramitació d’afers. La conselleria considera, tot i això, que una vegada la maquinària estigui greixada, es recuperaran els terminis i fins i tot s’escurçaran.
Els primers dies hi ha hagut problemes informàtics amb funcionaris que no podien accedir als expedients de la seva nova destinació, tot i que el que més preocupa és la falta de personal. La redistribució de places, sumada a les baixes i vacants sense cobrir, ha deixat alguns jutjats amb menys personal que abans de la reforma. Per això, la Generalitat ha creat in extremis 207 places d’interins per suplir les mancances de personal, que s’incorporaran al febrer. “Afrontar una reforma de tant de calat sense prou personal és molt complicat. Hem demanat que es prioritzi el problema de personal. Tenim menys funcionaris dels que teníem al desembre”, lamenta la degana dels jutjats, Cristina Ferrando, la nova denominació de la qual és presidenta del tribunal d’ instància de Barcelona.
“Calen més recursos, sobretot jutges, i temps per fer-ho aterrar”, assumeix Espadaler
A la capital catalana, que concentra una tercera part de tota l’activitat judicial de Catalunya, la implantació de la llei serà progressiva per jurisdiccions fins al 31 de març, quan totes hauran d’estar adaptades al nou funcionament. La secció mercantil ja està totalment implantada; la seguiran la contenciosa, la de família, la civil i la social. La jurisdicció penal, que concentra una tercera part dels casos, encara funciona amb fax i paper i no podrà adaptar-se fins que estigui digitalitzada –la previsió és l’any que ve–. L’any passat, la Generalitat va destruir més de tres tones de paper dels jutjats i va reorganitzar documentació equivalent a 53 quilòmetres.