Les dues investigacions del sinistre d’Adamuz discorren a diferent velocitat
Crisi ferroviària
La CIAF farà un informe tècnic en paral·lel a les actuacions judicials
Un camió traslladant un dels vagons de l’Iryouna vegada retirat de les vies
La investigació per aclarir què va passar perquè l’ Iryo 6189 Màlaga-Madrid i l’ Alvia 2384 Madrid-Huelva xoquessin diumenge passat a Adamuz ( Còrdova) discorrerà per dues vies a diferent velocitat.
D’una banda, la instrucció als tribunals, que serà dirigida per la jutgessa de Montoro, que assumeix la seva primera gran causa amb plaça fixa després d’haver acabat la formació a l’ Escola Judicial. Tindrà reforços per la complexitat del cas. D’altra banda, les indagacions tècniques a través de la Comissió d’ Investigació d’ Accidents Ferroviaris ( CIAF). Totes dues seran investigacions llargues. Però que l’horitzó sigui llunyà no impedirà que de mica en mica es vagin sabent detalls sobre la tragèdia: el primer informe oficial –que apunta a una fractura prèvia de la via com a causa del descarrilament– és sobre la taula.
La Fiscalia s’ha oposat al fet que es declari el secret del sumari, en què ja consta un atestat
La CIAF té l’obligació de fer una investigació tècnica sempre que es produeix un accident ferroviari greu a Espanya. Sobre el paper es recull la seva “independència funcional” respecte al Govern, i es detalla que el seu personal no pot “acceptar instruccions” de cap entitat pública o privada. Tot i això, la Comissió Europea va criticar la falta d’independència d’aquest òrgan en la investigació de l’accident de l’ Alvia de Santiago de Compostel·la del 2013. El Govern va reformar la CIAF per reformular el seu sistema de nomenaments, però l’accident d’ Adamuz s’ha produït sense que l’organisme estigui renovat.
Tal com ha quedat plasmat en l’informe preliminar firmat el 23 de gener, el president de la CIAF atorga a l’encarregat de l’expedient –actualment en tenen vuit en curs, inclosos els d’ Adamuz i Gelida– l’estatus d’autoritat, per la qual cosa té accés al lloc del sinistre, a les proves i a les víctimes i testimonis. Els pròxims passos en aquesta investigació, segons expliquen des de la CIAF, passen per enviar les mostres de carril per les quals circulava l’ Iryo a un laboratori metal·logràfic per trobar possibles causes del trencament i per descarregar i analitzar els registres dels trens implicats en l’accident. L’objectiu final és redactar un informe tècnic i les seves recomanacions, que “en cap cas”, segons la llei, prejutjaran la decisió que recaigui en la via judicial.
El recorregut als tribunals acaba de començar. La Fiscalia s’ha negat que, de moment, es declari el secret de la causa, en què consta des de dijous el primer atestat, que inclou un centenar de troballes, acompanyades amb fotografies i vídeos, a més de la declaració del maquinista als comandaments del primer tren sinistrat.
La jutgessa Cristina Pastor, que agafarà les regnes del tribunal de Montoro el 9 de febrer després d’haver obtingut la plaça –tot i que abans ha cobert vacants o substitucions, com a part del reforç que habitualment es fa del servei judicial–, tindrà el suport d’una jutgessa de reforç, a més de tres fiscals per cooperar estretament.
La jutgessa ja ha rebut almenys unes deu denúncies i set personacions pel sinistre ferroviari. Fonts jurídiques preveuen que hi haurà “un degoteig constant”, ja que el xoc de trens ha provocat 45 morts i 123 ferits.
Altres fonts expliquen que la via del tribunal d’instància pot ampliar-se. En cas que es percebi la possibilitat d’una mala gestió per part del Govern, les víctimes podrien querellar-se contra el ministre de Transports, Óscar Puente, i com que és aforat, el Tribunal Suprem seria l’encarregat de dirimir aquests plets.