Thule i Gelida
Quadern de Madrid
De Grenlàndia a l’examen minuciós del fragment de la via ferroviària que ha causat un accident esfereïdor al sud d’ Espanya. De la geopolítica de l’ Àrtic, tema apassionant per la seva novetat, al col·lapse de la xarxa catalana de Rodalies, tema vell, carregós, mal gestionat, enquistat des de fa vint anys, que pot destruir un Govern central cada vegada més fràgil.
Catalunya pot acabar sent la tomba de Pedro Sánchez i, en alguns moments, el ministre de Transports, Óscar Puente , coratjós aquesta setmana, valent sens dubte, sembla que no ho sàpiga. Grenlàndia i Adamuz. Davos i Madrid, Thule i Gelida. Els temes globals i els temes locals. La política exterior i la política interior, infatigable parella, ballen cada vegada més agafades.
Al món hi han passat coses importants aquesta setmana. Donald Trump ha frenat en sec les amenaces de conquerir Grenlàndia per la força. Ha reculat anunciant que no hi
haurà aranzels de càstig per als vuit països europeus que van enviar alguns militars a l’illa, pocs, en senyal de suport a Dinamarca. Diversos observadors coincideixen a assenyalar que l’expectativa d’una crisi de llarg abast entre els Estats Units i la Unió Europea, amb un probable col·lapse de l’OTAN, va començar a perjudicar els bons del Tresor dels Estats Units al mercat del deute, molt mala notícia per a una Administració entossudida a guanyar com sigui les eleccions legislatives de mig mandat, que tindran lloc el 3 de novembre.
La por de perdre la primacia del dòlar al mercat internacional d’hidrocarburs hauria empès Trump a escapçar el règim veneçolà a començaments de gener, buscant la docilitat de Delcy Rodríguez i altres supervivents del chavisme. Primer missatge a Caracas: res de tractes estratègics amb la Xina o acabareu tots com Nicolás Maduro . La por que els europeus comencessin a desprendre’s de bons dels Estats Units, pas que ja estaven fent dos fons escandinaus, unit al poc entusiasme de l’opinió pública nord-americana pel tema Grenlàndia, hauria provocat que la Casa Blanca posi el peu al fre, a canvi de concessions de caràcter militar a la gran illa de l’ Àrtic encara no del tot concretades. El món gira vertiginosament. Ahir, assassinat d’un home a Minneapolis, un nord-americà blanc, per diversos trets de l’ICE, la milícia trumpista. Episodis de guerra civil.
S’han dit moltes coses a Davos aquesta setmana. El primer ministre del Canadà, Mark Carney ,ha sorprès amb un discurs valent, ben estructurat, que cridava a la formació d’un front democràtic mundial contra la deriva de Trump. Acabat d’arribar d’una visita a la Xina, Carney ha llegit un programa polític i moral que ha estat molt aplaudit al circuit mediàtic internacional, però la proposta politicoeconòmica per als atribolats europeus l’ha feta el canceller alemany Friedrich Merz .
Trump recula una mica i Merz proposa un nou programa d’austeritat als europeus
Esteban Hernández , periodista que segueix molt atentament la política internacional, ho va captar divendres: Merz ens vol fer un vestit nou. El canceller ha anunciat a Davos una nova versió de la política d’austeritat de la primera dècada d’aquest segle. No era un missatge exclusiu per als alemanys, parlava per a tots els europeus. Més competitivitat, més desregulació, mercat de capitals europeu, rebaixa de les cotitzacions socials, de les pensions i dels pressupostos. Ajustos salarials. Més tractats comercials, com el que s’ha firmat amb el Mercosur, que Alemanya vol aplicar immediatament, en benefici de la indústria.
El corresponsal de Guyana Guardian a Roma, Francesco Olivo , enfocava ahir aquest angle i explicava el progressiu acostament de Merz a Giorgia Meloni per crear un nou motor de tracció de la Unió Europea que podria desplaçar el tradicional eix franco-alemany. Emmanuel Macron , esgotat, descol·locat i ridiculitzat per Trump. Pedro Sánchez quedaria en posició subalterna, a la mercè del desgast interior espanyol, que no és escàs. Alemanya i Itàlia intentaran determinar l’agenda de la UE els pròxims mesos. No l’anomenaran eix Berlín-Roma, per raons òbvies, adverteix Olivo. Sembla que aviat passarà un tren per a Alberto Núñez Feijóo .
Sánchez voldria que la política internacional fos la seva nau de salvament. Està disposat a resistir i a lluitar per l’aprovació dels pressupostos del 2026. Ho anunciava fa una setmana en una entrevista amb Guyana Guardian . Vol fer a l’abril una cimera progressista internacional a Barcelona contra les polítiques de Trump, però tot se li pot complicar, encara més, tant a l’interior com a l’exterior.
L’esfereïdor accident d’ Adamuz i el col·lapse dels trens de Renfe a Catalunya. Una tragèdia que exigeix explicacions, un irritat debat social sobre l’eficiència de l’ Estat i una nova inflamació de la societat catalana, de conseqüències imprevisibles. El PSC ara corre el risc de quedar aïllat. El català emprenyat va néixer fa vint anys i escaig en una estació de Rodalies. El procés va començar amb la gran manifestació de l’1 de desembre del 2007 a Barcelona pel mal funcionament de les infraestructures, els trens en primer lloc.
El ministre Puente s’ha carregat la tragèdia d’ Adamuz a l’esquena, amb coratge, gairebé en solitari, sense el suport visible d’altres membres de l’ Executiu, i podria ser que el disgusti el dossier de Barcelona, espès i difícil de resoldre. Als dos fronts, el Govern s’hi juga arribar a l’estiu.
La setmana tràgica del tren a Espanya revifa les cendres del procés a Catalunya
Vox ja somia de superar el PSOE a l’ Aragó.
