El model actual de Rodalies descarrila i reafirma el caos total del servei
Crisi ferroviària
El Govern i Transports busquen en l’empresa mixta una sortida a l’històric atzucac
Sense servei.Màquines expenedores de Sants en l’aturada de Rodalies
El que ha passat aquesta setmana a Rodalies ha de marcar un punt d’inflexió. Almenys sembla que hi estan d’acord el Ministeri de Transports i el Govern de la Generalitat, que a més coincideixen que “la clau és apostar per l’empresa mixta”, Rodalies de Catalunya, presentada fa tot just 15 dies al Palau de la Generalitat amb tota solemnitat.
Fonts de l’ Executiu català asseguren que els últims contactes amb el ministeri d’ Óscar Puente, durant la suspensió del servei de trens a Catalunya, han permès arribar a la conclusió conjunta que cal “passar de la voluntat a la materialització”, tot i que la nova societat, participada per Renfe (en el 50,1%, davant el 49,9% de la Generalitat), no començarà a operar de manera efectiva fins al 2027.
“Fa només una setmana que el ministre Puente i el president Salvador Illa van transmetre una imatge d’unitat i col·laboració institucional i política, per tant ens hem de centrar en això”, assenyalen fonts del Govern. Per això és imprescindible “reprendre l’estratègia i la col·laboració” perquè l’Administració catalana, a través de la nova societat, pugui prendre les decisions que ara no pot prendre malgrat que és la titular del servei.
Actualment, Rodalies de Catalunya “no és més que una closca”. Perquè comenci a operar trens necessita fer diversos passos administratius, com ara l’adscripció de personal, de material i de recursos. A més, la nova societat requereix les llicències operatives i els certificats de seguretat necessaris, que és la qüestió en què s’hauria de treballar immediatament.
L’impuls d’aquesta societat permetrà a la Generalitat prendre decisions operatives que ara estan subjectes a la voluntat de l’operador, Renfe. “Codecidirem”, resumeixen al Govern, cosa que representa a parer seu una gran diferència amb la realitat d’avui, que es descriu pel fet que la Generalitat és titular d’un servei que li deixa un tercer i no té la capacitat de canviar ni les condicions del contracte ni l’operador mateix, perquè només n’hi ha un de possible. Una situació que s’arrossega des de fa 16 anys.
La Generalitat apareix com un “client captiu” que a més ha de donar la cara davant els usuaris
Això explica que la Generalitat s’hagi convertit en una mena de “client captiu” que a més carrega a l’esquena amb la responsabilitat de donar la cara davant els ciutadans. Però amb la nova empresa, controlada a través de la seva presidència i el conseller delegat, la Generalitat disposarà d’“una palanca de pressió i de possibilitat de fer realitat els seus compromisos”, asseguren.
Sense que hagi de ser una panacea, pel temps que es requereix –almenys any i mig– i perquè Renfe i Adif continuaran formant part de la gestió, l’ Executiu d’ Illa està convençut que amb la Generalitat a la sala de màquines de Rodalies de Catalunya es podrà actuar directament sobre qüestions com les que han generat els últims problemes, en què han estat protagonistes els maquinistes de Renfe i l’administrador de la infraestructura.
Adif haurà de continuar prestant el servei de manteniment, però ja no estarà vinculada contractualment amb Renfe Viajeros, sinó amb Rodalies de Catalunya. Això concedeix a la Generalitat, com a client, una relació directa amb Adif.
La qüestió, per tant, és a la necessitat de gestionar la transició cap a la nova empresa. El Govern corrobora la bona entesa política amb el ministeri de Puente, però remarquen la necessitat de rebaixar “l’excés de tensió” dels últims dies. Amb la mateixa fermesa també assenyalen que és hora de “prendre decisions”, en al·lusió als responsables d’Adif i Renfe a Catalunya.
Rodalies ha estat el taló d’Aquil·les de la política catalana des de fa almenys dues dècades. El diagnòstic és àmpliament compartit –anys de desinversió que deriven en un sistema dèbil que opera al límit de les seves capacitats– i quan es veuen les seves mancances (retards, incidències, accidents) és quan el rodolament de la política catalana es frena.
A finals del 1980, Renfe va impulsar Cercanías. Inicialment es va gestar l’esquema a Madrid, i a partir dels noranta es va estendre a Barcelona. Però va arribar l’ afany de portar l’alta velocitat a capitals provincials i la prioritat per aquest projecte va enterrar la modernització d’unes Rodalies ja malmeses.
El 2007 es va agitar el vesper. Les obres de l’AVE van provocar esfondraments a Bellvitge, cosa que va implicar la suspensió d’algunes línies durant mes i mig. El llavors secretari d’Estat, Víctor Morlán, va traslladar la seva residència a Barcelona per una crisi que va tenir una massiva contestació social: 700.000 persones van esclatar als carrers. Va ser, també, un detonant del creixement de l’independentisme. Això va derivar en un traspàs el 2009 a la Generalitat, que va assumir els horaris, freqüències i tarifes.
Des d’aleshores, les incidències han elevat la pugna política. El sobiranisme ha pressionat per avançar més en el traspàs competencial. Tot i això, l’ Estat és refractari a una cessió integral de la gestió de la infraestructura i del servei. Per intentar encarrilar les aigües es va arribar al punt intermedi de l’empresa mixta –hi van influir les reticències dels maquinistes–. El que ha passat aquests últims dies ha intensificat la voluntat del Govern i d’ERC de donar protagonisme a aquesta societat per començar a revertir la situació.
El fet que el Govern anunciés dimecres que el servei es reprendria dijous i que no fos així ha evidenciat la tensa relació entre Renfe i Adif i la poca capacitat d’influència de l’ Executiu en determinades decisions. A ERC consideren l’empresa mixta com el primer pas per progressar cap a l’assumpció total d’unes competències que el Govern no concedeix. Fonts dels republicans assenyalen que l’objectiu és la gestió de la infraestructura. Els agradaria que pogués assumir-la Ifercat, però no té la dimensió per fer-ho.
Aquesta pugna ferroviària ha desencadenat nervis entre socialistes i republicans i des de dimarts les trucades i reunions han estat freqüents. Ara per ara, descarten que impacti en l’estabilitat de la legislatura. A més, no hi ha una majoria per reclamar el traspàs total, i Esquerra assumeix que caldrà anar per etapes. Al si de l’independentisme hi ha diferències sobre en quines mans hauria de recaure Rodalies: veus de Junts defensen que sigui Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, però ERC ho veu perjudicial perquè gestiona un model suburbà i no està capacitada –ara– per absorbir una xarxa regional.
Els’esfondraments a Bellvitge del 2007 van ser un dels detonants de l’auge independentista
Si les solucions van al ralentí, Rodalies continuarà sent un element nuclear de la discussió política, amb efectes imprevisibles.
