L’Espanyol es desespera
Espanyol
Un penal molt discutit a l’afegit de Rubén Sánchez provoca la tercera derrota en aquest 2026 dels de González, sempre a remolc a València
Ramazaniva fer el gol de penal que va donar el triomf alValènciaa Mestalla contra l’Espanyol
Les derrotes als derbis han humanitzat l’Espanyol, definitivament vingut a menys amb el canvi d’any, més insegur en la proposta i mancat de jerarquia per imposar-se en els moments importants dels partits i de l’optimisme que el va elevar al cim de la Lliga. L’equip de Manolo González no governa els detalls i els punts comencen a ser-li esquius. També el favor arbitral, com ahir a València, on un altre penal, el tercer en dues jornades, a l’afegit, va sentenciar un partit en què van anar sempre a remolc. Dues vegades va empatar l’Espanyol, però la decisió d’Hernández Hernández va suposar un càstig excessiu per a un equip que, això sí, no perd mai la fe.
Més enllà del disgust que provoca un penal (un altre, molt controvertit i sense temps per a la reacció), si per alguna cosa hauria d’estar preocupat Manolo González és perquè una altra vegada la seva proposta no va governar el partit. I això que els nervis van ser l’acompanyant silenciós del València, amenaçat a la classificació. Aquesta pressió va limitar l’equip de Corberán, però l’Espanyol no va tenir ni valentia ni ambició per aprofitar-ho. Un error que va acabar pagant molt car, tan bon punt l’equip es va alliberar de la tensió acumulada.
El València ja havia trobat la clau mestra per obrir el partit quan va aparèixer el talent de Lucas Beltrán. L’argentí va rebre entre línies i Calero va fer mal fet de no seguir-lo. Amb temps per pensar, el valencianista va trobar una gran passada a Hugo Duro, que va retallar Dmitrovic i va marcar a plaer amb una gran maniobra.
Els minuts següents van ser molt decebedors per a qualsevol aficionat blanc-i-blau. El València es va donar un respir i va cedir la pilota, però l’Espanyol va ser incapaç de generar ni una mica de perill fins al descans. Només una acció de Carlos Romero i alguna internada de Jofre, sempre amb intenció, però res fluïa en un mig del camp que trobava molt a faltar el talent d’ Edu Expósito en la construcció.
Tan sols cinc minuts va trigar González a la segona part a fer entrar el de Cubelles i reconèixer el seu error. I el partit va canviar completament. Més valent i, a més, amb més facultats per atacar, l’Espanyol va començar a veure porteria rival. Kike García, que també va entrar al segon temps, va trobar un parell de rematades a l’àrea. En la segona va vorejar el gol, però Dmitrievski l’hi va negar. Tot i això, la pilota va tornar cap a ell i la va passar enrere perquè marqués Ramon Terrats. Primer gol per a un jugador que té una relació molt especial amb l’Espanyol però que encara ha de trobar la seva millor versió.
Era el moment més brillant de l’Espanyol, que semblava decidit a aprofitar, ara sí, els nervis del rival, però el València va tornar a ser el que va castigar primer. Immediatament després del gol del Terrats, un contraatac dirigit per Comert i que ell mateix va acabar, després de la centrada de Danjuma, va posar una altra vegada en avantatge els locals.
Com havia passat amb el primer, l’Espanyol no va encaixar bé el gol i durant uns minuts va perdre la claredat que havia recuperat en l’inici del segon temps. Però intentant guardar el botí, el València va fer un pas enrere. Carlos Romero, jugador referencial per a aquest Espanyol, va començar a viure a camp contrari i les opcions periques van créixer. L’empat va arribar en una jugada molt afortunada en què Urko va jugar a billar amb els defenses locals fins que la pilota va acabar a la xarxa. Fins a dos rebots van afavorir que el xut del basc es convertís en gol.
El partit es va tornar boig en la recta final. Mestalla exigia més gols al seu equip. I l’Espanyol esperava un error que li donés els tres punts. Però tot se’n va anar en orris amb un penal de Rubén Sánchez sobre Lucas Beltrán. El davanter va fer molt més per acabar a terra que el defensa perico, però l’ àrbitre no va rectificar. Tampoc no va voler revisar una clara falta prèvia sobre el lateral. Ramazani va batre Dmitrovic, i amb el tercer penal en contra en dues jornades, l’Espanyol es va quedar sense punts i també sense consol a Mestalla.